You are here

Created on Monday, 07 Jun 2021 16:39:52

 

Entrevista exclusiva per a la Festibity

Finalitzades les eleccions el passat 28 de maig, Josep Fernández Ruzafa renova com a degà de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), càrrec que ocupa des del 2017 quan va prendre relleu a Núria Castell. 

Doctor en Informàtica per la UPC (1998) i llicenciat en Informàtica a la FIB (promoció 1984- 1989), és professor de la mateixa facultat des del 1989. Membre del Grup de Recerca en Robòtica Intel·ligent i Sistemes (GRINS), desenvolupa la seva activitat científica en els camps de la robòtica assistencial, la robòtica mèdica, els sistemes de percepció i els laboratoris on-line (remots). 

-----

Quins són els teus principals objectius en aquest nou mandat que inicies?  

Com tota entitat, la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) s’ha d’adaptar al temps que viu, i fer una lectura correcta d’un món en transformació. Cal adaptar la formació i els aprenentatges al perfil dels nous estudiants i a les necessitats de la societat. La renovació de currículum i les metodologies es traduirà en un increment en la taxa de graduació.

Com a universitat pública volem impulsar projectes d’interès general, com ara la difusió de la ciència i la tecnologia entre la societat, i col·laborar amb projectes solidaris. Entre les iniciatives que tenim en marxa està la creació d’un museu d'història de la informàtica, l’organització d’activitats solidàries vinculades a La Marató de TV3, el voluntariat TIC o el programa de reutilització d’equips informàtics destinats a ONGs, entitats sense ànims de lucre i persones en situació de risc.

L’ensenyament a distància reforçat durant la pandèmia ha vingut per quedar-se? Quins en són els avantatges? I els inconvenients?  

El confinament ens va obligar a desplegar l’ensenyament a distància. Durant la pandèmia hem estat capaços de mantenir la formació sense renúncies significatives. Va ser un èxit sorprenent, però també n’hem descobert les limitacions. L’ensenyament presencial i l’ensenyament a distància són complementaris i poden coexistir dins d’uns estudis però la relació entre les persones és fonamental per l’ensenyament-aprenentatge, i no es pot substituir per un vídeo.

 La tecnologia actual permet desenvolupar classes magistrals no presencials síncrones d’una forma similar a les presencials. En aquest format tant professors com estudiants es troben gràcies a una eina de videoconferència a la mateixa hora, en directe, i cadascú des de la seva ubicació. Hi ha interacció, debat i intercanvi entre els i les assistents. Aquest recurs utilitzat adequadament no és de menor qualitat que les classes presencials. En canvi, hi ha moltes activitats formatives que es basen en l’experimentació, el treball col·laboratiu i el treball en equip que és millor realitzar-les de forma presencial. Passar-les a modalitat no presencial suposa una gran pèrdua. 

 També hem de tenir present que els i les  joves necessiten socialitzar, i que l’èxit en la formació està lligat amb el sentiment de pertinença al centre i a la professió. Les universitats són espais de formació professionalitzadora, però també d’experiències de vida i de relació social, aspectes que no tenen lloc en un entorn de formació a distància.

La informàtica és un camp en constant evolució i expansió. Fa relativament poc es va presentar el grau en Intel·ligència Artificial, veurem més graus específics dintre del camps de la informàtica? Quins seran els propers?

En aquests moments la FIB està al 100% d’ocupació, i la posta en marxa del nou Grau en Intel·ligència Artificial ha estat possible gràcies al suport del Departament de Polítiques Digitals. Seguim l’evolució del sector i volem donar resposta a les necessitats però tota nova ampliació passa necessàriament per disposar dels recursos necessaris.

"Els experts apunten que el 70% de les feines del futur encara no existeixen."

El món i la tecnologia estan canviant a marxes forçades i es produiran grans canvis en les professions. Quines seran les de futur? Hi haurà més especialització?

Els experts apunten que el 70% de les feines del futur encara no existeixen. Les feines repetitives o rutinàries seran automatitzades. Per automatitzar les feines de poc valor calen persones creatives i amb domini de la tecnologia, entre els que destacaran els i les professionals digitals.

