Entrevista exclusiva per a la Festibity

David Ferrer és secretari de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya des del 2019.

Enginyer en Business Information Technology, Telecomunications and Computer Science per la Universitat de Cambridge, va ocupar càrrecs de responsabilitats en diverses empreses tecnològiques com Ingryd Inc., o Logic Control abans d’iniciar la seva vinculació al sector públic.

En l’àmbit públic ha estat director de l’Àrea TIC de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat, director de l’Àrea TIC del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, entre d’altres.

—

Quin paper tenen les TIC en l’estratègia del Govern de la Generalitat?

Les TIC tenen un paper molt rellevant dins de l’estratègia del Govern. Un dels fets més importants que ho constaten és el fet que formin part del mateix departament que la vicepresidència (Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori). Tal i com destaca el vicepresident Puigneró, l’ordre també és important. Es va voler destacar que la prioritat de la vicepresidència són les polítiques digitals i que aquestes agafen més transcendència quan s’ajunten amb totes les polítiques territorials. Algunes de les iniciatives que estem llançant tenen un impacte molt important en el territori i aquesta configuració del Departament ens dona les capacitats per desplegar-les amb molta més força.

A banda d’això, també ho podem constatar a nivell pressupostari. Durant el 2022 el Govern destinarà a les polítiques digitals més de mil milions d’euros.

També diria que, més enllà del Govern de la Generalitat, les polítiques digitals juguen un paper fonamental a nivell europeu i es veuen com a essencials per a la competitivitat econòmica del segle XXI. De fet, un dels eixos prioritaris dels fons Next Generation són les inversions destinades a la digitalització i a les tecnologies digitals avançades.

Els fons europeus Next Generation tindran, doncs, un paper important alhora de transformar l’administració i les organitzacions?

L’impacte hauria de ser important. Si més no Espanya rebrà 140 mil milions d’euros dels fons. I això en un volum d’uns 750 mil milions d’euros que són els que mobilitza la Unió Europea. Per tant, un percentatge molt elevat d’aquests fons venen a parar a Espanya.

Des de la Generalitat de Catalunya existeix la queixa que des del Govern espanyol la gestió dels fons s’està fent d’una forma molt centralitzada i poc col·laborativa. Nosaltres reclamem poder proposar programes o projectes alineats amb els components que l’Estat ha proposat a Europa però específics segons les realitats, necessitats i prioritats dels territoris. És a dir, projectes d’alt impacte que ens ajudin a transformar i a fer més competitiva la nostra economia. De moment, però, això no és possible i el que estem veient ni és suficient ni ens agrada.

L’ecosistema tecnològic agafa un pes creixent en el PIB català any rere any. Està Catalunya en el camí de convertir-se en una hub tecnològic?

No és que ho cregui, és que totes les dades i informes que veiem a nivell europeu per part d’institucions diverses així ho afirmen.

“Catalunya, i Barcelona com a capital del país, es troben en el top cinc europeu de regions més interessants a nivell d’ecosistema digital darrera de capitals com Londres, Paris o Berlin.”

A més, Catalunya és una de les regions més interessants per realitzar inversions d’àmbit tecnològic. Si ens fixem en indicadors com són nombre de projectes, creació de llocs de treball, inversió o nombre d’startups, entre d’altres, veurem que Catalunya està al mapa europeu com una de les regions més interessants a nivell digital.

Quines son les seves fortaleses? I les seves debilitats?

De fortaleses en tenim moltes: el nombre d’empreses del sector que és superior a 16.000, el volum de facturació del sector que està per sobre dels 19 mil milions d’euros amb un creixement anual d’un 10% o més en els darrers tres anys, el nombre d’empleats que incrementa amb dos dígits any rere any i que es situa en els 125.000, etc. Òbviament també hem de parlar dels centres de recerca i tecnològics que tenim a Catalunya, de les nostres universitats i clústers i de les fires i congressos que tenen lloc al país com el Mobile World Congress (MWC).

Aquesta bona salut, però, ens genera reptes que poden esdevenir debilitats. Ara mateix, a Catalunya hi ha al voltant de 60.000 llocs de treball del sector TIC que no es poden cobrir per manca de talent. Estem parlant d’un volum molt important. Si el poguéssim generar a través de les nostres universitats seria fantàstic però aquestes no tenen la capacitat per generar-lo. Els reptes són polítiques de retenció i atracció de talent. En aquest sentit, la nostra situació geogràfica, el nostre clima i la nostra societat són un atractiu per a les persones que es plantegen venir a viure a Catalunya.

