Entrevista en exclusiva per a la Festibity

Carlota Pi, enginyera industrial per la UPC, és un esperit emprenedor. Cofundadora i presidenta executiva d’Holaluz. Un David contra els Goliat del sector. Una empresa pionera amb temes TIC amb un equip d’enginyeria, Big Data i project management de pràcticament 70 persones.

Carlota Pi va ser escollida per Forbes com una de les 100 persones més creatives del món. Inspira i transmet confiança. És perseverant i mare de tres nenes.

—–

Holaluz va néixer fa 10 anys en una petita oficina i actualment teniu 290.000 clients, 4.000 instal·lacions fotovoltaiques i cotitzeu a la borsa. Quin ha estat el secret de l’èxit?

Vam fundar la companyia amb l’objectiu d’aconseguir un planeta 100% renovable. L’Oriol Vila, el Ferran Nogué i jo ens vam conèixer estudiant el màster d’Administració d’Empreses a l’IESE Business School. Allà vam aprendre del professor José Antonio Segarra que una companyia que està ben gestionada i que és capaç de trobar el seu camí cap a la rendibilitat, s’ha de convertir en una eina per fer del món un lloc millor. Inspirats per aquesta creença, vam decidir crear una companyia que tingués un propòsit transcendent que fos deixar un món millor a les generacions futures. Nosaltres perseguim aquest propòsit connectant persones amb l’energia verda i això és el que ens ha portat a tenir més de 290.000 clients a tots els codis postals d’Espanya i més de 4.000 instal·lacions fotovoltaiques.

Els clients que decideixen fer-nos confiança saben que, a més de disposar d’energia 100% renovable i de tenir un estalvi d’aproximadament el 12% per factura, amb els seus diners estem construint un món millor. Saben que estem treballant de manera genuïna per transformar el model de generació d’energia que hi ha a Espanya i convertir-nos en un referent mundial. El secret és que la nostra proposta de valor té tres eixos: energia verda, estalvi i posar les persones en el centre.

Estem molt contents del que hem aconseguit fins ara. Tot i això, també som molt conscients que encara ens falta moltíssim per aconseguir el nostre propòsit i, per tant, la nostra obligació i la nostra dedicació és treballar cada dia per fer créixer Holaluz i convertir-la en una eina més gran i més potent, que ens permeti transformar el món d’una manera més ràpida i profunda.

Amb la pandèmia som més conscients de les conseqüències de les nostres accions en el nostre entorn? El Covid-19 tindrà alguna incidència en un canvi cap a un model més sostenible?

I tant! El Covid-19 està tenint un grau d’incidència molt gran en la sostenibilitat. Les persones hem pres molta consciència de que els nostres actes individuals tenen un impacte directe en la salut, en el benestar i en l’economia de la resta de la humanitat.

Les persones cada cop vivim més alineades amb els nostres valors. En conseqüència, companyies i marques que estem treballant amb un propòsit transcendent, estem tenint moltíssima més tracció de la que teníem abans. Estem veient i veurem molts avenços en el món de la moda sostenible, l’alimentació sostenible i el transport sostenible. I òbviament com a gran eix vertebrador, l’energia renovable.

“Tenim un equip d’enginyeria, Big Data i project management de pràcticament 70 persones.”

Heu apostat clarament per la tecnologia i la desenvolupeu internament. Per què? Quins avantatges us aporta?

Som una empresa altament tecnològica capaç d’extreure or de les dades de consum d’energia dels nostres clients. Gràcies al tractament d’aquestes dades podem oferir un estalvi important sense renunciar a la qualitat de vida. No demanem a la gent que passi fred, calor o que posi la rentadora a les tres de la matinada, sinó que gràcies al coneixement que ens aporta el Big Data, adaptem la potència a cada moment i creem productes que possibiliten una quota fixa mensual adaptada a les necessitats reals. Aquestes accions permeten estalviar en euros però també en costos ambientals pel planeta.

A més a més, un dels pilars de la nostra companyia és posar el client al centre i per això desenvolupem tota una sèrie d’eines que ens permeten comunicar-nos-hi i donar-los-hi informació de valor de manera totalment user friendly. No vam trobar, ni fa 10 anys ni ara, cap producte tecnològic al mercat que ens permetés donar el servei que volíem, i per això sempre hem realitzat els desenvolupaments internament. Tenim un equip d’enginyeria, Big Data i project management de pràcticament 70 persones.

Quina importància té per Holaluz el model de gestió de les persones? En què es basa?

Som del convenciment que les companyies per sí soles no són res sinó que som les persones que en formem part allò que els hi dona sentit. Nosaltres som el que som gràcies al fet que hi ha 200 persones que dediquen la seva energia a connectar persones amb l’energia verda i, per tant, hem generat un ecosistema on les persones puguin desenvolupar el seu màxim potencial. Hem donat 100% de flexibilitat d’horari, hem facilitat el teletreball (ara tothom ho fa però nosaltres fa 10 anys que ho fem), tenim una nursery que ja ha ajudat a créixer a unes 24 criatures, etc.

