Entrevista exclusiva per a la Festibity

Lluís Màrquez és investigador i professor en l’àmbit de la intel·ligència artificial i el processament del llenguatge natural (NLP). Enginyer informàtic a la FIB i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha desenvolupat una trajectòria internacional de més d’una dècada en centres de recerca i entorns industrials de primer nivell, com el Qatar Computing Research Institute (QCRI) i Amazon AWS, on ha treballat en projectes d’IA aplicada a gran escala.

Recentment ha tornat a la UPC, al Departament de Ciències de la Computació, amb l’objectiu de contribuir a l’impuls de la recerca, la docència i la transferència de coneixement en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Actualment és el vicedegà de Planificació i Estratègia en Intel·ligència Artificial a la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB). La seva experiència combina recerca acadèmica, innovació tecnològica i col·laboració amb la indústria, amb una clara vocació per formar noves generacions de professionals en tecnologies avançades.

—

Què et va motivar a tornar a la UPC després de 12 anys a centres internacionals com QCRI i Amazon?

Tornar a la universitat ha significat tancar un cicle. He tornat a casa per retrobar-me amb les motivacions inicials de la meva carrera: la formació tant en l’àmbit docent com en la recerca. Ho faig, a més, aportant l’experiència adquirida en centres de recerca aplicada i en la indústria capdavantera del sector TIC, on he pogut conèixer de prop diverses maneres d’entendre la innovació científica

Com ha evolucionat la teva visió de la recerca des que vas sortir de la UPC fins al teu retorn recent?

En els meus inicis, tenia una visió de la recerca més acadèmica i centrada en la resolució de reptes intel·lectuals dins un entorn experimental. Amb el temps, aquesta perspectiva ha evolucionat cap a una visió molt més finalista: avui entenc la recerca com un motor d’innovació amb un gran poder transformador. Considero essencial que els científics també treballem per garantir que el coneixement es transfereixi a la societat de manera segura, útil i eficaç, convertint la investigació en tecnologia puntera que aporti un valor real als usuaris finals.

Com t’ha influenciat la teva experiència en entorns internacionals com el Qatar Computing Research Institute (QCRI) i Amazon en la teva manera d’entendre la recerca i la col·laboració global?

La recerca moderna sempre ha tingut una dimensió global, especialment des de l’aparició d’Internet, que va facilitar l’accés a la informació i les comunicacions en temps real. Considero que la col·laboració oberta és essencial per a un progrés científic sòlid i segur; tanmateix, en l’actual era de la intel·ligència artificial, observem una desconnexió creixent entre el món acadèmic i la indústria privada. Mentre que la universitat prioritza el coneixement compartit, la indústria tendeix a l’opacitat a causa dels forts interessos competitius generats. A més, la concentració de recursos i poder científic en el sector privat ha agreujat aquest desequilibri. Al meu entendre, és vital recuperar l’esperit col·laboratiu i garantir que els avenços en models i algorismes es publiquin de manera oberta, assegurant així que la innovació sigui transparent i beneficiosa per a tota la societat.

“És vital recuperar l’esperit col·laboratiu i garantir que els avenços en models i algorismes es publiquin de manera oberta, assegurant així que la innovació sigui transparent i beneficiosa per a tota la societat”

Quines lliçons o pràctiques professionals creus que pots aportar del sector privat al món acadèmic?

L’experiència en el sector privat aporta una visió pragmàtica que pot ser enriquidora per al món acadèmic. En primer lloc, l’èmfasi en l’eficiència i l’agilitat en la presa de decisions i en la gestió de projectes permet una execució més dinàmica a tots els nivells. A la indústria, és habitual haver de prendre decisions en entorns d’incertesa o amb informació incompleta, una habilitat que fomenta una adaptabilitat ràpida davant els canvis constants del sector i que, alhora, incentiva l’assaig i error. Finalment, cal que la universitat mantingui una connexió més directa amb els avenços que impacten la societat, facilitant que la docència i la recerca universitàries responguin de manera més efectiva a les necessitats reals del món actual.

