Per Mariola Dinarès
Donald Trump i les xarxes socials: Censura o responsabilitat?
La sortida de Donald Trump de la presidència dels Estats Units ha anat precedida d’una intensa polèmica en l’àmbit de la comunicació digital. L’assalt al Capitoli va ser la gota que fa vessar el got en la relació entre Trump i les xarxes socials i ha creat un precedent que ens pot acabar afectant directament en la nostra relació amb les xarxes socials que utilitzem cada dia al món uns 3.800 milions de persones.
Cronologia d’un bloqueig
El dia clau del bloqueig digital va ser el 6 de gener, amb l’assalt. Tot i que fa anys que està més que comprovat que ha piulat mentides i desinformació, no va ser fins el 29 de maig del 2020 que Twitter va marcar per primer cop, i sota el títol de “tuit enganyós”, aquesta piulada: “Quan comenci el saqueig, començo el tiroteig”. Era un tuit resposta als disturbis civils de Minnesota arran de l’assassinat de George Floyd. Això va ser un precedent però quan realment Twitter va prendre la iniciativa va ser amb l’assalt al Capitoli que van demanar que eliminés tres tuits des del seu compte personal @RealDonaldTrump per animar a la revolta. Li van anunciar la suspensió del compte durant 12 dies però després li van tancar definitivament quan va anunciar que no aniria el 20 de gener a la presa de possessió de Biden. Segons Twitter, aquest missatge donava llicència als seus seguidors per seguir provocant aldarulls.
La resta de xarxes es van apuntar al bloqueig i el món va reaccionar. La cancellera alemanya, Angela Merkel, l’activista rus Aleixei Navalni i l’economista Xavier Sala-i-Martín ho titllaven de censura. En canvi, el professor d’innovació Enrique Dans assegura que és una bona notícia el bloqueig de l’aplicació Parler on els seguidors de Trump han difós els últims anys els seus missatges. Creu que no tot s’hi val.
Arran de tot plegat surten 3 preguntes:
- Les xarxes són la canonada o el missatger? En un missatge per telèfon ningú es planteja bloquejar l’operadora però hi ha una diferència: per telèfon emetem un missatge privat i per xarxes públic.
- Quina responsabilitat tenen les xarxes socials en els missatges dels usuaris? Les xarxes socials són empreses privades i apliquen el seu dret d’admissió. Tres infraccions és un bloqueig. Trump va intentar sense èxit modificar la llei coneguda com a “Secció 230” que eximeix les xarxes socials de responsabilitat sobre el contingut que publiquen els usuaris. Tot això molt bé però no s’entén que hagin tardat tant a fer-ho. Trump fa temps que ha infringit tres vegades.
- Com vigilen i moderen aquests continguts? Es produeix de tres maneres: amb usuaris que reporten una violació de les normes i a través de la intel·ligència artificial amb supervisió humana. Les màquines encara no filtren bé. L’informàtic Marcelino Madrigal es dedica a denunciar casos de pedòfilia que hi ha a la xarxa i més d’un cop li han tancat a ell el compte enlloc d’escoltar-lo.
Es produeixen moltes contradiccions, Trump està silenciat però l’ayatolà iranià Ali Jamenei continua piulant sense problemes. En un món utòpic ens agradaria que es mantingués la llibertat total a internet i les xarxes socials tal i com funcionava tot al principi d’aquest invent. El futur no va per aquí. Les xarxes socials han decidit regular Donald Trump quan ja no té poder i parlen de moderar les “fake news” per netejar la seva reputació. La gran pregunta és: Qui modera les xarxes socials que cada vegada tenen més poder? Cada vegada hi ha més persones que reclamen un ens regulador neutral per aquestes plataformes que es reparteixen el món i que apliquen els algoritmes com volen. Quan tots dominem el món digital tindrem més poder com a ciutadans i podrem triar plataformes més petites, lliures i democràtiques. Jo no llenço la tovallola.