Entrevista exclusiva per a la Festibity
Marta Continente és Gerent d’Innovació i Transició a l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciada en Ciències Econòmiques, ha estat responsable d'administració electrònica, de les webs i de l'atenció ciutadana a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A mitjans dels 90 va llançar bcn.cat i va potenciar gencat.cat. També ha estat responsable d’smart cities a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entre d’altres càrrecs. L'Internet administratiu orientat al ciutadà no s’entendria a Catalunya sense la seva contribució.
Marta Continente ha guanyat la Menció Honorífica de la 18a Festibity, un reconeixement a la seva trajectòria professional.
-----
Ets llicenciada en Ciències Econòmiques i una de les teves primeres experiències va ser al Ministeri de Cultura. Com vas fer la transició cap al món digital?
Abans de Ciències Econòmiques vaig estudiar 4 anys de Física i, a més, sempre he estat una apassionada de les matemàtiques. Per tant, sempre he tingut alguna connexió amb aquest món. L’alcalde Clos em va demanar que m’ocupés dels temes d’Internet i l’atenció als ciutadans a través del 010 a l’Ajuntament de Barcelona. Muntant aquests serveis vaig veure que la prioritat número u era organitzar internet. Estem parlant dels anys 1999-2000. Tant l’alcalde com jo vam tenir la intuïció que internet seria el futur i hi vam començar a treballar.
Al llarg de la teva trajectòria has desenvolupat l’ambiciós projecte de millorar la comunicació entre l’Administració i el ciutadà. Quines en són les claus?
La clau és l’essència del propi servei públic. Si treballes a l’Administració has de tenir un sentit de servei i atenció als ciutadans. Aquesta idea de servei públic em va portar a pensar amb l’útil que seria per a la gent tenir els serveis molt a prop, disposar de la informació, ser transparents, etc.
"L'Internet ens ha permès apropar l’Administració als ciutadans."
Fins a quin punt l'Internet fa l’Administració més democràtica i transparent?
Subscric totalment que l'internet fa l’Administració més democràtica i transparent. Sempre recordo que quan vaig indexar per primera vegada el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), tothom em deia que seria molt complicat. Tot i això, el fet de tenir-ho indexat i accedir-hi automàticament va facilitar-ne la consulta als ciutadans.
L'Internet també ha obert la possibilitat que la gent hi participi. En el fons, ens ha permès apropar l’Administració al ciutadà.
Has estat una de les pioneres en digitalitzar l’Administració pública i l’atenció al ciutadà i ho vas fer en un moment en què l'internet encara era incipient. En quin moment vas veure que la digitalització era essencial?
Al principi tot era molt precari. Pensa que inclòs adjuntar una fotografia era tot un món degut a la pròpia connexió a internet. Al 2003 vam començar a digitalitzar tràmits a l’Ajuntament de Barcelona i vam veure que l'internet era essencial i que modernitzava i democratitzava l’Administració per dins perquè volia dir que els processos eren molt més transparents. Un moment essencial va ser la posada en marxa del S@rcat, el registre de la Generalitat. Vam veure que un tràmit es podria fer digitalment i tot el que això significava. Posteriorment vam adonar-nos de la gran complexitat que això comportava i que calia revisar el propi procés del tràmit, un canvi molt profund.
La pandèmia ha implicat que l’Administració Pública hagi hagut d’accelerar la seva digitalització. Com se n’ha sortit?
La millor manera de fer canviar l’Administració és la demanda dels ciutadans. De manera individual les organitzacions i les persones no canvien, canviem perquè hi ha una pressió o una necessitat. En aquest cas, va ser una necessitat urgent de què les coses es poguessin fer ja que no hi havia cap altra via.
La Covid-19 ha fet com si tot comencés una altra vegada, com si l’era de la digitalització s’iniciés de nou. La societat ha començat a valorar amb normalitat el món digital que ha passat a ser imprescindible i exigible. La pandèmia ha accelerat processos que ja s’havien iniciat com per exemple el teletreball. A l’Ajuntament, per exemple, vam passar de 200 a 10.000 persones teletreballant en un període molt curt de temps.
"Hem millorat bastant en què els ciutadans puguin realitzar tràmits digitalment però no hem millorat prou en els processos que hi ha al darrera."
