Entrevista exclusiva per a la Festibity
Albert Dalmau Miranda (Barcelona, 1990) és conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria professional en l’àmbit de la gestió pública, la promoció econòmica i la col·laboració publicoprivada.
Va iniciar la seva carrera a Barcelona Global i posteriorment va assumir diferents responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona, on va exercir de gerent d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica i, més endavant, de gerent municipal. La seva trajectòria ha estat vinculada a la modernització de l’Administració, el desenvolupament econòmic i l’atracció de talent.
Com a conseller de la Presidència, forma part del Govern responsable d’impulsar polítiques estratègiques, entre les quals destaquen la transformació digital i la modernització de l’Administració pública.
Semàfor Digital
Semàfor Digital
Catalunya digital, en tres paraules.
Ambició, innovació, lideratge
El principal repte tecnològic del país?
Escalar la innovació
Una tecnologia que marcarà el futur?
IA / Computació quàntica
La intel·ligència artificial: oportunitat o risc?
Oportunitat amb garanties
El principal fre a la digitalització empresarial?
Vocacions / Resistència al canvi
Una prioritat per al talent digital?
Atracció / retenció d’aquest talent
Què necessiten les universitats del futur?
Transferència tecnològica, empreses i centres de computació
Una fortalesa de l’ecosistema TIC català?
Innovació i col·laboració publicoprivada
Un repte pendent de l’Administració digital?
Serveis Públics proactius i personalitzats
Preguntes d’entrevista: la transformació digital com a estratègia de país
1. Quin paper ha de tenir la transformació digital en el futur econòmic i social de Catalunya?
La transformació digital ha de ser una de les grans palanques de prosperitat compartida de Catalunya. No és una política sectorial, sinó una política de país que impacta directament en la productivitat, la competitivitat empresarial, la qualitat dels serveis públics i la igualtat d’oportunitats.
En una Catalunya que ha passat de sis a vuit milions d’habitants, necessitem una economia més innovadora i uns serveis públics capaços de donar resposta a les noves necessitats del país. La digitalització és imprescindible per fer aquest salt endavant.
Catalunya no es pot limitar a adaptar-se al canvi tecnològic. Tenim el talent, el coneixement i la capacitat per liderar-lo i convertir-lo en noves oportunitats de progrés per a tothom.
«Catalunya no es pot limitar a adaptar-se al canvi tecnològic. Tenim el talent, el coneixement i la capacitat per liderar-lo i convertir-lo en noves oportunitats de progrés per a tothom.»
2. Què necessita Catalunya per fer un salt endavant com a país digital?
Catalunya ha de fer un pas més en l’execució de la seva agenda digital. Tenim el talent, el coneixement i les capacitats necessàries per ser un dels països digitals més avançats d’Europa, i l’ambició de tornar a ser un país capdavanter. Amb el Govern del president Illa, hem posat Catalunya novament en marxa, i ara cal accelerar els projectes transformadors que han de fer possible aquest salt endavant.
Això vol dir avançar en la transformació digital de l’Administració i del teixit productiu, impulsar l’adopció de la intel·ligència artificial amb garanties, reforçar les competències digitals i la formació dels treballadors, continuar desplegant infraestructures estratègiques com la fibra òptica fins arribar arreu del territori, i continuar liderant àmbits com la ciberseguretat, la seguretat quàntica o la governança de les dades.
El repte no és només innovar, sinó aconseguir que aquesta innovació es tradueixi en més productivitat, infraestructures digitals més resilients, més competitivitat i millors serveis públics. En definitiva, que la transformació digital es tradueixi en prosperitat, oportunitats i una millor qualitat de vida per al conjunt de la ciutadania.
3. En quins àmbits tecnològics, com la IA, les dades o la ciberseguretat, Catalunya s’hi juga més el futur?
La intel·ligència artificial serà probablement la tecnologia amb més impacte transversal, però el seu potencial depèn de dues condicions essencials: disposar de dades de qualitat i garantir entorns digitals segurs.
La IA, les dades i la ciberseguretat determinaran la competitivitat de les empreses, la modernització dels serveis públics i la nostra capacitat de generar confiança en l’entorn digital.
Catalunya s’hi juga capacitat de decisió, autonomia tecnològica i confiança. Per això hem d’impulsar una IA amb propòsit, segura, centrada en les persones i sempre amb supervisió humana. La tecnologia ha d’estar al servei de les persones i del progrés col·lectiu, i no a l’inrevés.
«Hem d’impulsar una IA amb propòsit, segura, centrada en les persones i sempre amb supervisió humana.«
4. Com podem accelerar la transformació digital del teixit empresarial català, especialment de les petites i mitjanes empreses?
