Entrevista exclusiva per a la Festibity

Simona Levi és dramaturga, activista, estratega tecnopolítica, docent i un llarg etcètera. Nascuda a Itàlia i establerta a Barcelona des del 1990, destaca pel seu paper d’activista pels moviments socials europeus en l’àmbit de la lliure circulació del coneixement i la democràcia digital. Actualment dirigeix el postgrau en Tecnopolítica i Drets a l’Era Digital a la UB i el 2019 va publicar com a coordinadora i coautora #FakeYou, Fake news i desinformació – Governs, partits polítics, mass media, corporacions, grans fortunes: monopolis de la manipulació informativa i retallades de la llibertat d’expressió.

El 2017, la revista Rolling Stone va triar Simona Levi, com a fundadora d’Xnet, com una de les 25 persones del món que estan donant forma al futur.

—-

Ets activista, professora, dramaturga, estratega tecnopolítica… Com t’agrada més que et presentin?

Depèn de les circumstàncies però en general troublemaker.

També ets una de les fundadores de la plataforma Xnet. Quins són els vostres objectius?

Xnet sorgeix al 2008 com una plataforma activista d’una xarxa d’afinitats que treballem per a la innovació democràtica en l’era digital.

Vam començar treballant la idea decimonònica de copyright i la idea d’intercanvi d’informació que permet el món digital. En un inici el nostre objectiu principal era protegir internet com a estructura neutral i lliure i actualment treballem en com internet ens pot ajudar a combatre la desinformació, renovar la democràcia, fomentar l’organització ciutadana, millorar l’accés a la informació, lluitar contra la corrupció, avançar cap a la desintermediació i, en general, a plantejar la governança des de les societats.

Les eines digitals ajuden a l’acció col·lectiva?

La informació és poder i qui té la possibilitat de generar informació té sempre més poder que qui no la té. L’eina digital i les tecnologies de la informació produeixen una desintermediació i, per tant, donen un accés més directe a la informació i a la capacitat de generar-la. Els mitjans de comunicació, els partits polítics, les productores culturals… deixen de ser intermediàries ineludibles i es dona la possibilitat de transformar aquestes relacions que abans eren relacions de dominació, en relacions de cooperació. Tot i això, també es produeix la reintermediació que és quan es creen nous monopolis utilitzant aquesta nova dinàmica, com per exemple Facebook o Google. Els vells poders i els nous poders acaben cooperant per continuar la dominació i l’explotació.

“Es responsabilitza a les noves tecnologies de les fake news, però realment es tracta d’un problema generat des dels poders amb l’objectiu de criminalitzar la nostra llibertat d’expressió.”

Tot i que es tendeix a culpabilitzar internet de les fake news, al llibre #FAKEYOU. Fake News i Desinformació defenses que de notícies falses n’han existit tota la vida i que el culpable no és internet. Ens ho pots explicar?

Aquests vells nous monopolis s’han aliat des de sempre realitzant la mateixa operació. Quan es va inventar la impremta es deia que els llibres crearien confusió perquè n’hi haurien més que els que es podien llegir i que eren el diable. El monopoli de la propaganda trontollava pel fet que la gent pogués tenir més accés a certa informació.

Actualment es responsabilitza a les noves tecnologies d’un fet que, realment, és un problema generat des dels poders amb l’objectiu de criminalitzar la nostra llibertat d’expressió i per crear una narrativa que després permeti censurar internet per considerar-lo perillós.

Nosaltres pensem que qui parla malament d’internet és còmplice d’una cultura de la nova inquisició que avança. A més, és una confusió bastant flagrant confondre Google o Facebook amb internet. Molts intel·lectuals han trobat una mina d’or fent best-sellers acusant internet de tots els mals, fent la feina bruta al statu quo i contribuint a la narrativa censora contra la llibertat d’expressió a l’era digital.

Per tant, els grans productors de fake news sempre han existit i segueixen sent els mateixos, els poders.

Exactament. I afegiria que tots produïm fake news ja que l’ésser humà és molt sensible i té un biaix de confirmació que provoca creure’s una mentida i crear-la abans que posar-la en discussió.

Però la diferència és que les mentides que creem sense recursos econòmics ni institucionals no arriben gaire lluny. Les fake news que preocupen i que canvien la història de la humanitat són les dels poders. Al llibre #FAKEYOU. Fake News i Desinformació expliquem que el cavall de Troia va ser una fake news però no tothom pot crear un cavall així de gran, posar-hi un exèrcit a dintre i fer creure que és un regal de pau quan és una arma de guerra. I a l’era digital, és el mateix. Les mentides que es viralitzen, que surten als mitjans de comunicació i que tenen un impacte massiu, sempre són propaganda institucional o de poders econòmics.

Fa uns mesos, quan es va bloquejar el compte de Twitter de Donald Trump, va sorgir la discussió de si era un atac a la llibertat d’expressió.

Nosaltres considerem que tota informació de fonts institucionals o pagada no es pot considerar llibertat d’expressió, s’ha de considerar negoci o responsabilitat institucional. Aquí incloc els partits polítics o si jo pago un cèntim per tal que el meu post de Facebook sigui més viral. Tot això ja no és informació o llibertat d’expressió, és un negoci i els negocis s’han de regular.

“Si no plategem com volem digitalitzar els centres educatius és evident que aquest espai l’ocuparà una empresa.”

