Entrevista exclusiva per a la Festibity

Clara Prats és llicenciada en Física per la UB i doctora per la UPC. Professora de la UPC, el seu grup de recerca Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la mateixa universitat, s’ha convertit en una referència a l’hora d’analitzar l’evolució de la pandèmia.

Experta del comitè assessor del Govern de Catalunya contra la COVID-19, la seva línia de recerca es centra en l’ús de la modelització computacional per a l’estudi de malalties infeccioses com ara la malària, la tuberculosi o la mateixa COVID-19.

—-

El BIOCOM-SC de la UPC, el centre on treballes amb el teu equip, s’ha fet més conegut arran de la pandèmia, però té una trajectòria llarga. Com us definiu?

Som un grup de recerca format principalment per físics i matemàtics, però que utilitzem les eines pròpies d’aquestes disciplines per respondre a preguntes relacionades amb la biologia i la biomedicina. Això implica que treballem colze a colze amb científics d’altres àrees en el que es coneix com a recerca multidisciplinària. Un dels nostres àmbits de treball és el de la modelització de la dinàmica d’algunes malalties infeccioses, i això és el que ens va portar a treballar activament en la COVID-19.

Quines han estat i són les principals aportacions que heu fet durant la pandèmia de la COVID?

Des del grup hem treballat en tres aspectes. Primer, en el desenvolupament d’indicadors per objectivar la situació epidemiològica i facilitar-ne la monitorització. En segon lloc, en les prediccions de la dinàmica epidemiològica i hospitalària a curt termini, per facilitar-ne la gestió. I en tercer lloc, en l’anàlisi de diversos aspectes relacionats amb la pandèmia, com poden ser la dinàmica de transmissió a les escoles o les estratègies de vacunació, entre d’altres.

“Les TIC han estat un element clau per predir i controlar la pandèmia.”

Què us aporta l’ecosistema de la UPC?

A la nostra universitat hem trobat l’entorn que necessitàvem per poder treballar amb companys que ens han ajudat en certs moments de la pandèmia però també amb molts estudiants que, mitjançant pràctiques d’assignatura o beques, ens han permès fer molta més feina de la que haguéssim pogut assumir. En aquests gairebé dos anys, més d’una vintena d’estudiants han treballat amb nosaltres per ajudar-nos en la tasca diària d’elaboració d’informes de monitorització i predicció, o en la gestió dels diversos conjunts de dades que necessitàvem per treballar.

Fins a quin punt les TIC han ajudat a predir i controlar la pandèmia?

Han estat un element clau, no només per la possibilitat de tenir eines predictives molt robustes, sinó també per tot el que comporta la gestió de l’enorme volum de dades imprescindibles per millorar el coneixement, la gestió i el control. També han estat un element clau en el progrés científic que s’ha pogut fer en aquest dos anys, en particular per al desenvolupament de les vacunes. Ha estat molt important, també, la capacitat de compartir informació i dades amb tots els racons del món. Això ha permès que es pogués treballar en paral·lel des de perspectives i amb mètodes molt diferents, el que sens dubte ha actuat d’accelerador.

Les previsions que heu realitzat han servit als governs per prendre decisions cabdals. Com heu gestionat la responsabilitat de donar resposta a una situació tant complicada?

És cert que la responsabilitat que hem tingut no l’havíem tingut mai, però jo crec que aquesta sensació de responsabilitat ha estat compartida per la comunitat científica que s’ha bolcat en la resolució d’aquesta situació. Nosaltres hem intentat treballar tenint present sempre aquesta responsabilitat, intentant que la urgència de les anàlisis no comportés una pèrdua del rigor necessari, per les seves implicacions.

“Davant la variant Òmnicron s’ha vist que una tercera dosi retorna la protecció a nivells força elevats.”

Creus que saber comunicar ha estat un factor clau? Com has viscut l’exposició mediàtica?