La societat continuarà evolucionant ràpidament i caldran professionals polivalents i amb capacitat d’adaptar-se als nous contextos i situacions. El perfil del professional TIC encaixa en aquest model, i tindrà una perspectiva laboral positiva.

Com es fa per compaginar el pla d’estudis amb el fet que la professió estigui en constant evolució? 

El fet que la pràctica professional estigui en canvi constant fa necessari que la formació tingui present alguns elements claus: l’aprenentatge dels fonaments sobre els que es construeix l’enginyeria informàtica, la creativitat com a motor de la pràctica professional i la capacitat d'aprendre de forma autònoma. Les tècniques i les eines, que acostumen a ser caduques, s’han de conèixer però no han de ser la base de la formació.

"Els centres d'FP i universitaris TIC estan plens. Els governs i els actors socials han d’establir les necessitats i les prioritats i destinar els recursos necessaris per donar resposta."

Ens trobem amb un elevat grau d’atur juvenil però a la vegada falten professionals TIC. Què s’ha de fer per motivar els i les joves per tal que estudiïn carreres tecnològiques?  

Com societat no podem tolerar l’actual taxa d’atur juvenil. S’ha d’anar a l'arrel del problema. En primer lloc, cal actuar en l’educació obligatòria per evitar l’abandonament prematur i portar a tots els i les joves fins a l’etapa de formació i qualificació professional de l’ensenyament post obligatori.

I com a societat, no podem perdre les oportunitats que ofereix la transformació digital. Els centres d'FP i universitaris TIC estan plens. No té sentit fomentar les vocacions TIC entre els i les joves, i no oferir-los un centre de formació. Els governs i els actors socials han d’establir les necessitats i les prioritats i destinar els recursos necessaris per donar resposta.

El món universitari està disposat a intensificar les accions per apropar la ciència i la tecnologia a tota la ciutadania (infants, joves, famílies, …) i difondre el rol de l’enginyeria TIC a la societat i les perspectives laborals del seus professionals. Properament iniciem una col·laboració amb la xarxa de biblioteques per realitzar tallers tecnològics als seus espais.

En relació amb el punt anterior, espereu un augment de la demanda d’estudiants després de la transformació digital accelerada per la Covid-19?

De fet,  en els darrers anys hem tingut un increment mantingut de la demanda a les titulacions de la FIB. Veiem que els i les joves que arriben tenen una vocació primerenca per fer els nostres estudis. L’actual crisi sanitària ha posat de manifest la importància de les TIC pel funcionament de la societat, i les ha fet encara més visibles. Possiblement tindrà un impacte amb una major demanda pels nostres estudis.

"Els sistemes informàtics són una eina fonamental en l’actual societat i si es construeixen des d’una mirada exclusivament masculina, s'introduiran biaixos."

Malgrat en els darrers anys s’ha incrementat el nombre de dones que cursen els estudis d’informàtica, el percentatge segueix sent menor. Quines polítiques s’estan aplicant per millorar la presència de dones? Què més s’hauria de fer?

Els estereotips al voltant de la informàtica no són atractius per la majoria de dones i anem contracorrent. Calen referents femenins als mitjans de comunicació que projectin una imatge més adequada a la realitat, ja sigui una enginyera que parli del seu treball o la protagonista d’una sèrie televisiva. Mentre no arriba la sèrie televisiva, hi ha múltiples iniciatives per destacar el paper de la dona a la ciència i la tecnologia. Com en molts altres àmbits, s’ha invisibilitzat la transcendència de la dona, i estem treballant per invertir aquesta situació. Introduirem la perspectiva de gènere a les titulacions de la FIB i a les activitats que realitzem, un primer pas per anar cap a la igualtat.

Cal empoderar a les joves i les dones. Els sistemes informàtics són una eina fonamental en l’actual societat i si es construeixen des d’una mirada exclusivament masculina, s'introduiran biaixos, es perdrà el valor de la visió femenina, i no farem més que aprofundir en les desigualtats de gènere.

