Entrevista exclusiva per a la Festibity
La doctora Montserrat Bernabeu és especialista en Medicina Física i Rehabilitació, amb una llarga trajectòria a l’Institut Guttmann on actualment ostenta el càrrec de codirectora i directora assistencial. També ha presidit diferents organismes internacionals relacionats amb la neurorehabilitació entre molts altres àmbits relacionats amb la medicina de la rehabilitació.
L’Institut Guttmann, amb més de 60 anys de trajectòria és una organització amb ànima i excel·lència assistencial, científica, docent, i amb capacitat d’innovació en la restauració de la funcionalitat de les persones amb discapacitats i promoció de la salut cerebral.
—
Innovació i investigació: una vida amb propòsit
Portes tota una vida dedicada a la medicina assistencial. Què et va portar a especialitzar-te en la teràpia de la rehabilitació?
Sincerament, vaig arribar al món de la Medicina Física i Rehabilitació, de casualitat. A mi m’agradava el diagnòstic per la imatge, però a l’hora de triar la plaça MIR, ja no en quedava cap de radiologia a Barcelona i havia d’anar a Girona. Aleshores, jo ja tenia un fill i vivia a Barcelona, fet pel qual vaig considerar quedar-me a l’Hospital de la Vall d’Hebron per fer l’especialitat de Medicina Física i Rehabilitació. En aquell moment no ho sabia, però va ser un encert.
La teva entrada a l’Institut Guttmann va ser l’any 93, des de llavors heu viscut molts processos d’innovació i canvis tecnològics, com us heu adaptat a l’arribada de noves tecnologies?
Ara ja fa 30 anys d’ençà que vaig començar a l’Institut Guttmann, i des d’aleshores hi ha hagut canvis importants en l’abordatge neurorehabilitador.
L’orientació del tractament ja no és només compensar les funcions perdudes, l’evidència ha demostrat que hi ha una finestra a la fase aguda de la lesió en què la capacitat plàstica del sistema nerviós pot ajudar a una major recuperació neurològica. Per treure el màxim rendiment d’aquesta capacitat plàstica hi ha dos conceptes essencials en els tractaments: La intensitat del tractament (a major nombre de repeticions millor recuperació), i el disseny de tasques amb un sentit cognitiu durant les activitats terapèutiques.
Això ens ha dut a la incorporació de sistemes robòtics tant per a l’extremitat superior com la inferior alhora que ha propiciat la combinació del treball motor amb un feedback visual amb base de l’ús de softwares i entorns de realitat virtual que, alhora, també ajuden a fer les teràpies més entretingudes. Els professionals ens hem hagut d’adaptar, i formar-nos en l’ús de sistemes tecnològics que hem incorporat a la pràctica diària.
Poder ajudar als vostres usuaris ha de ser molt gratificant, com vius els reptes del dia a dia?
La discapacitat d’origen neurològic, sigui per una lesió cerebral adquirida o una lesió medul·lar, sol ser d’instauració sobtada i representa un important sotrac per la persona que la pateix i tot el seu entorn.
L’objectiu fonamental de la neurorehabilitació és actuar a tots els nivells, motor, cognitiu, emocional, assessorament en ajudes tècniques, suport a la comunitat, per aconseguir que les persones amb una discapacitat deguda a una lesió neurològica puguin continuar amb el seu projecte vital. Quan s’assoleix i el pacient o la seva família et manifesta el seu agraïment pel resultat obtingut, aleshores obtens la més gran de les satisfaccions.
“La neurorehabilitació actua a tots els nivells: motor, cognitiu, emocional, assessorament tècnic i suport a la comunitat per aconseguir que es pugui continuar amb un projecte vital.”
Tecnologia i recerca van agafats de de la mà. L’Institut fa anys que és referent en neurorehabilitació i salut cerebral desenvolupant tecnologies pròpies. Què aporta la tecnologia en la millora de la qualitat de vida dels vostres usuaris?
La recerca que es du a terme a l’Institut Guttmann és una recerca translacional de manera que el que pretén és traslladar els coneixements derivats dels diferents estudis a donar resposta als problemes que es plantegen en la neurorehabilitació.
Una de les principals línies d’aquesta recerca és la que està dedicada al desenvolupament tecnològic. És evident que la tecnologia ha aportat avenços que han repercutit molt directament en la qualitat de vida de les persones amb alteracions funcionals degudes a una lesió neurològica com sistemes de control de l’entorn, cadires de rodes ultralleugeres per practicar esports o sistemes de tracció de les cadires manuals que permeten accedir a terrenys irregulars i practicar tota classe d’activitats lúdiques.
“A l’Institut Guttmann una de les principals línies de recerca està dedicada al desenvolupament tecnològic.”
Compteu amb tecnologies aplicades a la robòtica, exoesquelets, estimulació cerebral no invasiva, realitat virtual… En quin punt estan aquests avenços? Què en destacaries?
La robòtica ens ha permès evolucionar la intensitat de les teràpies. Al mercat hi ha diferents models robòtics que permeten tant la millora de la funció de la mà com la rehabilitació de la capacitat de caminar. Hi ha evidència consistent de l’impacte positiu d’alguns sistemes robotitzats per a la rehabilitació de la marxa després d’un ictus, aconseguint reduir el temps en què el pacient recupera la capacitat de caminar de forma independent. Pel que fa als exoesquelets, en l’actualitat s’està treballant per a assolir models que siguin més lleugers, de més fàcil col·locació i a un cost que pugui ser assolible pels usuaris.