Quins objectius et marques ara que ocupes una posició de lideratge acadèmic i estratègic a la FIB?

El vicedeganat de Planificació i Estratègia per a la Intel·ligència Artificial de recent creació sorgeix de la necessitat de donar resposta a l’impacte creixent d’aquesta tecnologia en la societat. El meu objectiu principal és continuar consolidant la FIB com la facultat de referència en IA, tant en l’excel·lència dels nostres estudis de grau i postgrau com en la transferència de coneixement. Per assolir-ho, treballem en tres eixos fonamentals. En primer lloc, potenciem la coordinació entre els diferents agents de la UPC per impulsar iniciatives conjuntes i marcs de referència sòlids. En segon lloc, realitzem una anàlisi crítica i constant dels avenços en IA per garantir que els nostres plans d’estudi i eines docents estiguin sempre a l’avantguarda i mantinguin els màxims estàndards de qualitat. Finalment, la nostra prioritat és vetllar perquè tot l’ensenyament i l’ús de la IA a la facultat estiguin alineats amb valors ètics, socials i de sostenibilitat, promovent sempre una tecnologia responsable i centrada en les persones.

“Realitzem una anàlisi crítica i constant dels avenços en IA per garantir que els nostres plans d’estudi i eines docents estiguin sempre a l’avantguarda”

Quins canvis creus que ha de fer la formació universitària per preparar millor l’alumnat en camps d’alta tecnologia com IA i computació?

El principal repte de la formació universitària en camps d’alta tecnologia, com la IA, és reduir la distància entre la velocitat del progrés tecnològic i la capacitat de la universitat per adaptar els seus plans d’estudi. Cal que la institució deixi de ser reactiva per esdevenir proactiva, integrant continguts de frontera de manera més àgil. En l’àmbit de la intel·ligència artificial, això implica no només ensenyar la tecnologia, sinó també utilitzar eines d’IA generativa per transformar la docència i l’aprenentatge dels estudiants en disciplines clau, com ara la programació.

Aquesta adaptació al nou escenari s’ha de dur a terme sense por, però mantenint sempre els principis de rigor, sentit crític i ètica que ens defineixen. Finalment, per generar el talent que la societat i la indústria necessiten, és fonamental potenciar col·laboracions estratègiques que permetin als estudiants accedir a recursos i entorns de treball on puguin desenvolupar projectes realistes. Només així podrem formar professionals preparats per liderar un futur tecnològic en canvi constant.

“El principal repte de la formació universitària en camps d’alta tecnologia és reduir la distància entre la velocitat del progrés tecnològic i la capacitat de la universitat per adaptar els seus plans d’estudi.

En quant a les diferents àrees de la IA, quines creus que estan tenint un impacte més significatiu en el món empresarial i social a dia d’avui?

L’impacte de la intel·ligència artificial en el món empresarial i social ha estat d’una rapidesa i profunditat sense precedents. Des de l’aparició de ChatGPT fa només tres anys (el novembre de 2022), hem passat d’una fase de sorpresa tecnològica a una integració quotidiana on aquestes eines ja són indestriables de la nostra productivitat. Qui se’n recorda de com era el món abans de ChatGPT?

Actualment, aquest impacte es consolida a través d’unes quantes àrees fonamentals.

1. La IA Generativa i Sistemes Agèntics han transformat el treball intel·lectual actuant com a “copilots” en la programació, la redacció i la creació multimèdia. En l’àmbit Empresarial, l’evolució cap a sistemes agèntics permet ara delegar tasques administratives complexes de forma autònoma, mentre que, en l’àmbit social, s’ha democratitzat la creació de continguts i s’ha obert la porta a l’educació personalitzada mitjançant tutors adaptatius.
2. El Processament del Llenguatge Natural que està eliminant les barreres lingüístiques globals, facilitant una comunicació intercultural instantània i optimitzant radicalment l’atenció al client i l’anàlisi de sentiments a gran escala.
3. La IA en Salut i Ciències de la Vida és potser l’àrea amb més impacte humà, accelerant el descobriment de fàrmacs i la precisió diagnòstica. La medicina personalitzada ja no és només una promesa de futur.
4. La Visió per Computador i Robòtica trasllada la intel·ligència al món físic. El seu impacte és crític en l’automatització industrial, la logística intel·ligent i el desenvolupament de sistemes de transport autònoms, millorant la seguretat i l’eficiència en entorns laborals i urbans.
5. L’Aprenentatge Automàtic per a la presa de decisió continua sent el motor econòmic principal en sectors com les finances, l’energia i la cadena de subministrament. La capacitat de predir tendències i optimitzar preus o recursos en temps real genera un valor competitiu indispensable en l’economia actual