En relació a la dificultat de trobar i retenir el talent necessari, quines accions i polítiques s’estan duent a terme des del Govern per fomentar les vocacions STEM?

Ja fa un temps vam posar en marxa el pla STEAMcat amb l’objectiu de generar més vocacions STEAM entre els nens i les nenes. Hem de treballar més en l’etapa de la primària per tal que els infants vegin que aquestes carreres són atractives, que tenen futur. Evidentment aquí les polítiques de gènere esdevenen un doble repte ja que el percentatge de noies que opten per carreres STEAM no arriba al 30%.

“Com a país, no ens podem permetre aquests ràtio tant baixos i oblidar-nos del 50% del nostre talent, que són les dones. En aquest sentit tenim molt camí per recórrer.”

També treballem amb programes com Digital Talent o amb acords amb universitats com la UPC o la UAB en l’àmbit de programar graus on estem veient que hi ha necessitats específiques. Per exemple, aquest curs 2021-22 s’ha posat en marxa el grau en Intel·ligència Artificial a la UPC i a la UAB amb una ràtio de matriculacions de dones del voltant del 50%. Un altre dels programes és Bitbot que promou l’oferta extraescolar d’activitats en l’àmbit de la programació i la robòtica educativa a Catalunya.

El vicepresident Puigneró ha anunciat recentment que a la tardor s’enlairarà el segon nanosatèl·lit impulsat per la Generalitat en el marc de l’estratègia NewSpace. En què es basa aquesta estratègia? Per què té tanta importància?

L’estratègia NewSpace l’hem posada en marxa recentment perquè constatem que el sector espai és un nou sector d’oportunitats. Si bé el sector OldSpace requeria de grans programes i inversions, el sector NewSpace s’enfoca en les òrbites baixes de l’espai, fet que permet unes inversions menors i la participació de nous actors que no són agències estatals o grans corporacions, permet la democratització de l’espai.

Catalunya ha volgut participar de la nova economia de l’espai perquè veiem clarament que és un sector on convergeixen diverses disciplines de les tecnologies digitals avançades. L’OldSpace està molt centrat en grans programes espacials que determinen que des que dissenyes un satèl·lit fins que el llances poden passar 10 o fins i tot 15 anys. Això comporta que molts cops es llancin tecnologies obsoletes. Ara bé, el sector NewSpace és un sector molt més dinàmic i ràpid que ens permet, per exemple, llançar petits satèl·lits que porten embarcats prototips, plataformes de proba on s’apliquen solucions d’intel·ligència artificial, etc. És un sector que s’aproxima molt al tecnològic i a les diferents estratègies que estem treballant com són la intel·ligència artificial, el 5G o la blockchain. Per tant, són tecnologies que ens permeten que el sector tecnològic català es pugui posicionar com un actor en aquest ecosistema.

L’estratègia que hem dissenyat des del Govern té diverses dimensions i una és la de reforçar l’ecosistema digital i aeroespacial que tenim a Catalunya apuntalant els centres de recerca i tecnològics que tenim i que també actuen en aquest sector. Aquesta és la visió que des del Govern vam veure que podíem treballar i per la que continuarem apostat ja que l’impacte que està tenint és molt positiu.

Recentment heu presentat l’informe ‘Reptes i oportunitats de la 5G als municipis’. Quines oportunitats ens ofereix el 5G? Arribaran aquestes a tot el territori?

Aquest informe pretén veure com podem facilitar que el 5G arribi a tot arreu ja que la tecnologia 5G suposarà un gran salt qualitatiu i quantitatiu respecte les tecnologies actuals.

La 5G és una tecnologia que s’orienta a la indústria, a la internet de les coses. Evidentment que també ens permet tenir més amplada de banda en les connexions que fem amb els mòbils però aquesta no és la seva gran aportació. La gran aportació del 5G és que ens permetrà anar cap a una connectivitat de tots els dispositius que tenim al nostre abast, ja sigui a nivell domèstic (electrodomèstics, dispositius…) o industrial. El 5G permetrà fer-ho amb una eficiència energètica molt elevada, facilitant el desplegament del concepte smart city, la gestió del territori o de les indústries, entre d’altres.

