Entrevista exclusiva per a la Festibity
Pilar Díaz i Romero, presidenta delegada de l'Àrea de Serveis Generals i Transició Digital de la Diputació de Barcelona i alcaldessa dEsplugues de Llobregat. Enginyera superior de telecomunicacions i doctorada per la UPC, on també exerceix com a professora titular.
Al llarg de la seva carrera trajectòria ha estat reconeguda per les seves contribucions al camp de les telecomunicacions, i ha rebut el prestigiós premi Ericsson a la Millor Tesi Doctoral a Comunicacions Mòbils. A més del seu destacat paper a l'àmbit acadèmic i científic, ha tingut una influent trajectòria en la política local on ha impulsat iniciatives que fomentin el desenvolupament sostenible i la inclusió social.
---
Què et va portar a estudiar una Enginyeria en Telecomunicacions a la UPC? Com van ser els primers anys en l’àmbit tecnològic?
Una dona estudiant Telecomunicacions en la UPC l'any 1985 era realment un “rara avis”, i més encara fer el Doctorat. Recordo que érem 4 o 5 noies en classes de 120 alumnes, aspecte que també ha anat millorant, però encara que queda moltíssim camí per recórrer en matèria d'igualtat.
Inicialment, tenia pensat estudiar Ciències Econòmiques, m'agradaven les matemàtiques i la física molt i se'm donaven molt bé. En arribar a COU el meu professor de física va tenir un paper determinant en la meva elecció. Ell em va obrir els ulls a la possibilitat d'estudiar una enginyeria perquè veia que eren carreres amb molt de futur i que podia tenir bones capacitats.
D'altra banda, també estava la inquietud, que segur comparteixo amb molts companys diplomats d'aquesta època, d'entendre, comprendre i explorar com una determinada informació o contingut és capaç de traslladar-se per un determinat senyal, i reproduir-se en un altre lloc. Una idea tan senzilla, però alhora tan potent i brillant. Aquest potencial tan gran sense desenvolupar en aquells anys és el que em mou a estudiar i a aconseguir el Premi Ericsson a la millor tesi doctoral en comunicacions mòbils a Espanya, concedit pel Col·legi Oficial i l'Associació Espanyola d'Enginyers de Telecomunicació.
En això moment vaig decidir continuar formant-me i a fer el Doctorat ja en el marc del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC) que es va constituir en 1987 en el marc de la Llei de Reforma Universitària. En aquest moment, les àrees d'activitat investigadora en l'àmbit de les telecomunicacions, que ja s'havien iniciat en la dècada anterior, estaven sòlidament assentades. Mentre realitzava el Doctorat ja vaig començar a fer classes com a professora associada, i en 1995 ja vaig ingressar com a professora titular en el mateix Departament.
Quins desafiament has hagut de fer front com a dona líder al sector? Com els has superat?
La majoria de les dones treballadores patim les barreres invisibles, però reals, que ens dificulten arribar als nivells més alts de la jerarquia professional, independentment de les nostres qualificacions o èxits. Aquestes barreres són barreres moltes vegades són implícites i basades en prejudicis i estereotips de gènere que persisteixen en la cultura laboral.
Vaig fer una carrera on un 97% d’estudiants eren nois i la majoria de professorat també. Evidentment, la mirada masculina era predominant en molts aspectes, però és cert que amb determinació i força vam anar obrint camí a les noies, i avui les carreres tècniques a la UPC arriben al 23% de matriculació, encara insuficient, però l'evolució és positiva.
També el món de la política ha anat evolucionant, quan vaig començar hi havia moltes menys dones regidores i alcaldesses que en l’actualitat. Aquestes barreres se superen amb molt d’esforç, determinació, treball pedagògic i normatiu. Tenir dones referents en tots els àmbits de la vida és vital per avançar en la igualtat, i jo he intentat sempre aportar en aquest sentit.
"Aquestes barreres se superen amb molt d’esforç, determinació, treball pedagògic i normatiu. Tenir dones referents en tots els àmbits de la vida és vital per avançar en la igualtat"
Pots esmentar algun projecte o iniciativa tecnològica on hagis participat?
De les primeres accions que vaig fer en ser elegida alcaldessa va ser en 2007 aprovar el projecte “Ajuntament Digital” que ja establia les bases de la racionalització dels procediments interns, la modernització administrativa i la millora de la interacció dels ciutadans amb el seu ajuntament mitjançant les TIC. Amb aquest objectiu ja consolidat, l’any 2016 aprovem el “Pla Estratègic Smart City d'Esplugues” on reafirmem l'aposta per la innovació i l'ús de les noves tecnologies com a elements imprescindibles per a aconseguir un nou model productiu que permeti la creació d'oportunitats de generació d'ocupació i d'activitat econòmica (plans de digitalització comercial) i ens porten a participar en projectes relacionats amb la mobilitat urbana, la gestió intel·ligent i sostenible de l'energia o en projectes de marcat caràcter social que busquen millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans.
