Entrevista exclusiva per a la Festibity

Lluís Soldevila, FIBer i Enginyer informàtic per la Universitat Politècnica de Catalunya, és autor i conferenciant internacional, expert en motivació, lideratge digital i equips d’alt rendiment. CEO d’Acktitude i professor a ESADE Business School.

Després de 15 anys en el Grup Deutsche Bank, sent Head of Nova York Office de la seva filial tecnològica, va prendre una decisió: abandonar la seva carrera com a directiu per a dedicar-se a la seva passió, el desenvolupament de persones.

Des de llavors més de 20.000 persones han assistit a les seves sessions i més de 250 empreses han comptat amb els seus serveis per a incrementar el rendiment dels seus col·laboradors.

—

Quin aprenentatge destacaries de la teva formació com a Enginyer Informàtic?

Vaig acabar la carrera l’any 95. A les conferències i als meus alumnes sempre els hi explico que a mi només em van ensenyar un llenguatge de programació, que s’anomenava assemblador (codi màquina).

La gent normalment se sobta pensant que no ens van ensenyar informàtica. Però ni molt menys. El que ens van ensenyar és una cosa molt més valuosa, a modelar la realitat. Com pensar en mode processos i en mode de dades, és a dir, a modelitzar qualsevol problema i, a partir d’aquí, poder programar-ho o dissenyar un sistema d’informació amb el llenguatge i la plataforma que calgui.

Per tant, aquesta capacitat analítica i de modificació de la realitat, la solució de problemes complexos i dividir-los en problemes més petits fins que siguin resolubles, és el que vaig aprendre.

Com va ser la transició i el procés per esdevenir conferenciant?

Va ser una transició lenta amb una acceleració final. Lenta perquè jo, al 99, començo a donar classes a ESADE amb les que ja començo a donar una miqueta de cabuda a la meva passió amb la formació. A poc a poc, em vaig anar enamorant més de les persones. No desenamorant tant de la informàtica, sinó que el meu dia a dia em porta a fer tasques menys tècniques i més de gestió, més de portar equips, més de liderar equips, més de desenvolupar negocis amb clients. És a dir, m’allunyo del que és el dia a dia de la tecnologia i m’apropo a les persones i als clients.

Aleshores va arribar la crisi del 2008. Em trobava cobrint l’oficina de la filial tecnològica del grup Deutsche Bank a Nova York. Vaig aguantar-hi allà un any perquè amb la crisi tot es va enfonsar, ho vaig passar molt malament, vaig patir molt en quant a salut i vaig decidir fer un canvi. Amb una acceleració brusca, vaig tornar a Espanya i vaig fer un camí des de zero.

De quina manera has integrat la teva experiència professional a l’hora de comunicar?

Jo diria que la tenia més o menys amagada, jo ja em dedicava al desenvolupament de negocis, havia d’explicar propostes, ja liderava equips molt grans. Vaig viure el boom d’internet en primera persona a finals dels 90, després els grans projectes del 2000, i més tard dels del 2002 amb l’euro. Ens va agafar una època potent, per tant, els equips que fèiem aquestes coses eren equips amb relacions enormes, internes i amb proveïdors externs. Jo tot això ho havia de comunicar d’alguna manera.

El que sí és veritat és que, com a comunicador pur no tenia experiència. Sabia que tenia potencial perquè portava quasi 10 anys a l’ESADE com a professor i em va aportar una base. A partir d’aquí vaig començar a estudiar les tècniques per ser un conferenciant. Amb molta lectura, autoformació, prova i error, així com anar incorporant el meu estil, perquè jo al final penso que cadascú ha de comunicar d’una manera i cada comunicador ho fa de maneres diferents. Comunicar des de l’autenticitat, és el que acaba donant èxit.

“Comunicar des de l’autenticitat, és el que acaba donant èxit.”

Com a expert en motivació i lideratge digital, quina creus que és la millor manera de motivar als equips en un entorn de canvi constant?

Motivar no és fàcil. Moltes vegades motivar està lligat a la inspiració, està lligat a conèixer molt bé a qui vols motivar i donar-li allò que està buscant, sempre alineat amb els objectius de les organitzacions. Crec que la motivació comença per l’automotivació. Aquest seria un primer pas. La gent que és motivadora, és capaç d’automotivar-se, i coneix les claus, com pot ser l’autoeficàcia, el focus, els objectius, l’actitud del que parlarem després.

Crec que hem de motivar-nos i crear un entorn en el que la gent es pugui desenvolupar cap als seus objectius. No ser un líder que passi per sobre sinó que estigui sota d’ells i els faci pujar. Aquesta paraula que està tan de moda; empoderar. Així aconsegueixes que els equips vagin cap a l’alt rendiment.

