Entrevista exclusiva per a la Festibity
Carlos Álvarez Quiroga és Director de Missions de Navegació per Satèl·lit a Indra Space, àrea des de la qual lidera projectes estratègics vinculats al desplegament de sistemes com Galileo o EGNOS, fonamentals per a la sobirania tecnològica europea en posicionament i navegació. Enginyer de formació i amb una àmplia trajectòria al sector espacial, ha participat en missions internacionals tant des del vessant tecnològic com des de l’estratègia corporativa.
Des de Catalunya, impulsa una part clau de l’activitat espacial de Indra, posant en valor el potencial del territori per contribuir al desenvolupament d’un ecosistema europeu més robust i competitiu.
---
Indra Space és un actor destacat en el sector espacial europeu. Quina és l’aposta estratègica d’Indra per aquest àmbit?
Indra aposta decididament per l’Espai dins del seu nou pla estratègic i ho fa amb una visió que s’articula a través de tres eixos principals. El primer és convertir-nos en un actor de primer nivell a Europa, amb empremta global i amb un paper principal en els grans programes espacials europeus. El segon és oferir capacitats integrals: des del disseny i la producció de satèl·lits, segment terrenys i equips d’usuari, fins a l’operació dels sistemes i la prestació de serveis. No es tracta només de oferir tecnologia, sinó de cobrir tota la cadena de valor. I, en tercer lloc, volem fer-ho amb una visió dual, pensada tant per a usos civils com de defensa en àrees com la navegació, les comunicacions o la vigilància espacial.
Aquesta visió ha esdevingut ja una realitat amb la creació d’Indra Space, la NewCo espacial de Indra Group, que agrega les capacitats de Deimos, Hispasat i Hisdesat a la nostra llarga experiència al sector. Aquesta suma ens permetrà oferir missions espacials end-to-end i ens situa com un dels actors més ben posicionats a Europa per liderar projectes al sector d’alta complexitat i alt valor afegit.
Quin paper juga Catalunya dins d’aquesta estratègia i activitat? Quines capacitats s’impulsen des d’aquí?
Des de fa més de tres dècades, la seu de Indra a Barcelona ha estat un dels pilars fonamentals del creixement del negoci d’Espai a Indra, principalment a través dels programes de navegació per satèl·lit europeus (GNSS), es a dir, EGNOS i Galileo; liderant des d’estudis inicials de viabilitat fins al disseny i desenvolupament d'alguns dels seus subsistemes clau. Així mateix, des de Catalunya es lideren el desenvolupament de productes i solucions GNSS per a usuaris governamentals i privats.
El pla estratègic d’Indra a Catalunya incorpora l’Espai com un dels principals vectors de creixement, aprofitant l’experiència i el coneixement acumulats en els àmbits de les comunicacions i la navegació per satèl·lit. Indra Space compta actualment a Catalunya amb una plantilla multidisciplinària i altament qualificada de més de 100 professionals, i aspira a esdevenir un pol d’atracció de talent tant català com europeu.
A més, Indra vol exercir un paper tractor dins l’ecosistema espacial català, promovent la col·laboració amb start-ups, empreses, centres de recerca i universitats. En aquesta línia, participa activament a AeroS, el nou clúster aeroespacial de Catalunya, que neix amb l’objectiu de fomentar la innovació, la competitivitat i la cooperació dins l’ecosistema, tant per a les empreses ja establertes al sector com per a aquelles que volen fer la transició cap als àmbits de l’Espai i/o la Defensa.
Què t’ha suposat participar en projectes internacionals? Noves perspectives?
Des de la meva incorporació a Indra l’any 2001, he tingut l’oportunitat de créixer professionalment, passant d’un rol tècnic a liderar la unitat de negoci de Programes de Navegació, en un entorn tan exigent com apassionant com és el de l’Espai.
