Entrevista exclusiva per a la Festibity

Pilar Díaz i Romero, presidenta delegada de l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital de la Diputació de Barcelona i alcaldessa dEsplugues de Llobregat. Enginyera superior de telecomunicacions i doctorada per la UPC, on també exerceix com a professora titular.

Al llarg de la seva carrera trajectòria ha estat reconeguda per les seves contribucions al camp de les telecomunicacions, i ha rebut el prestigiós premi Ericsson a la Millor Tesi Doctoral a Comunicacions Mòbils. A més del seu destacat paper a l’àmbit acadèmic i científic, ha tingut una influent trajectòria en la política local on ha impulsat iniciatives que fomentin el desenvolupament sostenible i la inclusió social.

—

Què et va portar a estudiar una Enginyeria en Telecomunicacions a la UPC? Com van ser els primers anys en l’àmbit tecnològic?

Una dona estudiant Telecomunicacions en la UPC l’any 1985 era realment un “rara avis”, i més encara fer el Doctorat. Recordo que érem 4 o 5 noies en classes de 120 alumnes, aspecte que també ha anat millorant, però encara que queda moltíssim camí per recórrer en matèria d’igualtat.

Inicialment, tenia pensat estudiar Ciències Econòmiques, m’agradaven les matemàtiques i la física molt i se’m donaven molt bé. En arribar a COU el meu professor de física va tenir un paper determinant en la meva elecció. Ell em va obrir els ulls a la possibilitat d’estudiar una enginyeria perquè veia que eren carreres amb molt de futur i que podia tenir bones capacitats.

D’altra banda, també estava la inquietud, que segur comparteixo amb molts companys diplomats d’aquesta època, d’entendre, comprendre i explorar com una determinada informació o contingut és capaç de traslladar-se per un determinat senyal, i reproduir-se en un altre lloc. Una idea tan senzilla, però alhora tan potent i brillant. Aquest potencial tan gran sense desenvolupar en aquells anys és el que em mou a estudiar i a aconseguir el Premi Ericsson a la millor tesi doctoral en comunicacions mòbils a Espanya, concedit pel Col·legi Oficial i l’Associació Espanyola d’Enginyers de Telecomunicació.

En això moment vaig decidir continuar formant-me i a fer el Doctorat ja en el marc del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC) que es va constituir en 1987 en el marc de la Llei de Reforma Universitària. En aquest moment, les àrees d’activitat investigadora en l’àmbit de les telecomunicacions, que ja s’havien iniciat en la dècada anterior, estaven sòlidament assentades. Mentre realitzava el Doctorat ja vaig començar a fer classes com a professora associada, i en 1995 ja vaig ingressar com a professora titular en el mateix Departament.

Quins desafiament has hagut de fer front com a dona líder al sector? Com els has superat?

La majoria de les dones treballadores patim les barreres invisibles, però reals, que ens dificulten arribar als nivells més alts de la jerarquia professional, independentment de les nostres qualificacions o èxits. Aquestes barreres són barreres moltes vegades són implícites i basades en prejudicis i estereotips de gènere que persisteixen en la cultura laboral.

Vaig fer una carrera on un 97% d’estudiants eren nois i la majoria de professorat també. Evidentment, la mirada masculina era predominant en molts aspectes, però és cert que amb determinació i força vam anar obrint camí a les noies, i avui les carreres tècniques a la UPC arriben al 23% de matriculació, encara insuficient, però l’evolució és positiva.

També el món de la política ha anat evolucionant, quan vaig començar hi havia moltes menys dones regidores i alcaldesses que en l’actualitat. Aquestes barreres se superen amb molt d’esforç, determinació, treball pedagògic i normatiu. Tenir dones referents en tots els àmbits de la vida és vital per avançar en la igualtat, i jo he intentat sempre aportar en aquest sentit.

“Aquestes barreres se superen amb molt d’esforç, determinació, treball pedagògic i normatiu. Tenir dones referents en tots els àmbits de la vida és vital per avançar en la igualtat”

Pots esmentar algun projecte o iniciativa tecnològica on hagis participat?

De les primeres accions que vaig fer en ser elegida alcaldessa va ser en 2007 aprovar el projecte “Ajuntament Digital” que ja establia les bases de la racionalització dels procediments interns, la modernització administrativa i la millora de la interacció dels ciutadans amb el seu ajuntament mitjançant les TIC. Amb aquest objectiu ja consolidat, l’any 2016 aprovem el “Pla Estratègic Smart City d’Esplugues” on reafirmem l’aposta per la innovació i l’ús de les noves tecnologies com a elements imprescindibles per a aconseguir un nou model productiu que permeti la creació d’oportunitats de generació d’ocupació i d’activitat econòmica (plans de digitalització comercial) i ens porten a participar en projectes relacionats amb la mobilitat urbana, la gestió intel·ligent i sostenible de l’energia o en projectes de marcat caràcter social que busquen millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.

