Entrevista exclusiva per a la Festibity

Daniel Crespo és catedràtic de Física i l’actual rector de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) des del 25 de maig del 2021.

Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (1984) i doctor per la UPC (1994). La seva línia de recerca principal és l’estudi de les propietats mecàniques i l’estabilitat física dels materials mecànics i amorfs. Ha publicat més de cent articles en revistes científiques i ha dirigit deu tesis doctorals.

Ha estat sotsdirector de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) i director del Departament de Física de la UPC entre 2010 i 2019. Posteriorment, va ser president de la Junta de Personal Docent i Investigador de la UPC.

—

El seu projecte com a rector de la UPC, sota la consigna de “La UPC per construir”, aposta per un canvi des del diàleg i la negociació. Com podem visualitzar els reptes de futur de la UPC?

Hi ha uns reptes a mig i uns altres a llarg termini. Entre els primers en tenim bàsicament tres. En primer lloc, recuperar la musculatura que hem anat perdent durant els més de 10 anys de retallades. Això passa per disposar de finançament per recuperar plantilles i fer el manteniment de les infraestructures de la Universitat, que en alguns casos és imprescindible. Així, serem capaços de respondre amb la màxima potencialitat als encàrrecs de formació, recerca i transferència.

En segon lloc, el repte de garantir una formació d’excel·lència, per a tothom i al llarg de la vida. Això significa no parar de repensar i millorar el nostre sistema docent, assegurar-nos de superar el biaix socioeconòmic i de gènere en l’accés als nostres estudis i esdevenir la referència habitual de la ciutadania interessada en la formació contínua en els àmbits d’expertesa de la UPC. Ens agradaria tenir tants estudiants d’educació contínua com dels habituals estudis de grau, màster i doctorat.

Finalment, i en tercer lloc, fer que el coneixement generat a la UPC impacti en la societat i en l’economia amb més intensitat. Necessitem millorar els processos de transferència, així com propiciar espais de cocreació de projectes compartits entre acadèmia, empresa i societat en general.

“Necessitem millorar els processos de transferència, així com propiciar espais de cocreació de projectes compartits entre acadèmia, empresa i societat en general.”

A llarg termini el gran repte és ser un actor significatiu en la consecució dels grans reptes de la nostra societat com el canvi climàtic, la transformació energètica, la justícia social, la digitalització i la dimensió ètica del progrés científic, entre molts altres. Per això estem ja vinculant la nostra activitat amb el compromís social i els objectius de desenvolupament sostenible. El futur no demana que ens limitem a formar els millors enginyers i enginyeres del món, sinó els i les millors per al món.

La Universitat Politècnica de Catalunya és una de les universitats més ben valorades dins del rànquing nacional i internacional des de fa anys. Quina és la fórmula?

Bàsicament, és mirar de fer la feina ben feta, i que aquesta tingui l’impacte més gran possible. Sabem que ocupem un bon lloc als diferents rànquings i això ens omple d’orgull. Ara bé, les nostres polítiques no tenen com a objectiu pujar als rànquings. Per posar un exemple, millorar la col·laboració amb el sector productiu probablement no té gaire impacte als rànquings a curt termini, però és el que creiem que convé al país. Cal centrar-se en aquells aspectes que et fan ser una bona universitat. Som la suma del saber fer i l’expertesa dels milers de persones que cada dia fan possible que destaquem en docència, recerca i transferència.

“Som la suma del saber fer i l’expertesa dels milers de persones que cada dia fan possible que destaquem en docència, recerca i transferència.”

La internacionalització de la UPC ha afectat a que la universitat s’identifiqui com una universitat catalana? Quina és la seva opinió al respecte?

No són coses incompatibles, al contrari.

Per a la UPC, la dimensió internacional és fonamental. La societat necessita professionals que incorporin una visió internacional, perquè la comunitat on vivim avui ja ho és.

Per això, promoure la internacionalització és garantir una formació integral per al nostre estudiantat i assolir l’excel·lència del nostre personal investigador, i sintonitzar amb els reptes de la recerca global.

