Entrevista exclusiva per a la Festibity

—

Factorial s’ha convertit en una de les scale-ups més destacades d’Europa. Com va sorgir la idea i quins factors clau expliquen el seu creixement?

Factorial és la dotzena empresa que va sorgir d’una incubadora que vaig muntar, Ethnic, l’any 2009, quan encara estudiava a la FIB. En cap moment vam traçar un camí concret ni vam planificar arribar fins aquí; simplement vam anar seguint la curiositat, estirant fils que anàvem trobant fins arribar a Factorial.

Es pot dir que Factorial és una “metaempresa”: després d’haver gestionat moltes persones a les altres 11 companyies, ens vam adonar que no existia una tecnologia prou fàcil d’utilitzar i que complís amb les nostres expectatives al mercat, especialment a Europa. Davant d’aquesta mancança ens vam veure, d’alguna manera, obligats a crear-la —tant per a les nostres pròpies empreses com per al mercat en general.

No hi ha, per tant, un únic moment on poguéssim dir: “vam tenir la idea de Factorial i tot el camí ens hi portava”. En la pràctica va ser així, però en realitat Factorial és l’empresa número 12 d’un recorregut on la meitat de les empreses no van funcionar i l’altra meitat sí. Aproximadament 6 van funcionar i 6 no, i 5 d’aquestes les vam acabar venent.

Quan vaig descobrir Factorial, vaig veure clarament que era l’oportunitat de la meva vida, un projecte al qual podia dedicar-m’hi completament i fins i tot la resta de la meva carrera si calia. Per això vaig decidir vendre totes les altres empreses i centrar tots els esforços en aquesta. Aquesta decisió també va ser clau per al creixement: permetre’m focalitzar tota l’energia i intensitat en un únic projecte va donar a Factorial la velocitat que necessitava per créixer com ho ha fet.

Quin ha estat el repte més gran en aquest camí?

Reptes n’hem tingut molts al llarg del camí, i em costa destacar-ne només un. Potser el més complicat ha estat la gestió de persones: assegurar-nos que mantenim una cultura fidel a l’origen, aquella cultura de builders, de gent apassionada pel que fa, curiosa, amb ganes de resoldre problemes i de fer totes les preguntes necessàries. Aquesta és la nostra essència i, a mesura que hem anat creixent —avui ja som 1.350 persones—, s’ha fet molt més difícil preservar-la.

Al principi, sincerament, la cultura no ens preocupava gaire, perquè era molt fàcil transmetre-la en un equip petit, on tothom es comunicava directament. Però a mesura que l’empresa creix, això es converteix en un repte real —com tothom diu, però que només entens del tot quan ho vius.

També hem tingut reptes importants amb l’obertura de mercats internacionals, especialment a l’altra banda de l’oceà. Països com Brasil, Mèxic o els Estats Units ens han plantejat dificultats per la distància, la diferència horària i la necessitat de trobar persones capaces de liderar allà amb la mateixa visió i energia que nosaltres aquí.

Un altre gran repte ha estat escalar la tecnologia: oferim una solució molt horitzontal i multiproducte, però alhora hem de garantir una experiència unificada. Aconseguir aquest equilibri ha estat —i continua sent— un dels grans desafiaments de Factorial.

Quina mirada tens cap al futur de Factorial i quins objectius estratègics us marqueu?

Nosaltres volem ser el software més gran d’Europa per a la gestió d’empreses, que faciliti tot allò que és comú entre les organitzacions: la gestió de persones, de recursos i el compliment normatiu dels ecosistemes on es troben. Tot això és universal, són problemes que totes les empreses han d’afrontar, i el nostre objectiu és ajudar-ne tantes com sigui possible.

Tant de bo arribem a centenars de milers. Actualment treballem amb unes 15.000 empreses, i la nostra meta és assolir centenars de milers i, en els propers 3 o 4 anys, aconseguir 1.000 milions d’euros de facturació en quotes de subscripció. Aquest pas ja ens col·locaria entre les empreses més grans d’Europa.

El 2011 fundes Camaloon, una plataforma de marxandatge, i el 2013 Quipu, en l’àmbit de la comptabilitat digital. D’on ve el teu interès per l’emprenedoria i la tecnologia?

Camaloon comença com un client: inicialment era una empresa de serveis, on fèiem productes i tecnologia per a tercers. Aquest model és el que posteriorment evoluciona cap a una incubadora que acaba creant 12 negocis; el número 12 és Factorial, que després deriva en un model purament centrat en la seva gestió i en la gestió de patrimoni.

En aquest procés, vam vendre 5 empreses i ITNIC va evolucionar: va deixar de ser una incubadora per convertir-se en un fons d’inversió amb un enfocament més financer, invertint en projectes sense implicar-se en la seva gestió. Jo, personalment, em vaig dedicar plenament a gestionar Factorial.

Aquest camí va incloure 12 empreses en àmbits molt diferents: mobilitat, fitness, jocs, programari de gestió —com Quipu, de facturació i precontabilitat— i també Camaloon, que va ser el primer negoci. En aquell cas, tot va començar amb un client que em demanava un portal per vendre productes d’impressió en petit format. Jo li vaig proposar fer-ho junts i fundar una empresa conjunta que fos directament un e-commerce, amb una aplicació mòbil i una web que permetessin dissenyar i crear productes digitalment i després rebre’ls físicament a casa.

L’aventura va funcionar molt bé: del 2011 al 2021, l’empresa va créixer molt, es va expandir per tot Europa, va arribar a tenir 250 treballadors i dues fàbriques. Camaloon ha estat, sens dubte, el cas d’aprenentatge més gran de la meva vida abans de Factorial. Allà vaig poder contractar molta gent amb experiència i seniority, i tot el que vaig aprendre és el que després m’ha servit per escalar Factorial.

