Valerio Pruneri, líder del grup de recerca d’Optoelectrònica a ICFO

Valerio Pruneri, líder del grup de recerca d’Optoelectrònica a ICFO

Entrevista exclusiva per a la Festibity

Valerio Pruneri, és el líder del grup de recerca en Optoelectrònica a l’ICFO, l’Institut de Ciències Fotòniques, així com president de Corning Inc. a l’ICFO. Anteriorment va treballar a Avanex, Corning, Pirelli i a la Universitat de Southampton. És inventor de més de 60 famílies de patents i ha impartit més de 100 conferències convidades. Amb el seu grup ha desenvolupat tecnologies per a les indústries de fotònica, quàntica, detecció i visualització. Aquests inclouen superfícies òptiques multifuncionals per a aplicacions antirreflexants i antimicrobianes, moduladors integrats de baix voltatge i làasers sintonitzables per a DWDM, generadors quàntics de nombres aleatoris, generadors d’imatges de fase quàntica, sistemes de distribució de claus quàntiques per a criptografia. El seu treball ha donat lloc a nombroses col·laboracions industrials (per exemple, Corning Inc., Carl Zeiss i HP) i a la creació de tres spin-offs, Quside, Sixsenso i Luxquanta. És el director de PIXEurope, la nova línia pilot coordinada per l’ICFO i centrada en el disseny i desenvolupament de circuits integrats fotònics.

Ha rebut diversos premis al llarg de la seva carrera: Pirelli Fellowship, Philip Morris Prize, IBM Faculty Award, Duran Farell Prize, Ignite Award (SLAS Europe), Paul Ehrenfest Best Paper Award, National Innovation Award per a noves empreses (Luxquanta), RSEF-Premi BBVA de Física, Innovació i Tecnologia i Càtedra Corning Inc.

ICFO està liderant un projecte pioner en el desenvolupament de xips fotònics. Podria explicar una mica sobre el projecte?

El projecte és una línia pilot anomenada PixEurope, que està coordinada per l’ICFO, i és paneuropea. És una línia pilot distribuïda, i l’objectiu d’aquesta línia és oferir serveis de desenvolupament així com de prototipat a usuaris finals, que poden ser tant empreses com institucions, sobretot a usuaris que no tenen la infraestructura de circuits fotònics integrats perquè el seu cost inicial és molt elevat, no només en termes de CAPEX (inversions en béns de capital) sinó també d’OPEX (despeses operatives). Amb aquesta línia, aquesta infraestructura serveix per accelerar el desenvolupament dels productes de les empreses, i per permetre a les institucions públiques – que a Europa es coneixen com a Organitzacions de Tecnologia de Recerca – demostrar noves idees que puguin tenir un impacte a nivell industrial.

“Aquesta infraestructura serveix per accelerar el desenvolupament dels productes de les empreses, i per permetre a les institucions públiques demostrar noves idees que puguin tenir un impacte a nivell industrial.”

I com es lidera un projecte amb 11 països diferents?

El projecte està constituït per onze països d’Europa, cadascun amb una capacitat tecnològica diferent a causa que en fotònica, les plataformes i els dispositius tecnològics no estan formats per un únic material. La fotònica necessita molts materials que tenen propietats diferents, és una mica diferent de l’electrònica, que es basa essencialment en el silici i les seves variants. A causa d’aquesta diversitat, cal coordinar aquests centres, cadascun especialitzat en un material o plataforma. Això òbviament és un repte, però també permet crear una línia pilot distribuïda que podrà abastir molts països, i serà una avantatge també per aconseguir usuaris finals. ICFO coordina la línia pilot a través d’un equip de gestió com si fos una entitat única, i serà el punt d’entrada per a tots els usuaris finals que seran dirigits als centres especialitzats en aquelles tecnologies que els siguin rellevants per poder assolir els seus objectius.

Quins són els desafiaments tècnics que afrontarà el desenvolupament de xips a mig i llarg termini?

Un dels desafiaments tècnics d’aquest programa està relacionat amb el fet que, com he dit abans, la línia pilot de fotònica treballarà amb diferents materials i plataformes, i per tant farà falta unificar i aconseguir el que avui es defineix com a process design kits, kits de disseny de processos, que simplifiquin l’accés als serveis de la línia pilot per als usuaris finals amb processos estandarditzats que les línies pilot puguin oferir. Tindrem estàndards definits, i si l’usuari requereix un procés específic, li podrem oferir blocs que s’adaptin de la millor manera possible a les seves necessitats.

A llarg termini, el repte serà assegurar que les empreses s’involucrin i siguin parts actives en el procés, a nivell de disseny, proveïdors, equips de fabricació o de la integració d’aquests productes al mercat. Crear aquest ecosistema dinàmic al voltant de la línia pilot ens beneficiarà des d’un punt de vista industrial, i també tindrà el seu impacte a nivell social a la regió europea.

“El repte serà assegurar que les empreses s’involucrin i siguin parts actives en el procés, a nivell de disseny, proveïdors, equips de fabricació o de la integració d’aquests productes al mercat.”

Quina creus que és la millor manera de combinar la financiació pública i privada per impulsar la recerca científica?

Inicialment, cal assegurar-se que hi hagi fons públics per promocionar projectes de desenvolupament conjunts, i quan els processos pilots estiguin estabilitzats, les empreses privades haurien de pagar pels serveis, per poder crear les seves noves línies de productes. La fase inicial de desenvolupament, potser pot estar finançada per projectes europeus o iniciatives similars, però posteriorment, quan aquests kits de disseny de processos dels quals comentàvem abans ja estiguin disponibles, les empreses haurien de pagar pel servei dels mateixos.

Quines creus que són les àrees de major creixement en el futur de la cantera fotònica?

La fotònica és una tecnologia habilitadora, que facilita l’emergència de les nostres tecnologies i que abasta molts camps d’innovació. Per exemple, la fotònica és essencial en el camp de la intel·ligència artificial, en els centres de dades on es necessiten interconnexions més ràpides i més eficients. Des d’un punt de vista energètic, la fotònica pot guanyar a l’electrònica. També serveix per a aplicacions en sectors com l’automoció, com en el cas del cotxe autònom o sense conductor. També en el cas de la defensa i seguretat, per a la detecció de contaminació, o en el camp de la salut on permet realitzar dispositius que els pacients puguin utilitzar a casa. Finalment, en les tecnologies quàntiques, la fotònica és una tecnologia habilitadora per a totes les tecnologies quàntiques, des dels àtoms neutres als ions, als semiconductors o els superconductors fotònics.

Quines habilitats consideres fonamentals per als joves investigadors que volen destacar en el camp de la fotònica?

Haurien de tenir, òbviament, una curiositat innata cap a la ciència, la tecnologia i després una propensió, un interès cap a la transferència tecnològica. És a dir, assegurar-se que el que és la part científica es transformi en tecnologia, i eventualment en innovació, desenvolupant patents o prototips per demostrar els productes del futur. Al final, aconseguir transferir el coneixement a la indústria, que és un element essencial per al creixement d’una regió.