Ara com ara, els models que estan comercialitzats, només tenen sortida per a ser usats en les àrees terapèutiques per la seva complexitat i dificultat d’ús. L’estimulació cerebral no invasiva és una tècnica que ens ha de permetre conèixer millor el funcionament del cervell i la seva capacitat per adaptar-se a la lesió. Amb aquesta tècnica d’estimulació no invasiva, s’obté modular l’excitabilitat del cervell amb la finalitat de posar-lo en les millors condicions per poder aprofitar tractaments intensius que s’apliquen a continuació. Ja l’estem aplicant amb resultats positius en àmbits com la recuperació del llenguatge en persones amb afàsia després d’un ictus o en la recuperació motora de l’extremitat superior també en aquests pacients, en el tractament del dolor neuropàtic o en la millora de la depressió resistent a tractaments farmacològics.
Vull destacar que, actualment, en un dels projectes de recerca actius que estem duent a terme, REHABILITA, estem obtenint resultats molt prometedors per reduir les seqüeles en pacients que tenen un tumor cerebral després de la resecció quirúrgica. La hipòtesi, i els resultats preliminars sembla que van en aquesta línia, és que actuant sobre la capacitat plàstica del cervell amb estimulació magnètica transcranial (un tipus d’estimulació cerebral no invasiva) juntament amb entrenament motor orientat, aplicat abans de l’extirpació quirúrgica del tumor, som capaços d’allunyar d’aquest les funcions de les àrees afectades pel mateix de manera que durant la resecció queden protegides i es prevé al pacient de seqüeles posteriors.
Ens queda molt per conèixer del funcionament del cervell i és cap aquí cap a on hem de dirigir els esforços a fi de poder personalitzar els tractaments, treure’n el màxim rendiment possible i, també, prevenir lesions i les seqüeles que se’n deriven.
“La robòtica ens ha permès evolucionar la intensitat de les teràpies.”
Quins són els principals objectius en l’àmbit de la innovació que teniu plantejats actualment?
Pel que fa a avenços tecnològics, actualment estem treballant en projectes orientats cap al paper dels BCI (Brain Computer Interfaces).
Es tracta de sistemes implantats que llegeixen els senyals elèctrics del cervell i els descodifiquen transformant-los en ordres per poder executar alguna funció. En l’actualitat, ho estem treballant amb altres equips de recerca, per a millorar la capacitat comunicativa de pacients amb trastorns de la parla o com combinant-ho amb estimulació medul·lar per ajudar a la millora de la marxa en pacients amb una paraplegia.
D’altra banda, una altra de les línies en les quals s’estan orientant els projectes de recerca està relacionada amb la intel·ligència artificial. L’objectiu principal és l’anàlisi de les dades que es recullen en la pràctica clínica diària i mitjançant intel·ligència artificial obtenir informació que ajudi a la presa de decisions dels professionals.
Com veus l’Institut Guttmann en un futur immediat?
L’Institut Guttmann continuarà sent l’hospital capdavanter en el tractament neurorehabilitació de les persones que han patit seqüeles derivades d’una lesió neurològica. L’elevat nombre de pacients que s’hi tracten cada any permet generar el coneixement per avançar en l’eficàcia i eficiència dels tractaments a fi d’obtenir els millors resultats en la qualitat de vida de les persones.
La potenciació de la recerca, la translació a la clínica dels avenços assolits i la integració dintre de xarxes internacionals de recerca i innovació, juntament amb el manteniment d’elevats estàndards de qualitat en l’atenció dels pacients, permetran que Institut Guttmann mantingui aquest paper capdavanter.
Si volem esdevenir Catalunya com a pol d’innovació i coneixement d’Europa, què hauríem de potenciar?
Catalunya és un pol tant de recerca com d’innovació, almenys pel que fa al sector sanitari. Segons l’informe de la Bio Regió som líder europeu en assajos clínics, essent la sisena regió a Europa i la novena al món. Som la cinquena regió per milió d’habitants a Europa en publicacions científiques i tenim dins del nostre ecosistema una de les millors xarxes d’institucions hospitalàries innovadores al món segons un informe de la revista Newsweek. Tot això fa que Catalunya sigui un pol de coneixement per a inversions en salut i innovació.
Grans companyies farmacèutiques escullen Catalunya per desenvolupar la seva recerca. Això també es tradueix en un elevat nombre de companyies (startups…,) de Biotech, Pharma, Medtech i digital Health, establertes a Catalunya. Durant el 2022, l’informe de la regió en comptabilitza més de 1350! Tot plegat fa que aquest sector en ciències de la vida i salut tingui un pes destacat a Catalunya.
Potser ens manca creure’ns-ho i col·laborar més entre els diferents actors, millorar el finançament de la innovació, però sobretot simplificar processos, burocràcia i fer més accessible els recursos que es posen a disposició.
La temàtica de la 20a Festibity i actual edició va tractar la Tecnologia amb propòsit, què voldries transmetre al sector de les tecnologies de la informació?
M’agradaria transmetre que Institut Guttmann és un centre singular en l’ecosistema de salut català i espanyol. Hi ha d’altres centres com l’Institut Guttmann a Europa i a la resta del món, però en són pocs. Des de fa anys, hem tingut molt clar que la innovació tecnològica passa per a l’establiment de col·laboracions amb empreses i universitats per a compartir el coneixement i posar-ho al servei de les persones. Prova d’això és, que dintre de la nostra plantilla de professionals, hem inclòs des de fa anys enginyers i d’altres perfils més tècnics tant en recerca i innovació com en el dia a dia de les nostres activitats assistencial.
Tenim clar que la tecnologia és fonamental i ens permet ser més eficaços i eficients en l’activitat assistencial diària i, secundàriament, ens permet millorar la qualitat de vida de les persones que atenem.
“La innovació tecnològica passa per a col·laboracions amb empreses i universitats per a compartir coneixement i posar-ho al servei de les persones.”