“La capacitat de predir tendències i optimitzar preus o recursos en temps real genera un valor competitiu indispensable en l’economia actual.”

Quines creus que seran les principals oportunitats i reptes tecnològics que afrontarà la comunitat de recerca en IA durant la propera dècada?

Durant els pròxims anys, el gran objectiu tecnològic serà la recerca de l’anomenada Intel·ligència Artificial General (AGI). L’objectiu és assolir models amb capacitats transversals superiors a les humanes, una fita que podria oferir beneficis immensos en àmbits com la salut, l’energia o la gestió de recursos del planeta. Tot i que els sistemes actuals tenen grans capacitats i coneixement enciclopèdic, i per exemple resolen problemes matemàtics i de raonament d’alt nivell, encara presenten febleses crítiques: són inconsistents, generen informació no factual (hallucinations) i els seus mecanismes interns d’inferència continuen sent una caixa negra.

A mesura que aquestes capacitats s’expandeixen, la seguretat i l’alineament ètic han deixat de ser temes secundaris per esdevenir pilars estratègics. El repte ja no és estrictament tecnològic, sinó de governança: cal crear marcs reguladors que mitiguin riscos com els biaixos algorítmics, la proliferació de deepfakes i el possible impacte en el mercat laboral. Científics de referència, com els anomenats pares de la IA moderna Geoffrey Hinton o Yoshua Bengio, fins i tot ens adverteixen sobre riscos existencials si el desenvolupament de l’AGI no es gestiona amb una supervisió humana rigorosa. També caldrà abordar la sostenibilitat del model, ja que el consum energètic creixent d’aquests sistemes planteja un dilema mediambiental seriós.

Actualment ens trobem enmig d’una competició global per la GIA on grans corporacions i potències tecnològiques inverteixen recursos econòmics i energètics astronòmics per ser els primers a arribar-hi. En aquest escenari, el món acadèmic té un paper fonamental però diferenciat del de la indústria. Atès que no podem competir en la cursa de la computació a gran escala, el nostre objectiu prioritari ha de ser la recerca de models més escalables, sostenibles i, sobretot, segurs i justos. L’acadèmia ha d’actuar com un observador independent i vigilant, encarregat d’avaluar els riscos amb rigor i de garantir que el progrés tecnològic sigui racional, transparent i orientat al bé comú.

“El repte ja no és estrictament tecnològic, sinó de governança:”

Has participat en l’elaboració, comissió o governança de l’Estratègia Catalunya IA 2030?

Des de la FIB, i concretament des del vicedeganat d’IA, hem seguit de prop l’Estratègia Catalunya IA 2030), n’hem estudiat els detalls i hem traslladat la nostra ferma voluntat de participar-hi com a centre de referència de la UPC. Aquesta estratègia és un instrument del Govern de la Generalitat de Catalunya liderat per la Secretaria de Polítiques Digitals. Les universitats catalanes, i la UPC en particular, hi participem com a part essencial de l’ecosistema de la intel·ligència artificial, en representació del talent a Catalunya.

La FIB, com a pionera en estudis d’informàtica i IA des del 1976 i amb una col·laboració consolidada amb el sector públic i privat, aspira a tenir un paper rellevant en els grups de treball que se’n derivin. Actualment, disposem d’una estratègia pròpia per atendre tant la demanda creixent d’estudis de qualitat (com els graus i màsters ja existents a la facultat, GIA i MAI) com les necessitats del mercat laboral davant l’eclosió de noves professions en IA i ciència de dades.