T’has consolidat com a referent i mentor per a nous emprenedors i startups. Quin consell donaries als nous emprenedors que volen començar un projecte tecnològic?

No crec gaire en els consells, però sí que animaria a entendre bé què implica realment emprendre. No és simplement tenir una idea i que, per ser bona, tot funcioni. Emprendre és un camí llarg i incòmode, molt més del que la gent s’imagina, on mai saps quan arribarà l’èxit. Per això és fonamental gaudir del moment i, sobretot, tenir clar que el que fas t’apassiona de veritat. Més que les tasques concretes, el que marca la diferència és la missió que persegueixes, perquè les circumstàncies canvien constantment.

En aquest camí toca enfrontar situacions molt diverses: des de resoldre problemes tan inesperats com embussar un vàter fins a prendre decisions difícils, com acomiadar algú. Són experiències incòmodes i desagradables, però si tens una missió, una visió i una il·lusió que et mouen, i gaudeixes d’apropar-t’hi, aquestes dificultats passen a ser només tràmits.

Per això considero que la passió i la resiliència són absolutament claus per emprendre. I hi afegiria un altre factor essencial: l’acompanyament. Comptar amb un soci amb qui puguis construir una relació profunda i a llarg termini —gairebé com una relació de parella— és determinant. En el meu cas, tinc el Romero, i sé que aquesta complicitat és vital, perquè el camí de l’emprenedoria et posa a prova de totes les maneres possibles.

Què és exactament Itnig i quina visió et va portar a crear aquest ecosistema d’startups?

ITNIC va començar sent una empresa de serveis, després va evolucionar cap a una incubadora i, finalment, es va convertir en un fons d’inversió. Avui, a més d’invertir en tecnologia, també inverteix en altres tipus d’actius, com l’immobiliari o d’altres.

La visió d’ITNIC sempre ha estat promoure l’ecosistema local d’emprenedoria. Per això ens centrem en la compartició de coneixement i la formació —a través del podcast d’ITNIC—, en la creació d’espais de trobada per a emprenedors, com els que tenim al Poblenou, i en la inversió, perquè el capital, al final, és un element clau.

Tot i així, segurament la nostra contribució més gran serà a través de Factorial: demostrar que és possible fer créixer una start-up fins a convertir-la en una gran empresa, al nivell de les americanes. Aquesta és la il·lusió que ens mou i la que, en última instància, creiem que serà la millor referència per a l’ecosistema.

La teva trajectòria combina l’ambició internacional amb l’arrelament a l’ecosistema TIC barceloní, del qual n’és una de les figures més actives i influents. Com veus el futur de l’ecosistema startup a Barcelona?

Jo veig un futur brillant per a l’ecosistema start-up a Barcelona.

Crec que hi ha moltes possibilitats. És cert que, sovint, des de l’administració no s’ajuda o no es faciliten prou les coses, però en general considero que Barcelona és un lloc fantàstic per emprendre, crear, trobar-se i residir. Quan emprens, la intensitat és molt alta i necessites estar en un entorn on et sentis bé. A més, quan escales, acostumes a portar talent de fora, i la ciutat ha de ser un lloc on aquesta gent vulgui viure.

Barcelona té aquesta qualitat. Tot i així, a nivell internacional detecto una certa por —fins i tot rebuig— al turisme, i sovint em trobo amb converses on sembla que aquí no es vulgui gent de fora. Això és trist, perquè estic convençut que ens enriquim de la diversitat d’orígens i de perspectives. Portar talent qualificat, amb experiència d’altres llocs, és el que més ens fa créixer com a societat.

Ara bé, no sé si com a ciutat ho facilitem prou. Hi ha problemes estructurals com la seguretat o, sobretot, l’accés a l’habitatge. Avui és molt difícil venir-se a viure a Barcelona amb la situació actual del mercat immobiliari. Tant de bo siguem capaços d’afrontar i resoldre aquests reptes, perquè això ens faria molt més competitius des d’un punt de vista econòmic, d’intercanvi de coneixement, d’innovació i de creació d’idees.

Amb la perspectiva del que has viscut, què canviaries?

Tot això que acabo de comentar crec que són aspectes importants a treballar a la ciutat de Barcelona. El nostre objectiu és tenir el millor lloc del món per emprendre, i estem convençuts que és possible fer-ho des d’aquí.

Sempre hem posat de la nostra part per contribuir a crear un ecosistema local i ho seguirem fent, independentment de la posició política o estructural de la ciutat. Continuarem invertint perquè emprendre i crear des de Barcelona sigui una realitat. I cada dia constatem que això està passant més.

Ens sentim orgullosos de Barcelona.

Com a FIBer, quins records tens de la teva etapa d’estudiant d’Enginyeria Informàtica a la UPC?

En tinc molt bons records. En aquell moment em pensava que era molt intens, però després he descobert que, en realitat, era un passeig.

Inclús tenia temps de jugar al futbolí al costat del bar de la FIB. I, sobretot, vaig tenir l’oportunitat de conèixer persones que han estat molt importants a la meva vida i que encara avui continuen al meu costat a ITNIC o al voltant d’ITNIC. Per exemple, el Romero, el Roger Campos o el Masumi Mutsuda.

Són persones que vaig conèixer a la FIB, amb qui vam començar a crear projectes junts i amb qui, 20 anys després, encara continuem treballant. Va ser l’entorn on vaig rebre més estímuls i més inputs: veure com altres estudiants tenien clients, com alguns construïen productes open source… Si no hagués estat a la FIB i exposat a aquest ecosistema, potser no hauria estat capaç d’imaginar tot el que després hem arribat a crear.

Per tant, guardo un record molt positiu de la FIB.