Entrevista exclusiva per a la Festibity

Ignasi Terraza és FIBer i pianista de jazz català. Va estudiar Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya i va ser la primera persona cega a obtenir aquesta titulació.

Amb divuit anys va començar a actuar als clubs de Barcelona en solitari o juntament amb altres músics. Terraza va passar diversos anys dividint el seu temps entre la seva professió d’enginyer i la música fins que l’any 1991 va decidir dedicar-se íntegrament al jazz. A més és professor de jazz a l’Escola Superior de Música a Catalunya.

—

Vas perdre la vista als nou anys, havies fet música abans d’aquesta situació? Com ha estat el procés d’adaptació?

Vaig perdre la vista als 9 anys i la primera aproximació a la música va ser des dels 12. Encara que vaig començar l’aproximació a la música després de perdre la vista, és una afició que sempre m’ha anat creixent i ha anat ocupant més temps a la vida fins a decidir-me a dedicar-m’hi professionalment des dels 30 anys.

Ets llicenciat en Enginyeria Informàtica, quina motivació tenies en aquell moment per estudiar aquesta carrera?

Abans de perdre la vista, sempre havia pensat a dedicar-m’hi, però quan la vaig perdre, va ser durant la meva educació a l’escola de l’ONCE on vam coincidir una sèrie de persones inquietes que tenien ganes de descobrir noves sortides professionals.

M’agradava molt la tècnica, la mecànica, els cotxes, etc. Per això quan vaig tenir 18 anys vaig anar a una xerrada d’un enginyer de telecomunicacions que parlava sobre possibles sortides de la tecnologia, concretament parlant, de les adaptacions de les entrades telefòniques. I va ser ell qui va parlar de la possibilitat que dintre de les enginyeries, la facultat d’informàtica era la que s’adaptava més a la meva situació. Va ser amb ell, que vam contactar amb la FIB i vam veure la possibilitat que pogués entrar l’any següent.

Era una facultat jove, una facultat amb gent oberta i que encara que no haguessin tingut una experiència prèvia estaven oberts a nous reptes i noves situacions, en aquest sentit em van acollir molt bé i des del primer moment va haver-hi una actitud molt receptiva.

“La FIB estava oberta a nous reptes i situacions, en aquest sentit em van acollir molt bé i des del primer moment va haver-hi una actitud molt receptiva.”

Què et va suposar ser el primer invident a aconseguir llicenciar-te? Com has utilitzat tots els coneixements adquirits en la teva carrera laboral?

El fet de ser el primer llicenciat vol dir que faltaven referents i com era una facultat jove calia buscar noves formes de fer. També en aquell moment hi havia una situació que era la tecnològica, s’estaven desenvolupant terminals per cecs, però encara no hi havia terminals al mercat, sinó que estaven en desenvolupament. Això va fer des del principi que jo fes els treballs en grup. També hi havia una situació que en aquest sentit ajudava, que és el fet que hi havia molt poques màquines. Quan vaig anar a la facultat, l’ordinador personal encara no existia, no hi havia PC a la facultat, només hi havia el PDP.

Els coneixements adquirits els he utilitzat sobretot per utilitzar la tecnologia com a eina. Pels cecs, les tecnologies de la informació són una tecnologia molt important, ja que una de les nostres principals limitacions és l’accés a la informació. En tots aquests anys d’aparició de la informàtica personal ens ha possibilitat obrir diferents camps, com a xarxa i l’internet també, tant a la vida diària com a la vida professional. Encara que ja no m’hi dedico professionalment a la informàtica sí que l’he anat fent servir com a usuari molt actiu. Faig ús de molts programaris diferents i adaptacions tant per la música com per a la vida diària.

“Ser el primer llicenciat invident volia dir que faltaven referents.”

Sens dubte, la ceguesa presenta desafiaments únics a la vida quotidiana. Com has superat els relacionats amb la interpretació en viu i la comunicació amb altres músics durant les actuacions?

Per un músic cec, la principal limitació amb la música és l’accés a la informació, l’accés a les partitures, la música escrita. Aquesta limitació amb la tecnologia continua sent un hàndicap, el fet de no poder llegir mentre toquem. A través de les partitures en braille es pot accedir a la música escrita, però hem de llegir-la, memoritzar-la, i tocar-la després.

El jazz, on una part molt important de la música és improvisada, m’ha permès minimitzar una mica aquesta limitació. Amb la música de jazz, acostumo a aproximar-me a través d’enregistraments i, en aquest sentit, la tecnologia, avui en dia, també és una ajuda per a la possibilitat de repetir fàcilment fragments o canviar la velocitat d’un fragment per poder transcriure-la correctament.

“La principal limitació amb la música, sent músic cec, és l’accés a la informació.”

Has tingut una carrera molt exitosa i has deixat una empremta important al món del jazz. Quin consell donaries als músics joves, especialment a aquells que enfronten desafiaments similars als teus?

El principal consell és que aquesta carrera, la carrera musical, no és una carrera de velocitat, sinó que és una carrera de fons. Pots tenir èxits puntuals o fracassos puntuals, però l’important és fer camí i al cap de temps continuar millorant, seguir en actiu i proposant noves coses i mantenir-te creatiu i fent coses noves.

“La carrera musical, no és una carrera de velocitat, sinó que és una carrera de fons.”

El passat 21 de juny es va dur a terme la 20a edició de la Festibity, en la que hi vas participar exitosament. Què et va suposar participar-hi i tocar davant de companys del sector?

Em va fer molta il·lusió retrobar-me tant amb antics professors com amb antics companys, i va ser una oportunitat per renovar antigues relacions d’amistat amb amics de facultat, parlar una mica de la situació actual de les tecnologies i fer una posada al dia de com troba el sector en l’actualitat.

En una de les teves actuacions al llarg de la Festibity es fa una crida al canvi. De vegades la por al canvi ens pot impedir prendre decisions o buscar noves oportunitats. Quin ha estat el teu enfocament per superar-la i continuar avançant a la teva carrera musical?

Parlar de canvi i tecnologia és una redundància perquè és un món que canvia contínuament. Moltes vegades amb la tecnologia tinc la sensació que estem canviant per quedar-nos igual, canviem versions d’un programari per fer el mateix que fèiem.

A banda d’això, són temps en els que tot s’està accelerant molt i els canvis socials passen molt ràpidament. Durante l’acte hi havia l’enfocament de gènere. És un dels canvis que la professió necessita per poder equilibrar-se. La tecnologia ha d’estar pensada per tots i en aquest sentit l’equilibri de gènere també serà molt important. Tot i que hi ha hagut avanços, encara estem lluny.

“Parlar de canvi i tecnologia és redudant perquè és un món que canvia contínuament. Són temps en els que tot s’està accelerant molt.”

Com t’has adaptat als avenços tecnològics a la música i com han influït en el teu procés creatiu?

Durant aquests anys he estat també a la cerca de noves tecnologies i programes especialment per a transcripció de música amb ordinador. Això m’ha permès escriure partitures per altres músics i comunicar-me amb ells. També utilitzo programes d’ajuda a la transcripció que permeten escoltar de forma selectiva i que faciliten mentre estàs treballant d’oïda un tema. Bàsicament, aquestes són les tecnologies que he fet servir sempre, enfocades cap a la música acústica. He fet alguna prova amb tecnologies de MIDI i amb tecnologies de síntesi i música electrònica, però és un camp que mai m’ha tret especialment. M’agrada més la música acústica.