El salt de la universitat a l’empresa no acostuma a ser senzill. Què es fa des de la FIB per millorar la relació universitat-empresa i ajudar en aquesta transició? Quin paper hi pot jugar FIB Alumni

Els i les estudiants de la FIB tenen diverses oportunitats per completar la seva formació acadèmica amb estades i activitats amb empreses, com ara les pràctiques i la realització del seu treball de fi d’estudis. Altres iniciatives que tenen lloc a la nostra Facultat són les assignatures en què s’aborden reptes reals proposats per empreses i que els estudiants desenvolupen en col·laboració amb elles, el programa Talent de l’inLAB FIB que ofereix una formació integral als estudiants a través de la seva participació en projectes reals o la col·laboració dels estudiants amb unitats i grups de recerca de la UPC on participen en projectes d’innovació i recerca.

Els i les titulades de la FIB tenen una bona formació pràctica que afavoreix la seva inserció laboral. Ara volem millorar l’orientació professional dels nostres titulats i titulades, volem oferir una millor informació de les diferents opcions de carrera professional que els ofereix el sector TIC, i que ells i elles acabin de traçar el seu camí. FIB Alumni ha de ser el referent d’aquest projecte.

"L’educació mai ha estat una despesa, sinó una inversió."

Quinze anys després, Catalunya torna a tenir una conselleria d’Universitats i  Recerca, una reclamació del sector. Què n’esperes? Quines reclamacions faries? 

És una bona notícia. Si volem que Catalunya estigui al nivell dels països més desenvolupats, cal invertir en educació i recerca ja que són l’eix que permet avançar cap a una societat sostenible, crear riquesa i millorar el benestar social.

Les universitats vam patir una reducció del finançament molt severa durant la crisis que no s’ha revertit. És urgent millorar-ne el finançament per recuperar i rejovenir el professorat i posar al dia els laboratoris i les instal·lacions. L’educació mai ha estat una despesa, sinó una inversió.

 

Entrevista exclusiva para la Festibity 

Finalizadas las elecciones el pasado 28 de mayo, Josep Fernández Ruzafa renueva como decano de la Facultad de Informática de Barcelona (FIB), cargo que ocupa desde el 2017 cuando tomó relieve a Núria Castell.

Doctor en Informática por la UPC (1998) y licenciado en Informática en la FIB (promoción 1984- 1989), es profesor de la misma facultad desde 1989. Miembro del Grupo de Investigación en Robótica Inteligente y Sistemas (GRINS), desarrolla su actividad científica en los campos de la robótica asistencial, la robótica médica, los sistemas de percepción y los laboratorios en línea (remotos).

-----

¿Cuáles son tus principales objetivos en este nuevo mandato que inicias?

Como toda entidad, la Facultad de Informática de Barcelona (FIB) debe adaptarse al tiempo que vive, y hacer una lectura correcta de un mundo en transformación. Hay que adaptar la formación y los aprendizajes al perfil de los nuevos estudiantes y a las necesidades de la sociedad. La renovación de currículum y las metodologías se traducirá en un incremento en la tasa de graduación.

Como universidad pública queremos impulsar proyectos de interés general, como la difusión de la ciencia y la tecnología entre la sociedad, y colaborar con proyectos solidarios. Entre las iniciativas que tenemos en marcha está la creación de un museo de historia de la informática, la organización de actividades solidarias vinculadas a La Marató de TV3, el voluntariado TIC o el programa de reutilización de equipos informáticos destinados a ONGs, entidades sin ánimo de lucro y personas en situación de riesgo.

¿La enseñanza a distancia reforzada durante la pandemia ha venido para quedarse? ¿Cuáles son sus ventajas? ¿Y los inconvenientes?

El confinamiento nos obligó a desplegar la enseñanza a distancia. Durante la pandemia hemos sido capaces de mantener la formación sin renuncias significativas. Fue un éxito sorprendente, pero también hemos descubierto las limitaciones. La enseñanza presencial y la enseñanza a distancia son complementarias y pueden coexistir dentro de unos estudios pero la relación entre las personas es fundamental para la enseñanza-aprendizaje, y no se puede sustituir por un vídeo.