El sector espacial es caracteritza per la seva naturalesa intrínsecament cooperativa, tant a nivell internacional com interdisciplinari, amb una forta component tècnica i científica, i un alt nivell d’interlocució entre la indústria, els centres de recerca, les agències europees i els clients. Aquest recorregut m’ha permès adquirir una visió global del sector, comprendre en profunditat les necessitats dels clients i contribuir a la definició de la nostre estratègia.
En què consisteix actualment la teva responsabilitat com a Director de Missions de Navegació per Satèl·lit?
La unitat de Missions de Navegació per Satèl·lit és una unitat de nova creació que neix amb l’objectiu de reforçar el nostre paper al sector espacial, definint el nostre posicionament estratègic dins la indústria de l’espai a mig i llarg termini, identificant les accions clau que cal emprendre per fer-lo realitat. Entre d’altres, aspirem a tenir un paper protagonista en les futures generacions d’EGNOS i Galileo, així com a desenvolupar constel·lacions pròpies en òrbita LEO. Pel que fa a l’àmbit més proper als usuaris, continuarem treballant per oferir productes i solucions que garanteixin un posicionament precís i segur en tot moment i circumstància, inclosos entorns degradats o situacions d’atac, responent així a les exigències actuals i futures dels nostres clients.
Per què és tan important, tant per a l’economia com per a la nostra seguretat, disposar de sistemes de navegació robustos i independents com Galileo?
Gràcies als serveis precisos i globals de posicionament, navegació i sincronització de temps (PNT), la navegació per satèl·lit ha esdevingut ja una columna vertebral invisible però essencial per al funcionament de la nostra societat. Aquesta tecnologia és present en el nostre dia a dia, sovint de manera imperceptible, per exemple, garantint la nostra seguretat quan volem en avió o vaixell, guiant els nostres desplaçaments i facilitant trobades socials, permetent el seguiment de les nostres compres i optimitzant les flotes de transport, garantint la sincronització horària de les xarxes de telecomunicacions, serveis bancaris o energia, etc. La navegació és per tant un factor clau per a l'economia i la sostenibilitat europea. A tall d’exemple, el valor de les aplicacions i serveis que en depenen es preveu que superi els 500.000 milions d’euros a nivell mundial el 2032, amb Europa jugant un paper destacat com a contribuent i beneficiari.
En un context en què l’Espai emergeix com un domini amb una clara dualitat civil i de defensa, la navegació per satèl·lit s’ha consolidat com un element clau per a la sobirania europea i la seguretat de les persones. L’aposta decidida de la Unió Europea pels programes EGNOS, Galileo i el futur sistema LEO-PNT respon a la necessitat de garantir la sobirania tecnològica, la competitivitat i resiliència econòmica, així com nostra independència estratègica i de seguretat. Els recents canvis en l’escenari geo-estratègic —amb uns Estats Units menys alineats amb Europa i una Rússia més hostil— evidencien encara més la importància de disposar de capacitats pròpies, segures i resilients en un àmbit tan crític com la navegació.
A més, cal tenir present que els sistemes de navegació oberts o tradicionals són vulnerables a atacs locals mitjançant equips com jammers o spoofers, que avui dia són fàcilment accessibles i de baix cost. Per això prenen especial rellevància els serveis d’alt valor afegit de Galileo, com el Servei Públic Regulat (PRS) on Indra té un paper clau. Es tracta d’un servei que proporcionarà alts nivells de robustesa i disponibilitat amb un accés restringit per a usuaris governamentals, o solucions com Navishield, una línia d’antenes actives desenvolupada per Indra, capaç de detectar i neutralitzar interferències intencionades i ciberatacs.
Catalunya té un ecosistema espacial emergent i amb ambició. Quines fortaleses destacaries del territori? I quins reptes caldria abordar per consolidar el seu paper en el sector espacial europeu?
Catalunya ha d’esdevenir un pol de creixement del negoci espacial, possiblement acompanyat al de Defensa. Catalunya ja disposa de centres de recerca de renom internacional amb una petjada significativa a l'Espai i a les tecnologies duals, un entorn universitari de llarg recorregut i alt potencial, una bona capacitat per atraure i retenir talent internacional, una indústria amb una llarga trajectòria en el negoci espacial i un ecosistema emprenedor dinàmic. A més a més, Catalunya ofereix un ecosistema industrial amb la capacitat per transicionar dels mercats tradicionals (com ara la indústria de l'automoció i la indústria auxiliar) a l'Espai i la Defensa.