I l’any 2019 aprovem el “Pla d’Innovació d’Esplugues”, un pla que comporta una combinació virtuosa de participació i capacitats ciutadanes, tecnologies digitals i estratègies obertes i col·laboratives per a catalitzar la innovació en tots els àmbits.

En definitiva, com veieu, durant la meva trajectòria de servidora pública he impulsat les telecomunicacions i les tecnologies de la informació des de tots els àmbits públics convençuda que els passos que s’han donat han millorat, i ho continuaran fent, la vida a les nostres ciutats.

Ara, a més a més d’alcaldessa i presidenta delegada de l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital de la Diputació, també tinc l’honor de ser la presidenta del Consorci Localret, des d’on representem, acompanyem i assessorem els municipis en la transformació digital dels seus pobles i ciutats.

Què et va portar a fer el salt a la política i postular-te com a alcaldessa d’Esplugues de Llobregat?

Hi ha un fet històric en la meva família que ens marca a tots, i és l’afusellament del meu avi, regidor de l’Ajuntament de Sant Fernando (Cadis) en 1936 assassinat a les mans de les tropes franquistes i del qual mai vam poder recuperar les seves restes.

Aquest terrible succés, unit a una personalitat inquieta i fins a un cert punt transgressora, que a més ens acompanya especialment a moltes persones que hem viscut de ple l’època de la Transició, em porta a interessar-me molt per poder transformar la societat des d’un punt de vista socialdemòcrata, i decideixo iniciar el camí de la política local. Just abans de començar la carrera, ja estic militant en el Partit Socialista de Catalunya, i l’any 2003 entro a l’Ajuntament d’Esplugues com a primera tinenta d’alcalde, per a posteriorment ser elegida alcaldessa des de l’any 2006 fins a l’actualitat.

Des que tinc responsabilitats de govern, tant a la meva ciutat, com en organismes supramunicipals, com la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l’impuls de les telecomunicacions ha estat un dels meus objectius a tres nivells: nivell intern de les organitzacions; nivell de relació dels ciutadans amb els serveis públics; i expansió de les infraestructures de connectivitat a la ciutat.

Com veus el rol de la Diputació de Barcelona en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic a la regió

Jo crec que la Diputació de Barcelona juga un paper clau en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic del sector públic de la província.

Des de l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital ens ocupem de donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat a tot el territori amb independència de la seva mida i dels recursos econòmics i de personal de què disposin. Per tant, som un actor amb una incidència rellevant en el disseny de solucions innovadores basades en tecnologia pels ajuntaments.

L’àmbit de prestació es basa en una estratègia integral que pivota en tres eixos:

• Serveis gestionats per oferir les solucions de gestió essencials per garantir el funcionament ordinari de l’ajuntament
• Suport tècnic pels àmbits que s’han d’implementar en l’àmbit local
• Suport econòmic per a dur a terme les inversions necessàries en l’àmbit local que permetin assolir el nivell d’adequació tecnològica requerit.

L’eix de serveis gestionats es tradueix en l’actuació de la Diputació com a núvol tecnològic dels ajuntaments. Així, posem adisposició dels ajuntaments solucions que els resulten necessàries per garantir el seu funcionament ordinari. Estem parlant de solucions tecnològiques que permeten als ajuntaments portar a terme la seva comptabilitat municipal, la gestió d’expedients, la confecció de les nòmines, la gestió del padró municipal d’habitants, l’ús d’una plataforma sensòria per a automatitzacions, solucions de portals web municipals, etc. D’aquesta manera fomentem l’aparició d’economies d’escala en la prestació dels serveis municipals, configurant les solucions tecnològiques dels ajuntaments a escala supramunicipal i garantint la seva evolució i la incorporació d’elements innovadors.

L’eix de suport tècnic també afavoreix l’aparició d’economies d’escala i, sobretot, de models estandarditzats, incidint, per exemple, en el disseny de les solucions de telecomunicacions, el compliment de la normativa de protecció de dades, etc.

Cal destacar també el pes específic d’un àmbit funcional singular de serveis municipals gestionats que correspon al conjunt de solucions tecnològiques que permeten el funcionament de les biblioteques municipals, donant serveis a més de 230 biblioteques amb gairebé 1500 empleats per donar servei a una població potencial de gairebé 6 milions de persones. Avui dia destinem gairebé el 25% del pressupost en matèria tecnològica al manteniment, constant evolució i incorporació d’elements innovadors a laxarxa de biblioteques.