La tecnología actual permite desarrollar clases magistrales no presenciales síncronas de una forma similar a las presenciales. En este formato tanto profesores como estudiantes se encuentran gracias a una herramienta de videoconferencia a la misma hora, en directo, y cada uno desde su ubicación. Hay interacción, debate e intercambio entre los y las asistentes. Este recurso utilizado adecuadamente no es de menor calidad que las clases presenciales. En cambio, hay muchas actividades formativas que se basan en la experimentación, el trabajo colaborativo y el trabajo en equipo que es mejor realizarlas de forma presencial. Pasarlas a modalidad no presencial supone una gran pérdida.

También tenemos que tener presente que los y las jóvenes necesitan socializar, y que el éxito en la formación está ligado al sentimiento de pertenencia al centro y a la profesión. Las universidades son espacios de formación profesionalizadora, pero también de experiencias de vida y de relación social, aspectos que no tienen lugar en un entorno de formación a distancia.

La informática es un campo en constante evolución y expansión. Hace relativamente poco se presentó el grado en Inteligencia Artificial, ¿veremos más grados específicos dentro del campo de la informática? ¿Cuáles serán los próximos?

En estos momentos la FIB está al 100% de ocupación, y la puesta en marcha del nuevo Grado en Inteligencia Artificial ha sido posible gracias al apoyo del Departamento de Políticas Digitales. Seguimos la evolución del sector y queremos dar respuesta a las necesidades pero toda nueva ampliación pasa necesariamente por disponer de los recursos necesarios.

Los expertos apuntan que el 70% de los trabajos del futuro todavía no existen. "

El mundo y la tecnología están cambiando a marchas forzadas y se producirán grandes cambios en las profesiones. ¿Cuáles serán las de futuro? ¿Habrá más especialización?

Los expertos apuntan que el 70% de los trabajos del futuro todavía no existen. Las tareas repetitivas o rutinarias serán automatizadas. Para automatizar las tareas de poco valor se necesitan personas creativas y con dominio de la tecnología, entre los que destacarán los profesionales digitales.

La sociedad continuará evolucionando rápidamente y serán necesarios profesionales polivalentes y con capacidad de adaptarse a los nuevos contextos y situaciones. El perfil del profesional TIC encaja en este modelo, y tendrá una perspectiva laboral positiva.

¿Cómo se hace para compaginar el plan de estudios con que la profesión esté en constante evolución?

El hecho de que la práctica profesional esté en constante cambio hace necesario que la formación tenga presente algunos elementos claves: el aprendizaje de los fundamentos sobre los que se construye la ingeniería informática, la creatividad como motor de la práctica profesional y la capacidad de aprender de forma autónoma. Las técnicas y las herramientas, que suelen ser caducas, se deben conocer, pero no deben ser la base de la formación.

"Los centros de FP y universitarios TIC están llenos. Los gobiernos y los actores sociales deben establecer las necesidades y las prioridades y destinar los recursos necesarios para dar respuesta."

Nos encontramos con un elevado grado de paro juvenil, pero a la vez faltan profesionales TIC. ¿Qué se tiene que hacer para motivar a los y las jóvenes para que estudien carreras tecnológicas?

Como sociedad no podemos tolerar la actual tasa de desempleo juvenil. Hay que ir a la raíz del problema. En primer lugar, hay que actuar en la educación obligatoria para evitar el abandono prematuro y llevar a todos los y las jóvenes hasta la etapa de formación y cualificación profesional de la enseñanza post obligatoria.

Y como sociedad, no podemos perder las oportunidades que ofrece la transformación digital. Los centros de FP y universitarios TIC están llenos. No tiene sentido fomentar las vocaciones TIC entre los y las jóvenes, y no ofrecerles un centro de formación. Los gobiernos y los actores sociales deben establecer las necesidades y las prioridades y destinar los recursos necesarios para dar respuesta.

El mundo universitario está dispuesto a intensificar las acciones para acercar la ciencia y la tecnología a toda la ciudadanía (niños, jóvenes, familias, ...) y difundir el rol de la ingeniería TIC en la sociedad y las perspectivas laborales de sus profesionales. Próximamente iniciamos una colaboración con la red de bibliotecas para realizar talleres tecnológicos en sus espacios.

En relación con el punto anterior, ¿esperáis un aumento de la demanda de estudiantes después de la transformación digital acelerada por la Covid-19?