Com ha afectat a l’Ajuntament de Barcelona la llei 39/2015 de procediment administratiu comú de les administracions públiques que obliga a les administracions a prioritzar l’atenció digital dels seus tràmits?
Quan s’aproven lleis però no es donen recursos, es fan difícils de complir i, en general, a l’àmbit local li falta finançament. Esperem que amb els Fons Europeus això canviï.
La llei va posar de manifest la gran necessitat que l’Administració tingués una atenció digital. Ara bé, digitalitzar no és posar una plantilla, és revisar tot el que hi ha al darrera. Jo crec que hem millorat bastant en què els ciutadans puguin realitzar tràmits digitalment però no hem millorat prou en els processos que hi ha al darrera.
En quina mesura aquests canvis poden obrir una nova versió de la bretxa digital? Què es fa per evitar-ho?
És evident que hi ha una bretxa generacional però les administracions tenim el deure d’evitar-la fent els processos i tràmits molt més senzills del què són habitualment. D’aquesta manera reduirem moltíssim aquesta bretxa. Tenim procediments administratius molt enrevessats i, la digitalització, si no es fa bé, és molt complicada. Ara bé, l’Administració és lenta en canviar i actualitzar-se.
"Barcelona sempre ha estat una ciutat intel·ligent però està en el camí de ser-ho més."
Com seran les ciutats del futur? Les smart cities es quedaran entre nosaltres?
Jo crec que la marca smart city no es quedarà perquè neix amb una idea de màrqueting al seu darrera però el que hi ha al darrera del concepte smart city sí que perdurarà. Les marques passen però les coses queden.
A mi m’agrada parlar sobre la idea que la ciutat és un sistema de sistemes i que el què hem de fer és aconseguir que els sistemes es relacionin i que tota la ciutat es vegi com un tot. La connectivitat no és només una qüestió d’edificis sinó que també està al carrer a través, per exemple, dels sensors. No sé com es diran aquestes ciutats, però existiran. De fet, els sensors, per exemple, ja s’han normalitzat.
Quins són els requisits de l’èxit de les smart cities? Fins a quin punt ajuden a millorar la vida dels ciutadans?
Aquesta manera de construir la ciutat ajuda molt a millorar la vida dels ciutadans. Pensem en coses pràctiques per aquests ciutadans com poden ser: la seva seguretat, l’enllumenat, en què els edificis donin més serveis del que tenien previst, el control del medi ambient, etc. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple, vam aplicar el control de tots els comptadors per evitar la pèrdua d’aigua.
Està Barcelona en el camí de convertir-se en una smart city?
Barcelona sempre ha estat una ciutat intel·ligent però està en el camí de ser-ho més. En el fons, si mirem des de Cerdà, podem veure l’intel·ligent que ha estat la ciutat. Però dic que està en camí perquè anem incorporant elements que la fan més intel·ligent.
Hem de diferenciar les ciutats o parts de ciutat que es construeixen de nou i que podem fer tant sostenibles i smart com volguem de les ciutats ja construïdes, com és el cas de Barcelona, sobre les quals introdueixes elements intel·ligents. Barcelona és una ciutat viscuda i amb tradició que té molts elements que cal adaptar però està en el camí.
" Rebre la Menció Honorífica de la Festibity em va permetre fer una mirada endarrera i valorar el camí recorregut."
Què ha suposat per tu rebre la Menció Honorífica de la Festibity com a reconeixement a la teva trajectòria?
Em va fer molta il·lusió i em va permetre fer una mirada endarrere i valorar el camí recorregut. Dóna molta satisfacció que els companys i amics et reconeguin. També ha estat un reconeixement als equips que he creat i amb els que he tingut complicitat per tirar endavant projectes. Jo sempre faig molta menció en què els projectes tiren endavant gràcies als equips i és molt important també reconèixer la seva tasca.
Quines consideres que han estat les fites de la teva carrera professional? De què et sents més satisfeta?
El fet d’haver-me dedicat a l’atenció al ciutadà, d’haver posat com a prioritat l’esperit de servei públic és del que em sento més satisfeta. Dels projectes gestionats, em sento molt satisfeta dels avenços realitzats a les tres administracions en les que he estat, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Entrevista exclusiva para la Festibity
Marta Continente es Gerente de Innovación y Transición en el Ayuntamiento de Barcelona. Licenciada en Ciencias Económicas, ha sido responsable de administración electrónica, de las webs y de la atención ciudadana en el Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat de Catalunya. A mediados de los 90 lanzó bcn.cat y potenció gencat.cat. También ha sido responsable de smart cities en el Área Metropolitana de Barcelona, entre otros cargos. El Internet administrativo orientado al ciudadano no se entendería en Cataluña sin su contribución.
