Entrevista exclusiva per a la Festibity

Paco Rodríguez, Enginyer Superior en Telecomunicacions, a la Universitat Politècnica de Barcelona, és l’actual Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser Director de Ciutats Intel·ligents i Telecomunicacions, des d’on va impulsar nous models per convertir la ciutat de Barcelona en referent mundial d’innovació i sostenibilitat.

—

Barcelona es considera un dels models de referència en els àmbits TIC. Què creus que s’hauria de millorar per continuar així?

Crec que quan revises el que fem amb mirada crítica sempre apareixen aspectes a millorar. Al final, com a gerent de l’IMI, l’organització responsable dels Sistemes d’Informació Corporatius de l’Ajuntament amb una obligada orientació al servei, la millora contínua és un dels elements que haurien d’estar escrit amb tinta indeleble entre els nostres objectius.

Existeixen, però aspectes de caràcter estratègic que cal abordar en el curt termini per a mantenir aquest lideratge. Destacaria un canvi que considero estem obligats a fer totes les organitzacions siguin públiques i privades: es tracta del model de gestió de les Tecnologies de la Informació.

Aquest canvi radica principalment en aconseguir la vinculació entre les persones usuàries dels nostres serveis, que, en el nostre cas, són principalment les treballadores de l’Ajuntament.

Queda enrere aquella marcada separació entre el mon IT i el negoci que a més venia afavorida per les metodologies tradicionals de desenvolupament de solucions. Ara, en un entorn d’acceleració extrema de la digitalització, especialment des de la pandèmia, és imprescindible aquesta generació d’equips mixtes amb convivència permanent com a element clau per a garantir la identificació d’oportunitats, per aportar valor mitjançant la tecnologia i per facilitar la complicitat i un llenguatge comú en el desenvolupament dels projectes. Això implica reformular el model de relació, amb l’establiment d’equips aglutinadors de competències de diferent índole i, fins i tot, les estructures internes dels entorns TI.

La ciutat també és referència en Smart Cities. Què en remarcaries?

Treballem amb aquest concepte des d’abans de 2010, data en la qual va tenir lloc el primer congrés a la ciutat. Al meu entendre, tractar que les nostres ciutats siguin intel·ligents és treballar per garantir principalment una qualitat de vida pels seus habitants i també pels que ens visiten. Això crec que és, en essència i des de sempre, la principal finalitat dels Ajuntaments: vetllar per les persones especialment les que més ho necessiten, assegurar serveis públics de qualitat, garantir entorns segurs i de convivència, tenir una mobilitat sostenible i que preservi la qualitat mediambiental,..

Per descomptat en tot això ja es treballava abans. El fet diferenciador és l’aparició d’unes tecnologies que haurien de facilitar la consecució de tots aquests objectius. Per a mi, la intel·ligència radica en com s’apliquen més que en el fet de digitalitzar. Penso que si Barcelona es manté com a ciutat de referència és per dos elements principals:

L’existència a l’Ajuntament d’un equip de professionals de gran talent, amb una enorme vocació de servei i inqüestionable experiència en la gestió d’aquest complex ecosistema que conforma la ciutat, i, la capacitat de combinar aquest coneixement amb la tecnologia, en companyia de l’IMI, per fer front als nous reptes. Junts som capaços d’identificar i aplicar de manera raonada i proporcionada les noves solucions que aporta la tecnologia en qualsevol de les seves disciplines: robòtica, sensorització, analítica de dades, etc.

“Gestionar les nostres ciutats perquè siguin intel·ligents és treballar per garantir qualitat de vida pels seus habitants i pels que ens visiten.”

Smart City aglutina un conjunt de disciplines que han anat canviant en el temps.

Actualment, l’IMI està col·laborant en algun projecte europeu destacat?

Precisament la participació de l’IMI en projectes europeus és un dels mètodes on ens recolzem per explorar noves solucions que poden ser aplicables a la gestió de la ciutat a mitjà termini. Tant és així que en els últims 4 anys hem participat, amb diferents rols, en un total de 14 projectes de diversa tipologia.

Bona part dels desenvolupats s’ocupen de trobar solucions en l’entorn de la Mobilitat Urbana i a la interacció vehicle infraestructura. Per esmentar un parell en concret podria fer referència a dos projectes: CELESTE, en el que es treballa a trobar fórmules per analitzar i modificar dinàmicament els actuals límits de velocitat per augmentar la seguretat als ciutadans i reduir la contaminació, o el projecte PLEDGER, que té per objectiu continuar millorant la seguretat de les persones vianants vulnerables, com poden ser les persones a peu o les que tenen un vehicle de mobilitat personal com la bicicleta o el patinet elèctric.

Aquests dos projectes fan un ús intensiu de tecnologies de sensorització, comunicacions o edge computing i ens permetran treure conclusions per l’aplicació en el futur de manera efectiva i, com dèiem, intel·ligent de noves solucions que ens ajudin a continuar fent de Barcelona una ciutat amb una excel·lent qualitat de vida.

“La participació de l’IMI en projectes europeus és un dels mètodes on ens recolzem per explorar noves solucions aplicables a la gestió de la ciutat.”

L’any 2021 es va llançar l’aplicació “Barcelona a la butxaca”, que ofereix els serveis principals per a la ciutadania. Què ens podries explicar d’ella?

Barcelona a la butxaca neix amb la principal vocació de simplificar i fer més fàcil al ciutadà l’accés als diferents serveis que ofereix l’Ajuntament ha fet accessibles a través de telèfons intel·ligents.