La internacionalització ens enriqueix, i la nostra cultura catalana ens defineix, ens situa, ens referencia i ens projecta.

A causa de la gran quantitat d’universitats a Catalunya, per què creu que la UPC és la millor opció per a estudiar i quins avantatges ofereix als estudiants?

Ens hem de felicitar perquè Catalunya disposa d’un sistema universitari de gran qualitat. La UPC acredita una trajectòria que l’avala no només en la qualitat de la docència sinó en l’ocupabilitat de les persones graduades. Això no només és gràcies a uns continguts de qualitat que sintonitzen amb els requeriments d’un entorn professional en constant evolució, sinó que també ho és perquè l’itinerari formatiu inclou pràctiques en empreses referents de cada sector.

Un 93% de l’estudiantat graduat en Enginyeria i Arquitectura treballa tres anys després d’haver obtingut el títol i un 74% té ingressos de més de 2.000 euros, percentatges superiors a la mitjana del sistema universitari català.

Vostè ha participat en la creació de nous màsters i programes i, de fet, fa relativament poc s’ha donat l’oportunitat de realitzar màsters en la seva àrea d’especialització. Cal innovar de manera permanent? Com ha estat el procés?

L’oferta formativa de la UPC ha d’evolucionar com també ho fan les necessitats de la societat, les empreses, les tecnologies i les àrees de coneixement. Podríem dir que la creació de nous programes i itineraris formatius és consubstancial a estar pendents dels canvis del nostre entorn. La innovació és també una de les nostres característiques: no només pensar en com fer coses noves, sinó constantment preguntar-se si les podem fer millor o d’una altra forma.

“La innovació és també una de les nostres característiques: no només pensar en com fer coses noves, sinó constantment preguntar-se si les podem fer millor o d’una altra forma.”

Què té de diferent l’ADN UPC?

Som una universitat tecnològica i científica, i la ciència i la tecnologia canvien el món cada dia. Els nostres investigadors, professors i alumnes estudien i treballen per millorar el nostre entorn, el nostre país i el nostre planeta que, per cert, és l’únic que tenim. És una tasca apassionant que dona sentit al nostre dia a dia.

Quin missatge voldria donar als estudiants?

No dubteu a cercar noves experiències, sortir a veure món, contactar amb noves visions i formes de treballar, mantenir viva la flama de la curiositat. Viviu, tingueu encerts i errors, fugiu de l’autocomplaença dels primers i aprengueu dels segons. I penseu que sereu vosaltres, enginyeres i enginyers de present i de futur, els que aportareu el talent que protagonitzarà les importants transformacions de futur.

I a la societat en general?

Que la UPC està al servei de les persones i del país, com ho ha estat sempre. Només cal mirar al nostre entorn per veure que els edificis i les infraestructures, tant físiques com de comunicació, són en la seva major part obra de titulats de la UPC. Per la societat disposar de la UPC, comptar amb un sistema universitari robust i capaç, és una garantia de futur, com s’ha demostrat en aquests complicats mesos de pandèmia.

La UPC ha anat evolucionant al llarg dels anys i, amb el fet que celebrés el seu 50 aniversari, ens mostra una gran professionalitat. Ara que es realitzarà un acte, què vol posar en valor?

És un acte per celebrar tota una trajectòria, per celebrar que som comunitat, i junts i juntes hem arribat fins aquí i això és molt gran. Però m’agradaria que fos sobretot un acte que serveixi per projectar la UPC al futur. Volem encarar el futur amb confiança i optimisme. Amb confiança perquè hem estat capaços d’arribar fins aquí amb una excel·lent trajectòria, i això avala la nostra capacitat de generar respostes adequades en entorns canviants i complexos. Amb optimisme perquè, com deia Noam Chomsky, és la millor estratègia per encarar el futur, perquè si no creus que el futur pot ser millor, és poc probable que assumim la responsabilitat de construir-lo.

“Volem encarar el futur amb confiança i optimisme.”