Jo sempre parlo del fet que la motivació té tres palanques. Si tu vols motivar, per automotivar-te has de propiciar que el teu equip tingui un alt nivell d’autoconeixement, per què només així s’adonen què també els motiva a ells. Després per la motivació, el que cal fer és passar a l’acció, un equip d’alt rendiment és aquell que passa d’acció, que no té por del canvi, que l’abraça, que no té por de l’errada, mai parlo de fracàs sinó de l’errada. Tot seguit un element que és clau, és la tercera de les meves “As”, l’actitud. Autoconeixement, actitud i acció, per mi formen el que jo anomeno la llei de l’acció que no tinc cap dubte que és el que aplica la gent que té èxit.

Un dels missatges força a les teves conferències és el de l’actitud. Per què?

És el que diferencia a un professional bo d’un d’excel·lent. Jo us animo que feu una prova: penseu en el professor que més us va impactar en el col·legi, penseu en el professional que més admireu i feu una llista de 10 coses que us agradaven més. I veureu com el 85% de les coses eren temes de com era no d’allò que sabia. Per tant, eren temes actitudinals i no aptitudinals. Sempre dic que és l’actitud no l’aptitud que determina la teva altitud. Aleshores per mi això és el factor clau el que dispara. Evidentment, ha d’haver-hi un coneixement i una aptitud, però el que marca la diferència, el que fa que el teu valor creixi de forma exponencial, no en tinc cap dubte que és l’actitud.

“És l’actitud, no l’aptitud el que determina la teva altitud.”

Quins altres temes que incorpores en les teves conferències?

Ara mateix les tres que més faig són: primer la de la llei d’acció que és la motivació per excel·lència basada en el meu primer llibre “Exitos se escribe con A”. Aquesta no passa de moda, és atemporal perquè va de motivar. Jo intento fer sempre com a bon enginyer no només inspirar perquè com jo sempre dic: Si jo t’inspiro, quan jo piro tu t’expires, és a dir, deixar eines, tips, deixar trucs. Quan jo me’n vagi tu segueixis motivant-te i això ho aconsegueixo en les meves conferències.

Després estan les conferències que consten en el canvi, basades en el meu segon llibre que es diu “Morder el hielo”. Un crit a provar coses noves, a perdre la por, que és el principal “stopper” entre nosaltres i el nostre èxit.

Basat en el tercer llibre “La mentalitat digital” que no ve de tecnologia, sinó de tot allò que ha de tenir un líder en un món, en canvi.

Darrerament, n’hem fet una que té molt èxit que és “Les 10 coses que la intel·ligència artificial mai farà per tu” que evidentment té un component de motivació. Bàsicament, el que diu és que no tinguem por a la intel·ligència artificial per que no acabarà amb els líders sinó amb els líders que no la facin servir. Un crit a abraçar aquesta nova tecnologia, d’igual forma que farem un crit d’aquí a dos anys a la nova que surti. No hem de tenir por a ella sinó justament a no fer-la servir perquè això sí que ens portarà a la desaparició.

“Faig un crit a abraçar l’IA, d’igual forma que farem un crit d’aquí a dos anys a la nova tecnologia que surti.”

Tu que coneixes bé aquest sector, quin missatge voldries traslladar als professionals TIC?

Avui, juliol 2023 els hi diria que felicitats per que estan en el sector més poderós de transformació que hi a avui sota la llum del sol. En transformació a nivell empresarial no hi ha dubte. Al 2019 ja vaig escriure digital thinking sent conscient de que el 1 que esta sent el motor del canvi és el digital. Però es que a nivell social i de salut també. Estic convençut de que les tecnologies són el gran motor de canvi d’aquest món, cap a bé. Evidentment hi ha una part fosca com a totes les tecnologies però es ínfima si ho comparem amb els factors positius i ser un professional que està aquí és una gran sort.

“Estic convençut de que les tecnologies són el gran motor de canvi d’aquest món, cap a bé.”

A la 20a Festibity vàrem parlar de felicitat i tecnologia amb propòsit? De quina manera creus que la tecnologia pot millorar la qualitat de vida de les persones?

La qualitat de vida la pot millorar en molts aspectes. A mi de les parts que més m’agrada és la part de la relació entre tecnologia i salut. Avui en dia hi ha uns avenços en salut espectaculars. La intel·ligència artificial ha disparat el tema de reconeixement de càncer en imatges. La intel·ligència artificial ara ens fa que la velocitat de generar medicaments sigui centenars de vegades més ràpides de les que només passava fa pocs anys. Les tecnologies de la informació han permès que “Moderna” amb tres dies tingués el disseny d’una vacuna quan abans es trigava 10 anys. És brutal la de coses que es poden fer. A més a més la tecnologia ens pot ajudar a ser més feliços per que ens pot donar més temps, i ens fa més eficients.

La tecnologia ens permet estar més comunicats, si la fem servir malament evidentment ens permet estar enganxats, però no és l’eina, és l’ús que es fa. Per tant podem estar més comunicats, podem viatjar més, podem cuidar més el planeta. Penso que acabo de donar ràpidament quatre eixos que fan que la tecnologia millor molt la qualitat de vida de les persones i també, una cosa molt important, la qualitat de vida del nostre planeta.