Marta Continente ha ganado la Mención Honorífica de la 18 Festibity, un reconocimiento a su trayectoria profesional.
-----
Eres licenciada en Ciencias Económicas y una de tus primeras experiencias fue en el Ministerio de Cultura. ¿Cómo hiciste la transición hacia el mundo digital?
Antes de Ciencias Económicas estudié 4 años de Física y, además, siempre he sido una apasionada de las matemáticas. Por lo tanto, siempre he tenido alguna conexión con este mundo. El alcalde Clos me pidió que me ocupara de los temas de internet y la atención a los ciudadanos a través del 010 en el Ayuntamiento de Barcelona. Montando estos servicios vi que la prioridad número uno era organizar internet. Estamos hablando de los años 1999-2000. Tanto el alcalde como yo tuvimos la intuición de que internet sería el futuro y empezamos a trabajar.
A lo largo de tu trayectoria has desarrollado el ambicioso proyecto de mejorar la comunicación entre la administración y el ciudadano. ¿Cuáles son sus claves?
La clave es la esencia del propio servicio público. Si trabajas en la Administración debes tener un sentido de servicio y atención a los ciudadanos. Esta idea de servicio público me llevó a pensar en lo útil que sería para la gente tener los servicios muy cerca, disponer de la información, ser transparentes, etc.
"Internet nos ha permitido acercar la Administración a los ciudadanos."
¿Hasta qué punto Internet hace la Administración más democrática y transparente?
Suscribo totalmente que Internet hace la Administración más democrática y transparente. Siempre recuerdo que cuando indexé por primera vez el DOGC (Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya), todo el mundo me decía que sería muy complicado. Sin embargo, el hecho de tenerlo indexado y acceder a él automáticamente facilitó su consulta a los ciudadanos.
Internet también ha abierto la posibilidad de que la gente participe. En el fondo, nos ha permitido acercar la Administración al ciudadano.
Has sido una de las pioneras en digitalizar la Administración pública y la atención al ciudadano y lo hiciste en un momento en el que internet todavía era incipiente. ¿En qué momento viste que la digitalización era esencial?
Al principio todo era muy precario. Piensa que incluso adjuntar una fotografía era todo un mundo debido a la propia conexión a Internet. En 2003 empezamos a digitalizar trámites en el Ayuntamiento de Barcelona y vimos que internet era esencial y que modernizaba y democratizaba la Administración por dentro porque quería decir que los procesos eran mucho más transparentes. Un momento esencial fue la puesta en marcha del S@rcat, el registro de la Generalitat. Vimos que un trámite podría hacerse digitalmente y todo lo que esto significaba. Posteriormente nos dimos cuenta de la gran complejidad que esto comportaba y que era necesario revisar el propio proceso del trámite, un cambio muy profundo.
La pandemia ha implicado que la Administración Pública haya tenido que acelerar su digitalización. ¿Cómo ha salido adelante?
La mejor forma de cambiar la Administración es la demanda de los ciudadanos. De forma individual las organizaciones y las personas no cambian, cambiamos porque existe una presión o una necesidad. En este caso, fue una necesidad urgente de que las cosas pudieran hacerse ya que no había ninguna otra vía.
La Covid-19 ha hecho como si todo empezara otra vez, como si la era de la digitalización se iniciara de nuevo. La sociedad ha empezado a valorar con normalidad el mundo digital que ha pasado a ser imprescindible y exigible. La pandemia ha acelerado procesos que ya se habían iniciado como el teletrabajo. En el Ayuntamiento, por ejemplo, pasamos de 200 a 10.000 personas teletrabajando en un período muy corto de tiempo.
"Hemos mejorado bastante en que los ciudados puedan realizar trámites digitalmente pero no hemos mejorado suficiente en los procesos que hay al detrás."
¿Cómo ha afectado en el Ayuntamiento de Barcelona la ley 39/2015 de procedimiento administrativo común de las administraciones públicas que obliga a las administraciones a priorizar la atención digital de sus trámites?