De quina manera poden les universitats tècniques com la UPC contribuir en la transferència de tecnologia i l’arrancada de projectes empresarials basats en IA? Com veus la col·laboració entre el sector acadèmic i les empreses a Catalunya i Espanya?

La col·laboració entre la universitat i l’empresa es vertebra a través de diversos mecanismes que van des dels projectes de recerca competitius —nacionals i europeus— fins a projectes d’innovació sota demanda. En aquest sentit, les universitats tècniques com la UPC tenen un paper crucial en el desenvolupament de la recerca bàsica d’aquests projectes, mitjançant els seus grups de recerca, i en el disseny de proves de concepte que les empreses sovint no poden abordar en solitari. Un exemple d’èxit és l’InLab FIB, que actua com a centre d’innovació canalitzant projectes, en bona mesura d’IA, que provenen directament del sector privat.

Actualment, amb l’eclosió de la IA generativa, les empreses busquen talent especialitzat per optimitzar els seus processos de gestió i comunicació i millorar-ne la productivitat. Des de fa anys, la FIB duu a terme una tasca intensiva de connexió amb el teixit empresarial per donar a conèixer el perfil dels nostres graduats i postgraduats. Els centenars de convenis signats per a la realització de projectes en empresa —com a treballs de final de grau i de màster— representen una porta d’entrada directa al mercat laboral: quan les empreses comproven l’excel·lència dels nostres estudiants, la col·laboració sol consolidar-se. Finalment, les tesis doctorals industrials són un altre mecanisme de col·laboració que es troba actualment a l’alça.

Tanmateix, s’observa una dicotomia en el sector: mentre que les pimes i moltes empreses tecnològiques aposten per projectes col·laboratius, les grans corporacions TIC tendeixen a un model més tancat per protegir la propietat intel·lectual. En aquests casos, la col·laboració se centra més en la captació de talent mitjançant internships que no pas en la transferència de tecnologia compartida. L’objectiu de la universitat ha de ser, doncs, mantenir-se com l’eix vertebrador d’aquest ecosistema de talent i innovació.

Com a FIBer, com creus que s’hi pot contribuir des del Club Festibity ?

El Club Festibity organitza esdeveniments d’un èxit i un volum creixents que són vitals per a la nostra comunitat. Aquestes iniciatives, com ara la Festibity anual promoguda per FIB Alumni i coordinada per la FIB, actuen com un pont eficaç entre el món acadèmic, les institucions i el sector empresarial, tot facilitant un punt de trobada clau per als professionals del sector TIC.

Qualsevol activitat que fomenti aquest coneixement multidireccional entre el sector privat, les institucions públiques i els FIBers —tant actuals com antics alumnes— representa un avenç estratègic. Aquestes trobades no només posicionen la universitat com la principal font de talent per a les necessitats de les empreses, sinó que també esdevenen una porta d’entrada immillorable al mercat laboral per als nostres graduats.”

Quin consell donaries als teus estudiants que aspiren a una carrera en recerca internacional i lideratge acadèmic?

Als meus estudiants els dic que els toca viure en primera pla una època excepcional de transformació tecnològica i social; ells són, de fet, els arquitectes del futur. Aquest escenari ofereix oportunitats immenses per a aquells que dominin la intel·ligència artificial i l’enginyeria de dades, però també és un entorn altament competitiu i marcat per la incertesa que ens porta aquest ritme tan accelerat de canvi.

El meu consell és que es formin amb rigor i que segueixin la seva vocació amb la màxima passió i energia. En un món tan dinàmic, la recerca requereix un compromís ferm, però també una gran responsabilitat ètica: han de treballar perquè aquest progrés sigui inclusiu i beneficiós per a tota la societat.

“Els toca viure en primera pla una època excepcional de transformació tecnològica i social; ells són, de fet, els arquitectes del futur.”