Josep Rull i Andreu. President del Parlament de Catalunya. Llicenciat en Dret per la UAB, compta amb una extensa trajectòria política i institucional, com a diputat i conseller de Territori i Sostenibilitat. La seva trajectòria també ha estat vinculada als àmbits de la sostenibilitat, l’energia i la transició ecològica.
SEMÀFOR DIGITAL (Resposta màxima: 3 paraules)
- Una prioritat digital de país. Governança ètica de la IA.
- Intel·ligència artificial: oportunitat o repte? Un repte gegant.
- El principal actiu digital de Catalunya. Una base molt sòlida.
- El talent TIC català és… Fruit d’un bon ecosistema.
- La FIB i la UPC en tres paraules. Talent, excel·lència, futur.
- Festibity és… Una gran comunitat.
- Barcelona com a hub digital és… Un pol de referència.
- Un valor imprescindible en política. Ideals nobles.
ENTREVISTA · TRANSFORMACIÓ DIGITAL I PAÍS
1. Quin paper ocupa la transformació digital en la seva visió de país?
La transformació digital és un dels grans vectors de progrés del nostre país. Catalunya té molt clar que la ciència, la tecnologia i la digitalització són essencials per mantenir i impulsar la nostra competitivitat i, en última instància, per generar prosperitat.
Ara bé, la tecnologia no es pot dissociar del seu impacte social. No és neutra: ha d’estar al servei de les persones i del progrés de la humanitat. Per això, quan parlem de transformació digital, no parlem només d’innovació o d’economia, sinó també de drets, d’oportunitats, de cohesió social i de qualitat democràtica.
2. Quins reptes planteja l’acceleració tecnològica a Catalunya?
El principal repte és ser capaços d’aprofitar tot el potencial de la tecnologia sense perdre de vista els seus riscos i impactes.
La intel·ligència artificial n’és probablement el millor exemple. Té un potencial extraordinari per augmentar la productivitat, millorar serveis públics o processar dades que poden contribuir, per exemple, a avançar en la detecció de malalties. Però també pot afectar el nostre sistema de drets i llibertats.
Sabem que els algoritmes poden reproduir biaixos socials i estereotips i generar noves formes de discriminació i desigualtat. Per tant, el repte és tecnològic, però també és econòmic, social, ètic i geopolític.
3. Catalunya té talent, universitats, recerca, empreses i un ecosistema tecnològic potent. Què ens falta per fer un salt endavant com a país digital?
Tenim una base molt sòlida. Catalunya ha estat capaç de generar talent, coneixement i un ecosistema tecnològic d’alt valor afegit gràcies, en bona part, a la col·laboració entre les institucions públiques, les universitats i el sector privat.
Ara hem de fer un pas més: aconseguir que aquest coneixement es transformi encara més en innovació, en nous productes i serveis, en prosperitat.
I això requereix continuar invertint en talent i recerca, reforçar la transferència de coneixement i facilitar que les idees que neixen a les universitats i als centres de recerca arribin a la indústria, al mercat i al conjunt de la societat.
4. IA, dades, ciberseguretat, infraestructures… On s’hi juga més Catalunya els propers anys?
La intel·ligència artificial transformarà profundament l’economia i molts àmbits de la nostra vida. Les dades són essencials per desenvolupar-la; les infraestructures són necessàries perquè aquesta transformació sigui possible, i la ciberseguretat és imprescindible per garantir confiança.
Però, per sobre de tot, ens hi juguem la capacitat de governar aquesta transformació d’acord amb els nostres valors. La nova era de la connectivitat exigeix innovació, però també responsabilitat, principis sòlids i una governança ètica.
5. Com pot la IA transformar la política i la relació amb la ciutadania?
La IA pot ajudar les institucions a analitzar una quantitat de dades que seria impossible processar amb els mecanismes tradicionals i, per tant, pot contribuir a prendre decisions més informades, a partir de l’evidència científica, i a prestar serveis públics més eficients.
Però en l’àmbit públic hem de ser especialment exigents. Quan una decisió afecta drets o llibertats, cal garantir transparència, supervisió humana i responsabilitat.
La tecnologia pot ajudar a transformar la relació entre les institucions i la ciutadania, però no pot substituir la responsabilitat política.
6. Després de conèixer la FIB i l’inLab FIB, quin paper han de tenir les universitats tecnològiques en la transformació del país?
Les universitats tecnològiques tenen un paper central perquè són un dels principals espais on es formen els professionals que necessitem i on es genera coneixement.
Ara bé, aquesta formació tecnològica no hauria d’estar mai desconnectada de les humanitats, la filosofia i les ciències socials.
7. Com fem de Barcelona un motor digital que connecti talent i territori?
Barcelona i la seva àrea metropolitana ja són un pol tecnològic i d’innovació de referència, però el repte és que aquesta capacitat tingui impacte arreu del país.
Hem de connectar el talent que tenim a Barcelona amb les universitats, centres de recerca, empreses i administracions del conjunt de Catalunya. La transformació digital, precisament, ens ofereix eines per superar moltes barreres territorials.
Hem de construir és un ecosistema connectat, en què el talent i les oportunitats arribin al conjunt de la nació.
8. Com podem reduir la distància entre tecnologia, lleis i institucions?
Hem d’aconseguir que les institucions siguin capaces d’entendre i anticipar els canvis tecnològics. La velocitat de la innovació és molt superior a la dels processos legislatius tradicionals i això ens obliga a millorar la nostra capacitat d’anàlisi i d’anticipació.
El Parlament de Catalunya, per exemple, forma part d’EPTA, la xarxa de parlaments i institucions que disposen de Consells Assessors de Ciència i Tecnologia. Aquest coneixement és molt important perquè els legisladors puguin prendre decisions informades.
9. Pot Europa convertir la regulació tecnològica en un avantatge competitiu?
La regulació europea de la intel·ligència artificial és un primer pas important. Si acceptem regulacions estrictes en altres àmbits com la seguretat àrea i aeronàutica o la seguretat alimentària, és coherent que també exigim garanties en una tecnologia amb un impacte tan profund com la IA.
La regulació no ha de ser vista necessàriament com un obstacle a la innovació. Pot contribuir a generar confiança i a establir unes regles de joc comunes.
El repte d’Europa és trobar l’equilibri entre protegir els drets i llibertats, donar seguretat jurídica i, al mateix temps, no perdre capacitat d’innovació i competitivitat respecte dels Estats Units i la Xina.
10. Quin paper té el Parlament en els grans consensos digitals de país?
El Parlament té la responsabilitat d’abordar aquests canvis des d’una perspectiva de país i amb una mirada de llarg termini. Cal incorporar el coneixement científic i tecnològic al debat legislatiu i de garantir que les decisions es prenguin amb la millor informació disponible.
11. Com li agradaria que la tecnologia hagués transformat la Catalunya del 2035?
M’agradaria una Catalunya més pròspera, amb més oportunitats i benestar per a tothom, en què la tecnologia hagués contribuït a millorar la vida de les persones.
Una Catalunya amb un ecosistema d’innovació potent, capaç de retenir i atraure talent, de convertir coneixement en activitat econòmica i de donar resposta als grans desafiaments socials i ambientals.
Però sobretot m’agradaria que el 2035 poguéssim dir que hem fet una transformació digital sense deixar ningú enrere. Que hem utilitzat la tecnologia per ampliar drets i oportunitats, no per generar noves desigualtats.