Entrevista exclusiva per a la Festibity

Anna N. Schlegel va ser reconeguda a finals d’any com la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia segons la revista Analytics Insight.

Nascuda a Olot (Girona), va estudiar filologia anglesa i alemanya i des del 1992 viu als EUA on ha treballat per a grans multinacionals com Cisco, Xerox o VMware. Actualment és vicepresidenta de NetApp, una de les grans empreses de Silicon Valley, dedicada a l’emmagatzematge de dades.

A més a més, està involucrada en diverses ONG i el 2016 va publicar Truly Global, un llibre de referència sobre la internacionalització empresarial.

—–

Com arriba una filòloga d’Olot a ser vicepresidenta d’una de les principals empreses de Silicon Valley? Quin ha estat el teu recorregut?

Són molts petits passos. Jo sempre em vaig enfocar en la part més tecnològica de la llengua. Quan vaig estudiar filologia, fa trenta anys, ja estava fascinada per com les tecles d’un ordinador on escrius (o màquines d’escriure en aquell moment) són diferents a cada país, per exemple. Ja havia estat a països com Anglaterra o Alemanya i em fascinava el món de la tecnologia i dels idiomes i sempre he enfocat la meva carrera cap a aquesta vessant.

És molt important ser plenament conscient que els productes, per tal que puguin funcionar arreu del món, necessiten molt de la llengua. Són els idiomes els que poden fer que els productes vagin a tot el món. A l’any 92 vaig arribar als EUA i vaig crear la meva primera start up. Un dels meus primers clients van ser Levi’s. Vam treballar en com s’introduiria la marca als diferents països amb temes com les etiquetes. Has de pensar que fa trenta anys d’això, no existia internet.

“És important ser conscient que els productes, per tal que puguin funcionar arreu del món, necessiten molt de la llengua.”

Tal i com comentes, la llengua és un element determinant a l’hora de globalitzar amb èxit un producte. En un món com el tecnològic en que prima molt l’anglès, les altres llengües són importants a l’hora d’exportar?

Sí, totalment. En els productes digitals els idiomes són molt importants. Jo veig coses escrites amb idiomes que no entenc i no les faig servir. És molt simple aquesta idea, no? Els japonesos són els que ho tenen més clar i si un producte no està en el seu idioma, no l’utilitzen. Jo crec que moltes societats actualment no estem protegint la llengua i no hem d’oblidar que una llengua és el reflex d’una cultura. A mi em sap molt de greu que moltes llengües estiguin desapareixent.

Tot i això, a les empreses, el fet que els productes estiguin en tots els idiomes els suposa una inversió de diners i de temps. Jo treballo per tal que això no sigui una excusa. Recentment des de NetApp hem tret una patent que fa que la internacionalització del codi no sigui un problema, no l’hagin d’arreglar els humans, sinó que ho fa la intel·ligència artificial.

Les companyies han d’entendre qui és el seu client i estar obsessionades per aquest client i per això és necessari que els productes estiguin en el seu idioma.

La teva trajectòria està molt lligada a la globalització i fa gairebé cinc anys vas publicar el llibre Truly Global, que s’ha convertit en una eina de capçalera per a qualsevol empresari. Quines són les claus per a la internacionalització d’un producte més enllà de l’idioma?

És com una orquestra, hi ha moltes coses que han d’estar entrelligades per tal que la internacionalització funcioni. No és només el màrqueting o només l’enginyeria. És el producte, el codi, el màrqueting, les classes del producte, que l’equip dels centres de suport entengui el producte profundament, que els preus siguin raonables, etc. Tot l’equip ha d’estar coordinat i a la mateixa pàgina.

També és essencial que hi hagi una ruta pel producte i que els equips de venda l’entenguin. I per exemple, per als productes de NetApp, que són productes de software per emmagatzemar dades, és primordial que hi hagi suficient capacitat per al núvol a la zona on el volem introduir.

“Com el núvol, de moment, no hi ha res semblant. El mercat del núvol ara per ara està a trenta trilions de dòlars i superarà al d’Internet!”