En línia amb la gestió de les persones, tenim un focus especial en aconseguir la paritat de gènere en la nostra empresa. El nostre objectiu és que almenys un 50% de tots els equips siguin dones i que aquest percentatge també es respecti en les posicions de direcció. En les àrees on és més difícil aconseguir la presència de dones, com seria el cas de la d’enginyeria, imposem quotes. En aquesta àrea, per exemple, al principi no en teníem cap i gràcies a les quotes ara mateix les dones ja són el 30% i seguim treballant per arribar al 50%, que és el percentatge que tenim a totes les àrees i nivells de la companyia.

“L’elecció de carreres STEAM entre nenes i joves no és un tema d’intèrès. L’interès no té raó de gènere.”

Quines accions s’haurien de dur a terme per tal que més nenes i joves s’interessin per carreres STEAM?

Jo penso que no és un tema d’interès. L’interès no té raó de gènere. És una qüestió d’ecosistema i d’acolliment. Hi ha accions que han funcionat en d’altres verticals amb grans resultats i que es podrien copiar. Per exemple, a les principals escoles de negocis del món (Harvard, MIT, Columbia…) tenen quotes per a dones. És a dir, hi ha un mínim d’un 30%, 35% o 40% de dones i beques per a elles. Les quotes també s’han aplicat en els consells d’administració d’empreses a països com Dinamarca, Suècia o Finlàndia. Ara mateix, després d’anys de quotes, ja no les necessiten perquè després d’haver introduït durant un temps aquest biaix positiu, la presència de dones ja s’ha convertit en normal. Per tant, crec que seria molt positiu introduir un biaix positiu a les facultats i escoles d’enginyeria.

També hi ha un tema d’acolliment. Per exemple, quan jo vaig arribar a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona, aquesta es deia Escola d’Enginyers (després li vam canviar el nom i es va passar a dir Escola d’Enginyeria) i només hi havia lavabos per a noies a les plantes parells. En termes de números era molt raonable perquè érem poques noies, però clar, tu tens 18 anys i et trobes en un entorn en el que et dona la sensació que ningú t’espera. És molt important generar un ecosistema en el que les noies es sentin acollides i hi vulguin passar els següents anys.

Has fet una enginyeria a la UPC. Què t’ha aportat de cara a la teva trajectòria? T’imaginaves ser emprenedora?

Jo vaig decidir estudiar Enginyeria Industrial perquè m’agradaven molt les matemàtiques i la física, però no tenia clar que volia fer després. Tot i això, als 18 anys hi ha molt poca gent que tingui la fortuna de saber la seva vocació. Jo a Enginyeria Industrial vaig patir molt per un tema d’ecosistema i d’encaix, i penso que moltes noies també han passat per això. Després, a l’IESE vaig descobrir que a part de l’enginyeria també m’interessaven altres coses com és la direcció de persones o el màrqueting i a partir d’aquí amb l’Oriol Vila i el Ferran Nogué vam crear Holaluz.

“Una empresa s’ha de convertir en una eina per fer del món un lloc millor sense necessitat de ser una ONG.”

Sou fundadors del moviment Capitalisme Conscient. En què es basa?

Es basa en entendre que una empresa s’ha de convertir en una eina per fer del món un lloc millor sense necessitat de ser una ONG. El diner no és el propòsit últim d’una organització, sinó un mitjà per aconseguir un propòsit superior que en el nostre cas és la transformació cap a un model energètic més sostenible. Una empresa també ha d’integrar i generar valor per tots els seus stakeholders com són els clients, els accionistes, els treballadors/es, els proveïdors… El capitalisme conscient utilitza aquest model econòmic per distribuir i generar valor per tots els seus stakeholders gràcies a l’execució salvatge d’uns valors.

El futur passa per l’autoconsum i el vehicle elèctric. Estàs d’acord amb aquesta afirmació?

Sense cap mena de dubte! Al mes de juny vam llançar la Revolució de les Teulades, un projecte que promou l’autoconsum. Però inclús anem un pas més enllà, estem transformant cada m² de teulada que hi ha a Espanya, que no oblidem que és el país del sol amb entre 2.500 i 3.000 hores de sol a l’any, amb espais de generació d’energia verda. Estem alliberant un potencial de generació d’electricitat renovable que ja existeix i que només necessita una capa de silici entre l’energia lumínica i el consum d’electricitat. Si transforméssim cada m² dels 10 milions de teulades que hi ha a Espanya, passaríem de l’actual 39% d’energia total subministrada procedent de fonts renovables, a un 81%.

Quins consells voldries donar als emprenedors i emprenedores?

Aquesta pregunta és molt difícil perquè cada situació i cada context tenen les seves particularitats i els seus matisos. Però a nosaltres el que ens ha funcionat molt bé és apostar per un propòsit transcendent que genuïnament busqui millorar el món. També ha estat essencial tenir una cultura corporativa, un ecosistema, on les persones es puguin desenvolupar fins a la millor versió de si mateixos.