La digitalització ha de deixar de ser una promesa i convertir-se en productivitat. Les pimes necessiten solucions aplicables, talent qualificat, assessorament i instruments que redueixin el cost i la complexitat de la transformació. Hem d’ajudar-les a incorporar tecnologies com la intel·ligència artificial perquè puguin innovar, créixer i competir en millors condicions.
Hem d’aconseguir que la transformació digital deixi de ser percebuda com una inversió complexa i es converteixi en una eina de competitivitat quotidiana. I que els seus beneficis arribin també a les petites empreses, als autònoms i al conjunt del territori. Perquè la prosperitat només és realment progrés quan és compartida.
5. Què necessiten les empreses tecnològiques catalanes per créixer i competir internacionalment?
Les empreses necessiten talent, finançament, capacitat d’escalar, un entorn favorable a la innovació i accés als mercats internacionals.
Catalunya té una gran capacitat per generar empreses tecnològiques innovadores, però el repte és ajudar-les a créixer, internacionalitzar-se i convertir-se en líders globals. Per aconseguir-ho és clau reforçar la col·laboració entre el sector públic, el món financer, les universitats i l’ecosistema emprenedor.
Tenim tots els ingredients per tornar a ser un dels grans motors tecnològics d’Europa. El que ens cal és sumar esforços, recuperar l’ambició i confiar en les nostres capacitats.
6. Com pot l’Administració pública impulsar la innovació i la transformació digital del país?
L’Administració no pot demanar transformació si ella mateixa no es transforma. Ha de liderar amb l’exemple, modernitzar els seus processos i utilitzar les dades i la intel·ligència artificial per oferir serveis més simples, personalitzats i proactius.
Aquest és un dels compromisos del Govern del president Illa, que vol modernitzar l’Administració perquè estigui a l’altura de les necessitats de la Catalunya dels vuit milions, amb uns serveis públics més àgils, propers i eficaços.
Però també ha d’actuar com a tractor del conjunt del país, ajudant a crear les condicions perquè la innovació floreixi, impulsant les infraestructures, la compra pública innovadora i la col·laboració entre empreses, universitats i centres tecnològics.
7. Quin paper han de tenir universitats com la UPC en la transformació digital de Catalunya?
Les universitats són un actiu estratègic de país. Sense universitats fortes no hi ha sobirania tecnològica ni progrés sostenible. Institucions com la UPC tenen un paper fonamental perquè formen el talent, generen coneixement i connecten la recerca amb els reptes reals de l’economia i la societat. El seu paper no és només preparar els professionals del futur, sinó contribuir activament a construir-lo.
Catalunya té en les seves universitats una de les grans fortaleses per afrontar el futur amb confiança i ambició.
8. Com podem reforçar la col·laboració entre universitat, empresa i Administració per transformar el coneixement en innovació?
Catalunya genera molt coneixement, però n’hem de convertir més en solucions, empreses i llocs de treball. Per aconseguir-ho, universitats, empreses i Administració han de compartir reptes, projectes i objectius. Necessitem menys compartiments estancs i més espais de treball compartit que accelerin la transferència de coneixement i permetin portar la innovació del laboratori al mercat i als serveis públics.
La nostra força com a país sempre ha estat la capacitat de sumar talent, iniciativa i esforços col·lectius. I aquesta és també la millor manera de tornar a liderar.
«Catalunya genera molt coneixement, però n’hem de convertir més en solucions, empreses i llocs de treball.»
9. Com podem impulsar les vocacions tecnològiques i estendre les oportunitats digitals a tot el territori?
Hem de despertar vocacions des de les primeres etapes educatives, incorporar més dones als estudis tecnològics i garantir una formació contínua al llarg de la vida.
Cal també garantir que el talent digital sigui una oportunitat oberta a tothom, independentment del lloc de residència o de la situació socioeconòmica. El talent no té codi postal, i és la nostra obligació evitar que les oportunitats en tinguin.
Al mateix temps, cal assegurar que les infraestructures, la capacitació i les oportunitats professionals arribin arreu del país. Volem una Catalunya que progressi tota sencera, on viure en un poble o en una gran ciutat no determini les oportunitats de futur. Aquesta és la prosperitat compartida que volem construir.
10. El Club Festibity connecta universitat, empreses i institucions al voltant del talent digital. Quin valor tenen aquestes comunitats per impulsar la transformació tecnològica de Catalunya?
La tecnologia avança quan connectem les persones que poden transformar-la en progrés. Comunitats com el Club Festibity generen confiança, comparteixen coneixement i creen aliances entre universitats, empreses i institucions. Aquest capital relacional és una de les grans fortaleses de Catalunya i ens permet convertir el talent individual en capacitat col·lectiva de transformació.
És un bon exemple del país que som i del que podem arribar a ser quan treballem plegats. Perquè tenim motius per mirar el futur amb esperança i, sobretot, tenim la capacitat de construir-lo.