Quines tendències tecnològiques marcaran el futur més immediat? El núvol és un dels elements claus, però quins altres hi ha?

Com el núvol, de moment, no hi ha res semblant. El mercat del núvol ara per ara està a trenta trilions de dòlars i superarà al d’Internet! Un altre tema essencial són els drons. Jo tinc un fill que està estudiant la carrera de drons i serà una de les primeres persones que l’acabarà. Altres tendències molt importants són el Bitcoin, els automòbils elèctrics, l’espai i l’orbita i la impressió 3D. En un futur no tant llunyà la gent tindrà impressores 3D a casa. Jo, per exemple, estic ajudant una senyora que està mirant com imprimir les ulleres a casa!

Els mons virtuals també estan guanyant molta rellevància. Tot i que ja fa anys que en parlem, amb la Covid-19 s’ha accelerat la seva adopció. Et permeten des de jugar a un joc a provar com quedaria una nova decoració per a casa teva o com et quedaria una determinada peça de roba.

I òbviament també el deep learning i la intel·ligència artificial. Això pels filòlegs és impressionant ja que la intel·ligència artificial a fons es basa en les paraules i la fan els lingüistes. El deep learning ajudarà a fer-ho tot més simple perquè si molts metges del món es posen a la mateixa base de dades a solucionar un problema de càncer, aniran molt més ràpid.

El Big Data és un dels temes del moment però també genera molts debats. Creus que s’ha de posar un límit en l’ús que es fa de les dades?

Amb el Big Data el que està passant és que fa falta moltíssima educació i consciència. Tots estem a Facebook o a Instagram i, per tant, tots hi estem participant, hi estem contribuint. L’ús de les dades està totalment descontrolat i evidentment que s’hauria de regularitzar però moltes empreses no ho assumeixen perquè s’estan fent multimilionàries amb la nostra informació. Tot i que és molt difícil fugir-ne, aquí a Silicon Valley hi ha molta gent que està sortint d’aquestes xarxes i entrant en d’altres més ètiques.

El problema és que tot i que hi ha uns estàndards bàsics de protecció de dades, cada organització les gestiona de manera diferent i hi ha executius i empreses que són ètiques i d’altres que no ho són.

Has aconseguit una posició “top” en un món molt competitiu i en un sector tradicionalment masculí. T’has trobat amb més obstacles pel fet de ser dona?

Quina pregunta és aquesta? (riu) Cada dia. Em sembla que no hi ha un dia que no. Quan veuen una dona en una posició de presidència, vicepresidència o amb una certa rellevància, et qüestionen moltes coses i et trobes amb comentaris del tipus: “Qui t’ha donat aquesta feina?”, “Deus treballar moltes hores, no?”, “Ets molt intimidant”. El que s’ha d’aconseguir és que això no t’afecti. Aquí a Silicon Valley hi ha moltes dones que han portat homes a judicis però jo sempre he optat per fer-ho millor que ells. Les dones no ens hem de posar nervioses, ens hem de preparar bé i ensenyar les nostres idees, el nostre valor. Preparar-te tant bé, que siguis imparable. Evidentment que hi ha casos on s’ha d’anar a judici però has d’aprendre molt bé a col·laborar i a estar molt alerta de tot.

Tot i això, la presència de dones en càrrecs directius segueix sent baix. Què creus que s’hauria de fer per millorar-ho? Les quotes podrien funcionar?

Evidentment que les companyies han de prioritzar la paritat. Tot i això, trobar dones preparades en segons quins àmbits i nivells és difícil. Per exemple, a NetApp fa mesos que estem buscant una vicepresidenta d’enginyeria i volem que sigui dona, però no la trobem. Jo les busco, les dones, i no les trobo malgrat que estem demanant a universitats i tenim headhunters.

És necessari preparar les dones. Arribar a segons quines posicions és molt difícil i requereix molt d’esforç. La quantitat de feina, la pressió, la competència… són bestials. A NetApp hi ha un 30% de dones però a enginyeria només un 17% i d’executives només en som el 2%. Ara mateix hi ha moltes noies joves enginyeres que estan entrant provinents de la universitat. La majoria d’aquestes noies són de l’Índia o de la Xina però no d’Europa on hi ha una altra mentalitat, una idea de vida més equilibrada.

