Entrevista en exclusiva per a la Festibity

Biògraf d’internet, tecnòleg, professor universitari i emprenedor digital són només algunes de les paraules que ens serveixen per introduir l’Andreu Veà. Expresident de la Internet Society (ISOC-ES) i únic membre europeu del Internet Hall of Fame Board, ha publicat els llibres Cómo creamos Internet i Tecnología para andar por casa.

Recentment ha estat impulsor dels COVIDWarriors, una associació de professionals units en la lluita contra el Covid-19. Una tasca que l’ha dut a convertir-se en el “Hombre del año 2020” de la revista Esquire.

Has estat impulsor i presideixes als COVIDWarriors. Ens pots explicar què són? Com va sorgir la idea de crear l’associació?

Els COVIDWarriors responen a la necessitat d’innovació per desesperació. Quan va morir la meva mare vaig crear una petita comunitat, que es diu IP (Interesting People), de gent que he anat trobant pel món i actualment en aquesta petita comunitat som 1.800 persones de 98 ciutats dels 5 continents. Després, al morir el meu germà de càncer vaig prometre-li que canviaria la manera com se’n fa recerca i d’aquesta manera va néixer Cancer Warriors.

D’altra banda, del 8 al 12 de març vaig estar a Viena per un projecte de l’ONU que premia aplicacions mòbils del qual jo en sóc seleccionador nacional espanyol. El 12 de març, mentre estava a Viena, em trucava gent plorant perquè havien mort els seus pares. Veient aquesta situació, vaig pensar que s’havia de fer alguna cosa i l’únic que se’m va acudir va ser seguir la frase que jo sempre dic: “Quan no sàpigues fer alguna cosa, treballa en xarxa i demana-ho a la comunitat”. Al tornar de Viena, per precaució, em vaig tancar 22 dies en una habitació on només tenia un mòbil i connexió a internet.

En aquest context, amb l’experiència prèvia dels Cancer Warriors i gràcies a la comunitat IP, vaig sortir d’aquella habitació amb una associació amb quasi 500 persones enginyeres voluntàries, 253 metges d’elit, 34 advocats, tecnòlegs i bioinformàtics. Així va néixer COVIDWarriors.

Els COVIDWarriors no fem projectes, fem realitats. El secret és que els warriors som doers, gent acostumada a fer coses, a gestionar persones, a buscar recursos, a navegar sola. El nostre crit de guerra és: “No demanis permís, ja demanaràs perdó”.

“Els COVIDWarriors som gent que ha deixat la seva vida per tal d’ajudar, per tal de portar 198 robots que estan fent més d’un milió de PCR al mes. “

Aquest és un dels punts del vostre decàleg. N’hi ha un altre que és: “Fes el que creguis que als altres als agradaria rebre”. La COVID-19 ha posat de manifest la importància de la col·laboració i la solidaritat. Creus que hem après a ser més solidaris?

Tots no. Jo veig gent sense mascareta, aquests no han après res. És una actitud d’un gran ignorància i manca de solidaritat. Ara bé, en moments de grans crisi com l’actual, hi ha un procés de centrifugació, de polarització. Les persones dolentes es tornen més dolentes i les persones bones, més bones. Hi ha gent a qui considerava molt bones persones i que ara són herois. Són gent que ha deixat la seva vida sense cobrar ni un euro per tal d’ajudar, per tal de portar 198 robots a 18 hospitals de tot Espanya que ara mateix estan fent més d’un milió de PCR al mes.

Aquest és possiblement el projecte de major èxit que heu dut a terme; la construcció, programació i entrega a hospitals de tot Espanya de robots que realitzen PCR massives. Un projecte fet en el temps record de tres setmanes. Com ho vau aconseguir?

Cada any, des d’en fa 12, organitzo una calçotada per la comunitat IP. És un esdeveniment de “desvirtualització” massiva. L’última va ser el 29 de febrer quan el Covid-19 ja havia arribat a molts països i jo els vaig preguntar: “Què podem fer amb tot aquest enrenou?” La Rocío Teresa Martínez-Núñez del King’s College London estava dissenyant uns robots pel seu laboratori tot i que finalment no li van deixar comprar. Malgrat en aquell moment jo no tenia diners per comprar-los, vam seguir amb el disseny per fer una cosa super bèstia. Si el normal era fer 100-120 PCR al dia, vam decidir muntar no un robot, sinó una cadena de robots que fessin 2.400 PCR cada 24 hores.

Tot això ho hem fet amb donacions privades. Una sola entitat, per exemple, ens va donar 400.000 euros. Al principi, vaig contactar amb el senyor de Corea del Sud que va dissenyar la primera aplicació de rastreig de contactes. Ens la regalava per tal que en copiéssim el codi i la utilitzéssim. Com que s’ha de connectar al sistema públic de salut, vaig picar les portes dels governs a alts nivells però no em van fer cas. Ens vam trobar les portes tancades i va ser molt frustrant. L’administració pública et demana tantes coses per tal que no defraudis, que hauríem fet realitat el projecte l’any vinent i teníem molta pressa. Així que vam decidir tirar endavant amb projectes que les administracions no poguessin parar, com ha estat el cas dels robots, i amb inversions privades.