Quin paper juga la col·laboració públic-privada com a motor de desplegament d’infraestructures de comunicació electròniques?

La col·laboració públic-privada és un model de relació entre l’administració i el sector privat que per a nosaltres és bastant habitual. Tenim projectes tant importants com la Xarxa Oberta de Catalunya que és una companyia que es va constituir precisament arrel d’un concurs que la Generalitat va posar en marxa l’any 2010 pel desplegament d’una infraestructura de fibra òptica al territori. Aquesta companyia mostra un model econòmic i de relació basat en aquest concepte de col·laboració públic-privada.

Insisteixo, nosaltres veiem aquest model de col·laboració com un element normal i útil per tal d’assolir els objectius. Hi estem treballant i hi continuarem treballant amb diversos projectes que estem acabant de definir on creiem que aquesta col·laboració és un bon instrument, tant per a l’administració com pel teixit empresarial. L’objectiu sempre és impulsar projectes o iniciatives importants pel país.

“L’objectiu sempre és impulsar projectes o iniciatives importants pel país.”

La pandèmia ha significat una acceleració en el procés de digitalització de les organitzacions públiques i privades. Com ha impactat a l’Administració?

Com en la majoria d’organitzacions, gairebé d’un dia per l’altre vam haver de passar d’una modalitat presencial de treball a una modalitat no presencial. Aquest canvi va ser possible gràcies a què les tecnologies estaven preparades, a què teníem unes infraestructures de telecomunicacions suficients i resilients, malgrat que ningú havia previst aquest increment tant gran del tràfic. Nosaltres en vam fer seguiment i vam constatar que hi ha companyies que van incrementar el tràfic per sobre d’un 100% respecte una setmana abans del confinament. A la Generalitat, així com en moltes organitzacions, vam poder fer el canvi al teletreball d’una setmana a l’altra amb certa normalitat com ho demostra el fet que vam passar de fer molt poques videoconferències a fer-ne més de 5.000 diàries.

Sí que és cert que més enllà de la digitalització del treball, el gran repte com a administració pública ha estat la reorganització del model de treball. Hem passat d’un model de treball basat en la presencialitat a un model de teletreball que implica adaptar els models de governança, de seguiment i de compliment d’objectius. Diria que el gran repte ha estat de caire organitzatiu però evidentment la tecnologia hi ha acompanyat. En tot cas, hem pogut copsar que coses que pensàvem que eren impensables, eren possibles.

Suposo que també ha impactat en la relació de l’Administració amb la ciutadania, no?

Totalment. De fet, en aquests dos anys de pandèmia, la identitat digital que proporciona la Generalitat a través del consorci AOC ha augmentat en un milió de persones. És a dir, un milió de persones han sol·licitat identitat digital per poder identificar-se, tramitar i fer les gestions amb l’Administració. Això ha generat una sèrie de dificultats a moltes persones que no estaven avesades i ens ha portat a repensar el nostre model d’atenció ciutadana, a millorar-lo. Aquest és encara a dia d’avui un dels grans reptes que tenim.

“És important integrar i facilitar tota l’informació de l’administració a la ciutadania i a les empreses i fomentar que la complexitat de les gestions analògiques no es traslladi a les pantalles.”

Aquest és un repte encara no resolt però amb la pandèmia hem pogut copsar qüestions importants a les que potser no havíem prestat prou atenció i que hem de resoldre.

En un moment en què la salut del català està en debat social, quin paper creu que hi juga internet? És possible tenir una vida digital en català?

El català a internet és un dels gran reptes que tenim com a societat. Nosaltres, com a Govern, el que hem de fer i estem fent és intentar que qui vulgui participar en català en el món digital ho pugui fer. Amb el projecte Aina, que hem presentat recentment, generarem els recursos digitals i lingüístics necessaris per facilitar el desenvolupament d’aplicacions basades en la intel·ligència artificial i les tecnologies de la llengua, com ara els assistents de veu, els traductors automàtics o els agents conversacionals en català.

Preparem i oferim aquests recursos en obert i gratuïts per tal que les empreses que així ho vulguin adoptar, ho puguin fer de forma fàcil. Amb el projecte Aina hi haurà un abans i un després perquè, per exemple, si Netflix vol proporcionar-se continguts en català doncs tindran els recursos per fer-ho.