És un problema que ja ve de la universitat. Els percentatges de noies en carreres tecnològiques segueixen sent molt baixos.

Totalment, és un problema que ja ve de la universitat, és tot l’ecosistema. Quan les noies joves entren dins una empresa tan gran com NetApp, se les ha de cuidar molt per tal que s’adaptin a una màquina que va a tot drap. És necessari que tinguin un mentor que les guiï. Tot i això, et pots trobar en una reunió amb un senyor que no està acostumat a treballar amb una noia jove amb idees i opinions molt vàlides i fortes, i es genera un xoc.

Jo soc la cofundadora de Women in Localization, una organització que treballa per fomentar una comunitat global pel progrés de les dones i de la indústria de la localització, i un dels aspectes essencials que duen a terme és el mentoring. Davant de les dificultats en què ens trobem les dones, els ensenyem a tirar endavant, a ser fortes i contundents. A no deixar que tot això els afecti.

En definitiva, falten més dones preparades en el sector i que les empreses facin programes per tal que entrin i que no tornin a marxar.

“Al sector tecnològic de Catalunya i Espanya li falta finançament. No és una qüestio de talent, hi ha gent molt ben preparada.”

Què diferencia el sector tecnològic dels Estats Units i el de Catalunya/Espanya? Què ens falta?

Ens falta finançament. No és una qüestió de talent, a Europa hi ha molta gent preparada. Gent molt vàlida i amb carreres excepcionals que està treballant a Catalunya i si ho fessin a Silicon Valley, guanyarien deu vegades més. D’altra banda, aquí als EUA hi ha molts programes d’entrenament a dins de l’empresa. Et formen, cada vegada ets millor i cada vegada pots assessorar millor la companyia. Això potser també falta a Europa.

I evidentment és molt rellevant el fet que aquí tenim un ecosistema molt fort. Tenim Google o Amazon i la majoria d’empreses tecnològiques tenen la seva seu central als EUA. Aquest fet atreu talent i genera un context propici. A ciutats com Barcelona hi ha moltíssimes oficines d’empreses americanes, però funcionen com a base de vendes, no pas com a centres de creació de producte. El desenvolupament de les idees normalment ve dels EUA.

Barcelona té una reputació als EUA com a hub tecnològic?

En alguns cercles, potser. Però en general jo diria que quan preguntes a un americà quins són els països forts d’ Europa, et contestarà que Alemanya, Anglaterra o els Països Nòrdics. Jo estic ajudant al Barcelona Tech City, a ACCIÓ, etc. Però assumir que els americans saben què és Catalunya o entenen Espanya, vol dir que la gent no entén els EUA. Els Estats Units són una màquina bestial que es preocupa d’ella mateixa i dels seus enemics que principalment són Rússia i Xina. Malgrat que hi ha molta gent que ha viatjat a Europa o inclús a Barcelona, a no ser que hi estiguin treballant directament en algun projecte, no coneixen el potencial de Barcelona com a hub tecnològic. També és veritat que molts cops passa que els de Califòrnia no saben què està passant a Montana.

“Hi ha moltíssima gent que vol parlar amb mi, això vol dir que falten referents que siguin dones, necessitem que hi hagi i que es visibilitzin més Annes.”

Recentment has estat nomenada com una de les dones més influents del món en l’àmbit de la tecnologia, què significa per a tu aquest reconeixement? Com ho encaixes?

Ho encaixo molt bé (riu). Però hi ha moltíssima gent que vol parlar amb mi, això vol dir que falten referents que siguin dones, necessitem que hi hagi i que es visibilitzin més “Annes”. Tot i això, s’ha d’explicar el que costa arribar aquí. Has d’estar en un estat mental molt fort. És un esforç, una obsessió, i has d’estar disposada a fer-ho.

Però jo diria: “si jo ho he fet, es pot fer”, “si jo he arribat, es pot arribar”. Jo soc una persona que va créixer a Girona dins d’un ambient molt normal.