Des d’Xnet, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, heu presentat el Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius. En què consisteix?

Al 2019, un grup de mares i pares va venir a veure’ns per dir-nos que havien de firmar una autorització per tal que l’escolarització digital de les seves filles i fills es fes mitjançant Google, que és una empresa privada, i que no hi havia alternativa si no volien quedar-se exclosos.

Això no és culpa de Google sinó una deixadesa de funció total per part de les institucions. Vam començar a treballar en una alternativa. Si no plategem com volem digitalitzar els centres educatius és evident que aquest espai l’ocuparà una empresa. Nosaltres hem fet un disseny de com hauria de ser aquesta digitalització que té una part de núvol i una part de sobirania de dades.

Plantegem una sobirania de dades segura però també respectuosa amb els drets humans, quines eines auditables hem d’utilitzar i també quin tipus de formació hem de tenir ja que no es poden aplicar els protocols de formació de l’època analògica a l’era digital. I això no vol dir que hagi de ser més complex, tot al contrari, pot ser molt més àgil perquè internet proposa una arquitectura distribuïda mitjançant llaços de transparència que permeten una capacitació molt més fàcilment que abans.

“S’està plantejant una formació pre-digital, considerada més des d’un punt de vista mnemotècnic, mentre que internet és molt més intuïtiu.”

La formació de les noves generacions en l’ús d’internet és essencial. Com se’n surten les escoles amb la competència digital?

Sabem que hi ha un problema molt greu però justament per això que et comentava, perquè s’està plantejant una formació pre-digital, considerada més des d’un punt de vista mnemotècnic, mentre que internet és molt més intuïtiu. Si una persona aprèn certs protocols, esquemes de raonament, després es pot moure en aquest àmbit molt més fàcilment que només amb una idea mnemotècnica, no? S’hauria de replantejar aquesta part però de moment el nostre pla s’ocupa de proveir de les eines i els núvols, és a dir, crear l’alternativa d’eina i núvols perquè és la part més urgent i la formació vindrà quan puguem ja treballar amb eines sobiranes.

Fa relativamente poc, des d’Xnet heu presentat l’informe #Datosporliebre, Privacidad, Protección de Datos y Abusos Institucionalizados, on exposeu problemes amb la llei que permet que es cedeixin les nostres dades als partits polítics. Ens en pots explicar més?

Tenim una cosa bona que és el Reglament General de Protecció de Dades del 2018 de la Unió Europea que és el resultat d’una gran lluita, sobretot arran de la reflexió com a conseqüència de les Stasi i Gestapo. De com és possible que un estat posseeixi les dades de la seva població d’una manera tant capil·lar i amb l’esperit que hem viscut a Europa.

Tot i que existeix aquest reglament que millora molt la situació, el nostre informe explica que aquest s’està aplicant molt poc i que té una potencialitat molt més gran. Estem com en el dret a l’habitatge, que el tenim a la Constitució però que no està implementat. Per exemple, el cas més flagrant és que continuem donant totes les nostres dades a tots els partits polítics i això a tots ens sembla la cosa més normal.

Sempre es dona la culpa a les empreses, que també en tenen, però nosaltres tendim a donar responsabilitat institucional. Si les coses no van bé, tenim uns governs que no les corregeixen i per això el nostre informe parla de casos en els que les institucions són responsables d’una mala aplicació d’aquesta llei.

No creus doncs que hi hagi una voluntat d’aplicar aquesta llei?

Sempre penso que l’statu quo es resisteix a qualsevol transformació. Hi ha polítics amb més voluntat i polítics amb menys, però generalment la política és molt més sensible a la pressió de l’statu quo que no pas a la necessitat de transformació.

Falta més acció col·lectiva? Més moviment social?

I tant! Hem de continuar lluitant! Continuar treballant amb els polítics que entenen la transformació, malgrat aquests sempre són una minoria. Jo crec molt en la llei de Sturgeon que diu que el 90% de tot és merda. I també el 90% dels polítics i fins i tot dels moviments socials són merda! Jo utilitzo aquesta llei per veure el got mig ple i treballar amb el 10% que sí que val la pena. Amb aquesta part dels polítics i dels moviments socials, podem avançar.

“Totes les transformacions importants venen de la societat civil i després, si hi ha sort, es refermen en col·laboració amb les institucions.”

Creus que falten experts digitals a les institucions?

En general falta que les institucions deixin de banda la seva arrogància, aquesta idea vertical que són superiors a la població civil. Totes les transformacions importants venen de la societat civil i després, si hi ha sort, es refermen en col·laboració amb les institucions. Per tant, no necessiten només experts internament a les institucions, necessiten persones capaces de treballar amb competència amb la societat civil organitzada experta, amb la gent que seriosament està trobant solucions als temes. Jo crec que la Covid-19 ho ha deixat molt clar. I en l’àmbit digital és el mateix.

El 2017 vas ser elegida com una de les persones que escriu el futur. Què ens depara aquest? T’inspira un cert optimisme tecnològic? I democràtic?

Jo, com a activista, he de ser optimista i també sempre he dit que el mal triomfa però el bé avança. Jo treballo per tal que avanci tant com sigui possible. En aquest moment estem en un punt en què al bé li costa una mica més avançar però també hem viscut un cicle important de moltes innovacions en positiu. Són èpoques històriques i espero que guanyarem.