Entrevista exclusiva per a la Festibity

Marta Continente és Gerent d’Innovació i Transició a l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciada en Ciències Econòmiques, ha estat responsable d’administració electrònica, de les webs i de l’atenció ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A mitjans dels 90 va llançar bcn.cat i va potenciar gencat.cat. També ha estat responsable d’smart cities a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres càrrecs. L’Internet administratiu orientat al ciutadà no s’entendria a Catalunya sense la seva contribució.

Marta Continente ha guanyat la Menció Honorífica de la 18a Festibity, un reconeixement a la seva trajectòria professional.

—–

Ets llicenciada en Ciències Econòmiques i una de les teves primeres experiències va ser al Ministeri de Cultura. Com vas fer la transició cap al món digital?

Abans de Ciències Econòmiques vaig estudiar 4 anys de Física i, a més, sempre he estat una apassionada de les matemàtiques. Per tant, sempre he tingut alguna connexió amb aquest món. L’alcalde Clos em va demanar que m’ocupés dels temes d’Internet i l’atenció als ciutadans a través del 010 a l’Ajuntament de Barcelona. Muntant aquests serveis vaig veure que la prioritat número u era organitzar internet. Estem parlant dels anys 1999-2000. Tant l’alcalde com jo vam tenir la intuïció que internet seria el futur i hi vam començar a treballar.

Al llarg de la teva trajectòria has desenvolupat l’ambiciós projecte de millorar la comunicació entre l’Administració i el ciutadà. Quines en són les claus?

La clau és l’essència del propi servei públic. Si treballes a l’Administració has de tenir un sentit de servei i atenció als ciutadans. Aquesta idea de servei públic em va portar a pensar amb l’útil que seria per a la gent tenir els serveis molt a prop, disposar de la informació, ser transparents, etc.

“L’Internet ens ha permès apropar l’Administració als ciutadans.”

Fins a quin punt l’Internet fa l’Administració més democràtica i transparent?

Subscric totalment que l’internet fa l’Administració més democràtica i transparent. Sempre recordo que quan vaig indexar per primera vegada el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), tothom em deia que seria molt complicat. Tot i això, el fet de tenir-ho indexat i accedir-hi automàticament va facilitar-ne la consulta als ciutadans.

L’Internet també ha obert la possibilitat que la gent hi participi. En el fons, ens ha permès apropar l’Administració al ciutadà.

Has estat una de les pioneres en digitalitzar l’Administració pública i l’atenció al ciutadà i ho vas fer en un moment en què l’internet encara era incipient. En quin moment vas veure que la digitalització era essencial?

Al principi tot era molt precari. Pensa que inclòs adjuntar una fotografia era tot un món degut a la pròpia connexió a internet. Al 2003 vam començar a digitalitzar tràmits a l’Ajuntament de Barcelona i vam veure que l’internet era essencial i que modernitzava i democratitzava l’Administració per dins perquè volia dir que els processos eren molt més transparents. Un moment essencial va ser la posada en marxa del S@rcat, el registre de la Generalitat. Vam veure que un tràmit es podria fer digitalment i tot el que això significava. Posteriorment vam adonar-nos de la gran complexitat que això comportava i que calia revisar el propi procés del tràmit, un canvi molt profund.

La pandèmia ha implicat que l’Administració Pública hagi hagut d’accelerar la seva digitalització. Com se n’ha sortit?

La millor manera de fer canviar l’Administració és la demanda dels ciutadans. De manera individual les organitzacions i les persones no canvien, canviem perquè hi ha una pressió o una necessitat. En aquest cas, va ser una necessitat urgent de què les coses es poguessin fer ja que no hi havia cap altra via.

La Covid-19 ha fet com si tot comencés una altra vegada, com si l’era de la digitalització s’iniciés de nou. La societat ha començat a valorar amb normalitat el món digital que ha passat a ser imprescindible i exigible. La pandèmia ha accelerat processos que ja s’havien iniciat com per exemple el teletreball. A l’Ajuntament, per exemple, vam passar de 200 a 10.000 persones teletreballant en un període molt curt de temps.

“Hem millorat bastant en què els ciutadans puguin realitzar tràmits digitalment però no hem millorat prou en els processos que hi ha al darrera.”