Probablement, l’experiència que tenim com a professors universitaris ens hagi ajudat a comunicar millor. Quan un problema afecta a la societat en tot el seu conjunt i tu, com a expert en algun dels seus aspectes, pots contribuir a explicar-ho millor, penso que cal fer-ho. Ara bé, també és cert que el dia que s’acabi i no calgui mantenir aquesta exposició mediàtica, serà una magnífica notícia per tothom.

Davant l’augment dels casos a dia d’avui, què pot ajudar més? La vacunació infantil? El passaport Covid-19? La tercera dosi?

Ara mateix, sens dubte, la tercera dosi. L’aparició de la variant Òmicron ens ha canviat de pantalla. Sabem que és una variant molt més transmissible per factors intrínsecs però també perquè escapa parcialment a la vacunació i perdem efectivitat en la protecció respecte la infecció. Per sort, s’ha vist que una tercera dosi retorna la protecció a nivells força elevats.

Molts cops parlem sobre “quan tot això acabi”. És plausible esperar la immunitat de grup? Que sigui com una “grip”?

El concepte d’immunitat de grup ens l’hem de prendre com un concepte matemàtic, aquell nivell d’immunitat on no arribaria a propagar-se cap onada. Amb la grip, per exemple, no en tenim: cada hivern (excepte el passat) tenim una onada de grip. El que esperem és arribar a un nivell d’immunitat que permeti un control funcional de l’epidèmia, on no calgui prendre noves mesures cada cop que arrenqui una onada, més enllà, potser, de campanyes de revacunació periòdiques.

“La COVID-19 ha posat de manifest la importància de tenir un sistema de recerca robust.”

Abans de l’aparició de la COVID-19 treballaves en d’altres malalties infeccioses com la tuberculosi o la malària. Hem deixat la resta de malalties de banda? Tindrà conseqüències?

Ja està tenint conseqüències, en l’àmbit de les malalties infeccioses, però també en el d’altres malalties com el càncer, pel retard diagnòstic, o les malalties mentals. Pel que fa a la tuberculosi, que segueix causant més d’un milió de morts al planeta cada any, per primer cop en dècades ha tornat a augmentar el nombre de defuncions, després de molts anys de disminució progressiva.

Creus que l’actual pandèmia ha contribuït a valoritzar la feina de recerca?

M’agradaria pensar que sí, que ha posat de manifest davant la societat i, sobretot, davant dels polítics, de la importància de tenir un sistema de recerca robust. De fet, hem comprovat com les vacunes per la COVID-19 s’han inventat, majoritàriament, en països amb una llarga tradició de recerca com són els Estats Units o el Regne Unit.

En quin moment estem a nivell de recerca al nostre país?

Això es fa difícil de dir, perquè la pandèmia ho ha emmascarat tot. Jo crec que al nostre país tenim uns científics excel·lents que tenen el mèrit de treballar amb uns recursos inferiors als d’altres països i, malgrat això, fer una recerca de qualitat.

“La manca de referents i la sacsejada que suposa la materninat són les principals causes del baix percentatge de dones que es dediquen a la investigació.”

La UNESCO estima que només un 30% de les persones que es dediquen a la investigació són dones. Quines creus que en són les causes?

Aquesta és una dada que em va sorprendre molt, quan la vaig saber. Per mi, com a dona, fer recerca és la cosa més normal del món. Jo no soc experta en aquest àmbit, però parlaria de, com a mínim, dos factors que em semblen importants: la manca de referents propers de dones investigadores (una veïna, una mare, l’amiga del teu cosí…), i la sacsejada que suposa la maternitat en una carrera d’investigadora que, tradicionalment, s’avalua a pes.

Quin missatge voldries donar a les noies que es vulguin dedicar a la recerca?

Que no ho descartin d’entrada, que ho provin. Tots tenim dret a equivocar-nos i rectificar. Si es troba un bon equip, sobretot, i un tema interessant, la recerca pot ser apassionant. Jo m’hi vaig trobar una mica per casualitat, però ara mateix tinc una feina que no canviaria per res del món.