Va ser una missió que va suposar l’esforç de molta gent. Vam estar 25 dies i 24 nits programant i amb el temps rècord de 3 setmanes vam posar en marxa un projecte d’un any i mig en un moment en què el país estava paralitzat i la mobilitat bruscament reduïda. Per aconseguir-ho vam comptar amb voluntaris als que vam “empoderar”. Per exemple, vam dissenyar unes peces a una fàbrica de joguines d’Alacant. Quan ja teníem les peces no hi havia transport, així que el propietari de la fàbrica va venir amb cotxe fins a Madrid. I per portar la meitat de les peces cap a Barcelona, vam emprar l´únic que quedava en moviment en un país aturat: el tren d’Alta Velocitat. Al final hem regalat a 18 hospitals (els que més PCRs feien) de 14 províncies amb una capacitat total d’un milió de PCRs al mes.

Sí però per a entrar a la comunitat IP sempre demanem 2 avals i superar 12 petites proves. Per una banda, no volem quantitat sinó qualitat. Per l’altra, qui entra ha de tenir molt present que ens ajudem els uns altres sense esperar res a canvi i no tothom és així. Però per als COVIDWarriors només cal que omplis aquest formulari per a inscriure’t.

Més enllà dels robots, teniu molts altres projectes. Quins són?

Els COVIDWarriors tenim 14 divisions. Com que això és una guerra amb un enemic invisible, teníem una war room i cada divisió estava dirigida per un general warrior, que normalment era una dona. Cada nit durant 172 dies seguits a les 21.30h ens reuníem virtualment per millorar tots els projectes que anaven fent-se realitat.

Un d’aquests projectes es Derecho a Conectarse per tal que gent que es trobava aïllada es pogués acomiadar de la seva família. La situació era brutal. Hem repartit 3.000 tauletes gratuïtament a residènciès i hospitals. També tenim el projecte Conectemos Ya per ajudar a trencar la bretxa digital en les famílies de risc garantint la connectivitat i la distribució i reutilització de dispositius. Ara mateix estem treballant en mesuradors de CO2 de baix cost per a colocar-ne 70.000 en totes les aules d’escoles i universitats. Amb el projecte Transcendencia acompanyem a les famílies que no han pogut enterrers els seus éssers estimats. Entre molts d’altres.

“Estem perdent l’oportunitat de fer amb IA un sistema que pugui reconèixer si tens Covid-19 o no segons el tipus de tos.”

Com bé comentes, un dels problemes que s’han posat més de manifest amb l’acceleració de la transformació digital ha estat la bretxa digital. Quins altres reptes creus que ens planteja la revolució digital?

La seguretat i la disponibilitat de les dades, dos aspectes que es tensionen. Estem perdent l’oportunitat de fer amb intel·ligència artificial un sistema que pugui reconèixer si tens Covid-19 o no segons el tipus de tos perquè el GDPR, Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, diu que no pots gravar el nom de l’usuari. Paradoxalment, mentrestant Facebook et segueix espiant, i sap inclús les hores que dorms i amb qui dorms. Facebook sap 100.000 camps per registre teus. Com a humans ens hem instal·lat en una situació bastant absurda.

La utilització de tecnologies com la intel·ligència artificial o el Big Data ens plantegen alguns dilemes ètics. Creus que hem d’humanitzar la tecnologia?

La tecnologia proporciona eines i com a eina, la pots agafar amb uns objectius o amb uns altres. La tecnologia sempre és neutra, l’ús que en fas, és una altra cosa. S’ha de treballar sobre aquest ús. Sinó la humanitat hagués pogut dir: “No inventem l’espasa perquè talla”. Bé, també pot fer moltes altres coses. Jo em dedico a fer avançar la humanitat amb tecnologia de forma disruptiva.

Al teu llibre Tecnología para andar por casa comentes que el gran salt tecnològic que estem vivint s’ha produït quan els ordinadors s’han disfressat d’altres coses. A què et refereixes? De què toca ara disfressar-los?

Actualment els mòbils són ordinadors. Malgrat els hi seguim dient mòbils, aquests van desaparèixer quan els vam disfressar d’ordinadors. Seria el cas d’un Nokia, per exemple. Ara toca disfressar la televisió i el cotxe.

Les televisions comencen a ser ordinadors, ja no són teles. Ja les has de connectar a internet. Als any 70 Alvin Toffler la va clavar dient que els aparells que van per cable acabaran anant per ràdio i que tots els que van per ràdio aniran per cable. I efectivament, estem abandonant els telèfons fixes i ja hem començat amb la tele que va per cable, és a dir, connectada a internet.

Pel que fa als cotxes, ja existeixen cotxes que porten un ordinador incorporat que ho controla tot, tot està centralitzat. I d’això se’n diu Tesla. La capacitat d’autoconducció serà una realitat d’aquí menys anys dels que ens pensem. Actualment, la conducció està matant 1.400.000 persones l’any al món. La conducció autònoma és molt més segura. De fet, Singapur ja s’està plantejant prohibir els conductors humans.

“Puc afirmar sense cap dubte que internet és la revolució definitiva de les comunicacions humanes.”

És internet la revolució definitiva de les comunicacions humanes?

I tant! La veu, el llenguatge, és una comunicació d’una persona a una altra. Després, la impremta de Gutenberg va ser la gran revolució perquè la comunicació va passar a ser d’una persona a n individus. Un escriu i n llegeixen. Però internet permet la comunicació de n a n, és a dir, de moltes persones a moltes altres. Una persona pot tenir un blog, escriure a la Wikipedia, o posar un vídeo a Youtube. En definitiva, pot esdevenir un canal de manera fàcil i natural.

Internet en un futur podrà ser més ràpida o més eficient però ja no podrà superar la comunicació de n a n. Així doncs puc afirmar que internet és la revolució definitiva de les comunicacions humanes.