Com ha afectat a l’Ajuntament de Barcelona la llei 39/2015 de procediment administratiu comú de les administracions públiques que obliga a les administracions a prioritzar l’atenció digital dels seus tràmits?

Quan s’aproven lleis però no es donen recursos, es fan difícils de complir i, en general, a l’àmbit local li falta finançament. Esperem que amb els Fons Europeus això canviï.

La llei va posar de manifest la gran necessitat que l’Administració tingués una atenció digital. Ara bé, digitalitzar no és posar una plantilla, és revisar tot el que hi ha al darrera. Jo crec que hem millorat bastant en què els ciutadans puguin realitzar tràmits digitalment però no hem millorat prou en els processos que hi ha al darrera.

En quina mesura aquests canvis poden obrir una nova versió de la bretxa digital? Què es fa per evitar-ho?

És evident que hi ha una bretxa generacional però les administracions tenim el deure d’evitar-la fent els processos i tràmits molt més senzills del què són habitualment. D’aquesta manera reduirem moltíssim aquesta bretxa. Tenim procediments administratius molt enrevessats i, la digitalització, si no es fa bé, és molt complicada. Ara bé, l’Administració és lenta en canviar i actualitzar-se.

“Barcelona sempre ha estat una ciutat intel·ligent però està en el camí de ser-ho més.”

Com seran les ciutats del futur? Les smart cities es quedaran entre nosaltres?

Jo crec que la marca smart city no es quedarà perquè neix amb una idea de màrqueting al seu darrera però el que hi ha al darrera del concepte smart city sí que perdurarà. Les marques passen però les coses queden.

A mi m’agrada parlar sobre la idea que la ciutat és un sistema de sistemes i que el què hem de fer és aconseguir que els sistemes es relacionin i que tota la ciutat es vegi com un tot. La connectivitat no és només una qüestió d’edificis sinó que també està al carrer a través, per exemple, dels sensors. No sé com es diran aquestes ciutats, però existiran. De fet, els sensors, per exemple, ja s’han normalitzat.

Quins són els requisits de l’èxit de les smart cities? Fins a quin punt ajuden a millorar la vida dels ciutadans?

Aquesta manera de construir la ciutat ajuda molt a millorar la vida dels ciutadans. Pensem en coses pràctiques per aquests ciutadans com poden ser: la seva seguretat, l’enllumenat, en què els edificis donin més serveis del que tenien previst, el control del medi ambient, etc. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple, vam aplicar el control de tots els comptadors per evitar la pèrdua d’aigua.

Està Barcelona en el camí de convertir-se en una smart city?

Barcelona sempre ha estat una ciutat intel·ligent però està en el camí de ser-ho més. En el fons, si mirem des de Cerdà, podem veure l’intel·ligent que ha estat la ciutat. Però dic que està en camí perquè anem incorporant elements que la fan més intel·ligent.

Hem de diferenciar les ciutats o parts de ciutat que es construeixen de nou i que podem fer tant sostenibles i smart com volguem de les ciutats ja construïdes, com és el cas de Barcelona, sobre les quals introdueixes elements intel·ligents. Barcelona és una ciutat viscuda i amb tradició que té molts elements que cal adaptar però està en el camí.

” Rebre la Menció Honorífica de la Festibity em va permetre fer una mirada endarrera i valorar el camí recorregut.”

Què ha suposat per tu rebre la Menció Honorífica de la Festibity com a reconeixement a la teva trajectòria?

Em va fer molta il·lusió i em va permetre fer una mirada endarrere i valorar el camí recorregut. Dóna molta satisfacció que els companys i amics et reconeguin. També ha estat un reconeixement als equips que he creat i amb els que he tingut complicitat per tirar endavant projectes. Jo sempre faig molta menció en què els projectes tiren endavant gràcies als equips i és molt important també reconèixer la seva tasca.

Quines consideres que han estat les fites de la teva carrera professional? De què et sents més satisfeta?

El fet d’haver-me dedicat a l’atenció al ciutadà, d’haver posat com a prioritat l’esperit de servei públic és del que em sento més satisfeta. Dels projectes gestionats, em sento molt satisfeta dels avenços realitzats a les tres administracions en les que he estat, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.