Al marge d’aquests àmbits d’actuació, i amb caràcter més general, cal remarcar que la Diputació de Barcelona disposa d’un Pla d’Actuació de Mandat que busca adaptar-se constantment a les conjuntures que es puguin viure, sense perdre de vista el projecte d’ambició, progrés i innovació que hi ha darrere de l’impuls de les agendes globals.

“La Diputació de Barcelona juga un paper clau en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic del sector públic de la província.”

Quins són els principals objectius i iniciatives de la Diputació en el camp de les TIC i la transformació digital?

Com comentava abans la Diputació de Barcelona presta una quantitat important de serveis basats en tecnologia. Un primer objectiu, per obvi que pugui resultar, és el de garantir la continuïtat d’aquests serveis. I la continuïtat d’aquests serveis ha de fer-se fomentant l’adaptació contínua i evolutiva en la manera en què es presten. Per això, aquest mandat, estem promovent un Pla de Transformació Digital de la nostra Institució, que permeti analitzar, sota l’òptica de les noves tecnologies disruptives, els serveis tant interns com municipals que es presten per veure si es poden redissenyar o substituir per serveis que resultin encara més eficients. Tenim clar que la innovació i l’adaptació continua no són negociables si volem prestar serveis de qualitat.

Al marge d’aquest objectiu global, i en el pla més municipal, estem promovent un nou model de prestació de serveis basat en una major col·laboració institucional entre els diferents actors institucionals, de manera que puguem garantir majors eficiències i estandarditzacions. La transformació digital de les administracions públiques al servei dels ciutadans contempla reptes estratègics com la ciberseguretat, el tractament de les dades o la sobirania digital que requereixen d’esforços mancomunats per arribar més lluny.

Quines estratègies s’estan implementant per reduir la bretxa digital i garantir un accés equitatiu a la tecnologia a tots els ciutadans?

La desigualtat entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques respecte a les seves oportunitats d’accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i a l’ús d’Internet és una de les principals causes d’acceleració i ampliació de les desigualtats socials ja existents. L’accés i el domini en l’ús de les noves tecnologies depenen de l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic o geogràfic. Aquesta bretxa pot afectar la capacitat dels ciutadans per participar plenament en la societat digital i pot tenir implicacions significatives per a la igualtat d’oportunitats.

La Diputació, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, ha desplegat a través de les carreteres locals un seguit de canalitzacions per la tirada de fibra òptica per la Xarxa Oberta de Catalunya que ha permès fer arribar la banda ampla a zones del territori on el mercat privat no hi arribava. Això permet l’aparició d’operadors locals que ofereixen serveis residencials a la ciutadania de les poblacions afectades. La introducció del teletreball en zones rurals només és possible si es disposa de banda ampla, de manera que aquesta estratègia de desplegament ha ajudat també a frenar la pèrdua de població o inclús a promoure el repoblament de determinades zones.

D’altra banda la Diputació, a través de la Xarxa de Biblioteques, posa a disposició de la ciutadania una xarxa d’estacions de treball per connectar-se a internet i tenir serveis ofimàtics, del qual l’any passat més de 700.000 persones en van fer ús. Així mateix proveeix de servei wifi amb connexió a internet per als usuaris, del qual es van beneficiar més de 1.500.000 de persones.

També s’actua a nivell del disseny de serveis digitals que es creen per ser utilitzats directament per la ciutadania, tenint en compte en el seu disseny paràmetres d’usabiltat i d’accessibilitat per a persones amb alguna discapacitat.

Quins programes s’estan implementant per formar als ciutadans i als professionals en les competències digitals necessàries per afrontar els reptes del futur?

A nivell municipal es col·labora amb els ajuntaments en el desplegament de polítiques públiques de capacitació.

A nivell intern, el Pla de Transformació Digital que s’està elaborant també contemplarà un pla de capacitació digital pels professionals de la nostra institució.

Recentment hem celebrat la 21a Festibity, un espai de trobada entre les empreses TIC, la Universitat i les institucions. Com valores aquestes tipus d’iniciatives?

Penso que aquestes iniciatives són extremadament valuoses i juguen un paper important en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic. Tot allò que ens apropi a la transferència de coneixement entre Universitats, institucions i sector privat és benvingut en un context on només junts podrem afrontar els reptes planteja la digitalització de la nostra societat.

La col·laboració, la innovació, la formació, el desenvolupament econòmic, etc., requereixen d’un ecosistema tecnològic saludable i dinàmic.