De hecho, en los últimos años hemos tenido un incremento mantenido de la demanda en las titulaciones de la FIB. Vemos que los y las jóvenes que llegan tienen una vocación temprana para hacer nuestros estudios. La actual crisis sanitaria ha puesto de manifiesto la importancia de las TIC para el funcionamiento de la sociedad, y las ha hecho aún más visibles. Posiblemente tendrá un impacto con una mayor demanda por nuestros estudios.

"Los sistemas informáticos son una herramienta fundamental en la actual sociedad y si se construyen desde una mirada exclusivamente masculina, se introducirán sesgos."

Aunque en los últimos años se ha incrementado el número de mujeres que cursan estudios de informática, el porcentaje sigue siendo bajo. ¿Qué políticas se están aplicando para mejorar la presencia de mujeres? ¿Qué más se debería hacer?

Los estereotipos en torno a la informática no son atractivos para la mayoría de mujeres y vamos contracorriente. Son necesarios referentes femeninos en los medios de comunicación que proyecten una imagen más adecuada a la realidad, ya sea una ingeniera que hable de su trabajo o la protagonista de una serie televisiva. Mientras no llega la serie televisiva, hay múltiples iniciativas para destacar el papel de la mujer en la ciencia y la tecnología. Como en muchos otros ámbitos, se ha invisibilizado la trascendencia de la mujer, y estamos trabajando para invertir esta situación. Introduciremos la perspectiva de género en las titulaciones de la FIB y en las actividades que realizamos, un primer paso para ir hacia la igualdad.

Hay que empoderar a las jóvenes y las mujeres. Los sistemas informáticos son una herramienta fundamental en la actual sociedad y si se construyen desde una mirada exclusivamente masculina, introducirán sesgos, se perderá el valor de la visión femenina, y no haremos más que profundizar en las desigualdades de género.

El salto de la universidad a la empresa no suele ser sencillo. ¿Qué se hace desde la FIB para mejorar la relación universidad-empresa y ayudar en esta transición? ¿Qué papel puede tener FIB Alumni?

Los y las estudiantes de la FIB tienen varias oportunidades para completar su formación académica con estancias y actividades con empresas, como las prácticas y la realización de su trabajo de fin de estudios. Otras iniciativas que tienen lugar en nuestra Facultad son las asignaturas en las que se abordan retos reales propuestos por empresas y que los estudiantes desarrollan en colaboración con ellas, el programa Talento de inLab FIB que ofrece una formación integral a los estudiantes a través de su participación en proyectos reales o la colaboración de los estudiantes con unidades y grupos de investigación de la UPC donde participan en proyectos de innovación e investigación.

Los y las tituladas de la FIB tienen una buena formación práctica que favorece su inserción laboral. Ahora queremos mejorar la orientación profesional de nuestros titulados, queremos ofrecer una mejor información de las diferentes opciones de carrera profesional que les ofrece el sector TIC, y que ellos y ellas terminen de trazar su camino. FIB Alumni debe ser el referente de este proyecto.

"La educación nunca ha sido un gasto, sino una inversión."

Quince años después, Cataluña vuelve a tener una consejería de Universidades e Investigación, una reclamación del sector. ¿Qué esperas? ¿Qué reclamaciones harías?

Es una buena noticia. Si queremos que Cataluña esté al nivel de los países más desarrollados, hay que invertir en educación e investigación ya que son el eje que permite avanzar hacia una sociedad sostenible, crear riqueza y mejorar el bienestar social.

Las universidades sufrimos una reducción de la financiación muy severa durante la crisis que no se ha revertido. Es urgente mejorar la financiación para recuperar y rejuvenecer el profesorado y poner al día los laboratorios y las instalaciones. La educación nunca ha sido un gasto, sino una inversión.



Comparteix això:

21 d'octubre de 2021

18a edició de la Festibity
Dijous 21 d'octubre 2021
Pavelló d l'Estació del Nord de Barcelona
En directe per Fibracat TV 

Sobre nosaltres

"La gran festa de les tecnologies de la informació"

       

 

Contacte

Per a més informació:

festibity@festibity.com

T. 93 000 92 02