Certament, el catàleg de serveis que s’havien desenvolupat havia crescut de tal manera que calia ordenar la nostra oferta i vam crear aquesta solució que aglutinés i fes molt intuïtiva la possibilitat d’accedir als tràmits municipals, conèixer el nostre catàleg d’APPS o accedir a informació de servei de la ciutat com l’agenda d’esdeveniments.

Quins efectes creus que ha portat aquesta aplicació a la societat de la ciutat?

Aquesta aplicació és un clar exemple de l’esforç municipal en el seu objectiu d’anar millorant l’experiència d’usuari quan es relaciona amb nosaltres, la qual cosa representa tot un repte per un entorn com el nostre en el qual sovint trobem una forta influencia normativa, amb llenguatge molt tècnic, especialment en l’entorn de la tramitació. Progressivament, anem resolent aquestes dificultats i el propòsit és continuar fent créixer el nombre de tràmits disponibles per aquest canal.

Paulatinament, l’aplicació es va consolidant, des de la seva creació hem tingut 52 mil descàrregues i una bona valoració. Des d’aquí us animo que la baixeu des de qualsevol dels dos mercats (iOS o Android).

Quins beneficis creus que aporta la implementació de la RPA (Robotic Process Automation) en l’Administració? Quins problemes pot solucionar?

Si en algun lloc RPA té sentit és allà on els Procediments Administratius s’han desenvolupat més. Penso que difícilment trobarem un millor camp d’aplicació que en l’administració pública. A l’Ajuntament tenim un nombre molt elevat de procediments catalogats i això dona peu a dues reflexions: la primera és que hi ha camp de millora per reduir el nombre, i en això s’aplica el conjunt de projectes que formen part de Pla de Transformació Digital de l’Ajuntament. La segona és que molts dels RPA poden contribuir de manera més que rellevant amb un bon nombre de beneficis com: la reducció del temps que es necessita per completar les activitats, alliberar les persones de tasques rutinàries per poder dedicar-les a activitats de més valor afegit, minimitzar l’error, sovint provocat pel propi factor humà derivat de tasques molt monòtones.

Els resultats que hem obtingut han estat francament sorprenents en les primeres implantacions, amb activitats que ham passat de fer-se fins a deu vegades més ràpidament. En qualsevol cas, com gairebé tot, RPA és una tècnica que requereix d’una certa habilitat en la seva aplicació. Crec que s’ha d’evitar la creença que serveix per a tot, torno a allò de l’aplicació intel·ligent de la tecnologia, sinó que cal seleccionar molt bé els procediments a robotitzar per evitar fallides en la seva implantació: procediments estables i amb un procés ben definit. És la clau!

Com repercutirà el desenvolupament de bases de dades i Big Data en l’administració pública?

Sovint sentim allò d’organitzacions “data driven”, gestionades fent servir dades, i és una tendència en la qual no puc estar més d’acord. La possibilitat d’accés a la informació que proporcionen els mateixos sistemes d’informació de l’Ajuntament combinat amb altres fonts externes proporcionen una base de generació de coneixement fonamental, tant per la capacitat de fer projeccions a futur com per la presa de decisions a curt i mitjà termini.

L’Ajuntament, fruit d’aquesta reflexió, va crear fa ja sis anys una Oficina Municipal de Dades encarregada de facilitar i posar a disposició del conjunt de l’organització aquesta base de coneixement que avui en dia se sustenta sobre plataformes de desenvolupament propi que anomenem CityOS (Big Data) i Sentilo (Plataforma de captació de dades de sensors) que ens ajuda a posar informació a l’abast de l’Ajuntament pel govern de la ciutat.

“L’accés a la informació que proporciona el sistema de l’Ajuntament combinat amb altres fonts externes proporcionen una base de coneixement fonamental per a projeccions de futur i presa de decisions a curt termini.”

Al llarg de la teva trajectòria professional en l’administració pública, amb quins inconvenients t’has trobat a l’hora de digitalitzar i optimitzar els seus serveis?

Abans dels reptes, crec que he de donar la visió positiva. Fa 32 anys que porto vinculat a l’IMI i a la digitalització de l’Ajuntament. De fet, he tingut la immensa sort de veure-la créixer durant tot aquest període i crec que he estat afortunat de caure en una organització amb un ADN caracteritzat per la seva inquietud en la millora dels serveis públics i que l’ha portat a ser la referència que hem comentat al llarg d’aquesta conversa. Tot això, ha estat resultat del treball de tots els col·lectius que ha conformat l’Ajuntament durant aquest període.

Reptes… diria que el marc normatiu en què treballa l’Institut no ho posa fàcil. Especialment en dos aspectes:

D’una banda, la captació i selecció de talent, resulta difícil de ser atractiu, especialment per a les noves generacions formades en tecnologia, a causa dels processos de selecció via concurs d’oposició propis del sector públic.

D’altra, la normativa vinculada a l’adquisició de béns i serveis per part de l’Administració, que introdueix demores entre la detecció d’una necessitat i la seva implantació, difícils d’encabir en un món que es mou cada vegada més ràpid.

En qualsevol cas, aquestes condicions de l’entorn les tenim plenament assumides i crec que amb el temps hem trobat fórmules que, si bé no arribem a superar del tot les dificultats, sí que ens permeten desenvolupar la nostra feina de manera força efectiva però mai suficient, d’acord amb la nostra permanent recerca de la millora contínua.