Cuando se aprueban leyes pero no se dan recursos, se hacen difíciles de cumplir y, en general, en el ámbito local falta financiación. Esperamos que con los Fondos Europeos esto cambie.
La ley puso de manifiesto la gran necesidad de que la Administración tuviera una atención digital. Ahora bien, digitalizar no es poner una plantilla, es revisar todo lo que hay detrás. Yo creo que hemos mejorado bastante en que los ciudadanos puedan realizar trámites digitalmente pero no hemos mejorado lo suficiente en los procesos que hay detrás.
¿En qué medida estos cambios pueden abrir una nueva versión de la brecha digital? ¿Qué se hace para evitarlo?
Es evidente que existe una brecha generacional pero las administraciones tenemos el deber de evitarla haciendo los procesos y trámites mucho más sencillos de lo que son habitualmente. De esta forma reduciremos muchísimo esta brecha. Contamos con procedimientos administrativos muy enrevesados y, la digitalización, si no se hace bien, es muy complicada. Ahora bien, la Administración es lenta al cambiar y actualizarse.
"Barcelona siempre ha sido una ciudad inteligente pero está en el camino de serlo más."
¿Cómo serán las ciudades del futuro? ¿Las smart cities se quedarán entre nosotros?
Yo creo que la marca smart city no se va a quedar porque nace con una idea de marketing detrás, pero lo que hay detrás del concepto smart city sí que va a perdurar. Las marcas pasan pero las cosas quedan.
A mí me gusta hablar sobre la idea de que la ciudad es un sistema de sistemas y que lo que debemos hacer es conseguir que los sistemas se relacionen y que toda la ciudad se piense como un todo. La conectividad no es sólo una cuestión de edificios, sino que también está en la calle a través, por ejemplo, de los sensores. No sé cómo se llamarán estas ciudades, pero existirán. De hecho, los sensores, por ejemplo, ya se han normalizado.
¿Cuáles son los requisitos del éxito de las smart cities? ¿Hasta qué punto ayudan a mejorar la vida de los ciudadanos?
Esta forma de construir la ciudad ayuda mucho a mejorar la vida de los ciudadanos. Pensemos en cosas prácticas para estos ciudadanos como pueden ser: su seguridad, el alumbrado, en que los edificios den más servicios de lo previsto, el control del medio ambiente, etc. En el Área Metropolitana de Barcelona, por ejemplo, aplicamos el control de todos los contadores para evitar la pérdida de agua.
¿Está Barcelona en el camino de convertirse en una smart city?
Barcelona siempre ha sido una ciudad inteligente, pero está en el camino de serlo más. En el fondo, si miramos desde Cerdà, podemos ver lo inteligente que ha sido la ciudad. Pero digo que está en camino porque vamos incorporando elementos que la hacen más inteligente.
Debemos diferenciar las ciudades o partes de ciudad que se construyen de nuevo y que puedes hacer tanto sostenibles o smart como quieras de las ciudades ya construidas, como es el caso de Barcelona, sobre las que introduces elementos inteligentes. Barcelona es una ciudad vivida y con tradición que tiene muchos elementos a adaptar, pero está en el camino.
" Recibir la Mención Honorífica de la Festibity me ha permitido echar la vista atrás y valorar el camino recorrido."
¿Qué ha supuesto para ti recibir la Mención Honorífica de la Festibity como reconocimiento a tu trayectoria?
Me hizo mucha ilusión y me permitió echar la vista atrás y valorar el camino recorrido. Te da mucha satisfacción que tus compañeros y amigos te reconozcan. También ha sido un reconocimiento a los equipos que he creado y con los que he tenido complicidad para sacar adelante proyectos. Yo siempre hago mucha mención en que los proyectos se sacan adelante gracias a los equipos y es muy importante también reconocer su labor.
¿Cuáles consideras que han sido los logros de tu carrera profesional? ¿De qué te sientes más satisfecha?
El hecho de haberme dedicado a la atención al ciudadano, de haber puesto como prioridad el espíritu de servicio público es de lo que me siento más satisfecha. De los proyectos gestionados, me siento muy satisfecha de los avances realizados en las tres administraciones en las que he estado, el Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y el Área Metropolitana de Barcelona.
Esdeveniment
22a Festibity - Maig 2025
22a Festibity
Maig de 2025