Com a reptes, destacaria la necessitat d’una aposta decidida a nivell polític, en línia amb la que ja estem veient en altres regions europees, a través de eines que permetin la consolidació d’un teixit digital i industrial i la creació d’infraestructures sobre les que l’ecosistema es pot recolzar. És així mateix necessari alinear els plans d’estudis amb les necessitats del sector i específicament amb les necessitats actuals i futures de la industria de l’Espai a Catalunya.
Com podríem acostar encara més l’espai a la societat? Com podem despertar vocacions, especialment entre el jovent?
Cal reconèixer que anem contracorrent. Els més joves creixen veient sèries on metges, investigadors, advocats, creatius que viuen vides plenes de reptes, passions i drama als seus llocs de treball. En canvi, la figura de l’enginyer sovint queda relegada al tòpic de ‘freak’ o de personatge secundari sense gaire atractiu. Com no està a la nostra mà canviar aquest paradigma, des de la industria de l’Espai a Catalunya hem de obrir-nos a la societat i en particular als més joves, col·laborant en jornades, competicions i projectes que generin entusiasme per despertar vocacions tècniques des de primària i secundària. Des de l’administració s’han de conformar graus i plans d’estudis universitaris (però també de formació professional) més atractius i alineats amb les necessitats i inquietuds de les noves generacions.
Quin paper juguen les TIC en el sector espacial? Quins avenços posaries en valor d’aquest sector?
Al llarg dels darrers anys estem veient una convergència creixent entre el món espacial i el de les TIC. En contrast amb l’enfocament tradicional existent fins fa uns anys basat en missions espacials amb solucions rígides, tecnologies d’alta fiabilitat i cicles de desenvolupament molt llargs, el sector demana ara desenvolupament més ràpids i econòmics, sistemes més àgils, flexibles, escalables i reconfigurables amb la capacitat d’adaptar-se ràpidament a les necessitats canviant dels usuaris.
Tecnologies i solucions com el cloud i edge computing, la intel·ligència artificial, el Machine learning o la ciberseguretat s’estan integrant no únicament al segments terrenys de les noves missions espacials sinó també als propis satèl·lits. La simulació digital o la intel·ligència artificial tenen també per exemple un paper cada cop més actiu als processos de definició i disseny de les noves solucions espacials, i contribueixen de manera significativa a millorar els processos i despeses associats a l’operació i manteniment de les constel·lacions.
"Tecnologies i solucions com el cloud i edge computing, la intel·ligència artificial, el Machine learning o la ciberseguretat s’estan integrant no únicament al segments terrenys de les noves missions espacials sinó també als propis satèl·lits."
Creus que el tema espacial podria ser un tema per tractar a la Festibity?
Sense cap dubte, les sinergies són cada cop més abundants. Seria una bona oportunitat per apropar dos mons que estan destinats a treballar de la mà i construir plegats oportunitats de col·laboració.
Entrevista exclusiva para la Festibity
Carlos Álvarez Quiroga es Director de Misiones de Navegación por Satélite en Indra Space, área desde la que lidera proyectos estratégicos vinculados al despliegue de sistemas como Galileo o EGNOS, fundamentales para la soberanía tecnológica europea en posicionamiento y navegación. Ingeniero de formación y con una amplia trayectoria en el sector espacial, ha participado en misiones internacionales tanto desde el ámbito tecnológico como desde la estrategia corporativa.
Desde Cataluña, impulsa una parte clave de la actividad espacial de Indra, poniendo en valor el potencial del territorio para contribuir al desarrollo de un ecosistema europeo más robusto y competitivo.
---
22a Festibity
13 de maig de 2025 - Teatre Nacional de Catalunya