I l'any 2019 aprovem el “Pla d'Innovació d'Esplugues”, un pla que comporta una combinació virtuosa de participació i capacitats ciutadanes, tecnologies digitals i estratègies obertes i col·laboratives per a catalitzar la innovació en tots els àmbits.
En definitiva, com veieu, durant la meva trajectòria de servidora pública he impulsat les telecomunicacions i les tecnologies de la informació des de tots els àmbits públics convençuda que els passos que s'han donat han millorat, i ho continuaran fent, la vida a les nostres ciutats.
Ara, a més a més d’alcaldessa i presidenta delegada de l'Àrea de Serveis Generals i Transició Digital de la Diputació, també tinc l’honor de ser la presidenta del Consorci Localret, des d’on representem, acompanyem i assessorem els municipis en la transformació digital dels seus pobles i ciutats.
Què et va portar a fer el salt a la política i postular-te com a alcaldessa d'Esplugues de Llobregat?
Hi ha un fet històric en la meva família que ens marca a tots, i és l'afusellament del meu avi, regidor de l'Ajuntament de Sant Fernando (Cadis) en 1936 assassinat a les mans de les tropes franquistes i del qual mai vam poder recuperar les seves restes.
Aquest terrible succés, unit a una personalitat inquieta i fins a un cert punt transgressora, que a més ens acompanya especialment a moltes persones que hem viscut de ple l'època de la Transició, em porta a interessar-me molt per poder transformar la societat des d'un punt de vista socialdemòcrata, i decideixo iniciar el camí de la política local. Just abans de començar la carrera, ja estic militant en el Partit Socialista de Catalunya, i l'any 2003 entro a l'Ajuntament d'Esplugues com a primera tinenta d'alcalde, per a posteriorment ser elegida alcaldessa des de l'any 2006 fins a l'actualitat.
Des que tinc responsabilitats de govern, tant a la meva ciutat, com en organismes supramunicipals, com la Diputació de Barcelona o l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) l'impuls de les telecomunicacions ha estat un dels meus objectius a tres nivells: nivell intern de les organitzacions; nivell de relació dels ciutadans amb els serveis públics; i expansió de les infraestructures de connectivitat a la ciutat.
Com veus el rol de la Diputació de Barcelona en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic a la regió
Jo crec que la Diputació de Barcelona juga un paper clau en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic del sector públic de la província.
Des de l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital ens ocupem de donar suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis locals de qualitat a tot el territori amb independència de la seva mida i dels recursos econòmics i de personal de què disposin. Per tant, som un actor amb una incidència rellevant en el disseny de solucions innovadores basades en tecnologia pels ajuntaments.
L’àmbit de prestació es basa en una estratègia integral que pivota en tres eixos:
- Serveis gestionats per oferir les solucions de gestió essencials per garantir el funcionament ordinari de l’ajuntament
- Suport tècnic pels àmbits que s’han d’implementar en l'àmbit local
- Suport econòmic per a dur a terme les inversions necessàries en l'àmbit local que permetin assolir el nivell d’adequació tecnològica requerit.
L’eix de serveis gestionats es tradueix en l’actuació de la Diputació com a núvol tecnològic dels ajuntaments. Així, posem adisposició dels ajuntaments solucions que els resulten necessàries per garantir el seu funcionament ordinari. Estem parlant de solucions tecnològiques que permeten als ajuntaments portar a terme la seva comptabilitat municipal, la gestió d’expedients, la confecció de les nòmines, la gestió del padró municipal d’habitants, l’ús d’una plataforma sensòria per a automatitzacions, solucions de portals web municipals, etc. D’aquesta manera fomentem l’aparició d’economies d’escala en la prestació dels serveis municipals, configurant les solucions tecnològiques dels ajuntaments a escala supramunicipal i garantint la seva evolució i la incorporació d’elements innovadors.
L’eix de suport tècnic també afavoreix l’aparició d’economies d’escala i, sobretot, de models estandarditzats, incidint, per exemple, en el disseny de les solucions de telecomunicacions, el compliment de la normativa de protecció de dades, etc.
Cal destacar també el pes específic d’un àmbit funcional singular de serveis municipals gestionats que correspon al conjunt de solucions tecnològiques que permeten el funcionament de les biblioteques municipals, donant serveis a més de 230 biblioteques amb gairebé 1500 empleats per donar servei a una població potencial de gairebé 6 milions de persones. Avui dia destinem gairebé el 25% del pressupost en matèria tecnològica al manteniment, constant evolució i incorporació d’elements innovadors a laxarxa de biblioteques.
Al marge d’aquests àmbits d’actuació, i amb caràcter més general, cal remarcar que la Diputació de Barcelona disposa d’un Pla d’Actuació de Mandat que busca adaptar-se constantment a les conjuntures que es puguin viure, sense perdre de vista el projecte d’ambició, progrés i innovació que hi ha darrere de l’impuls de les agendes globals.
"La Diputació de Barcelona juga un paper clau en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic del sector públic de la província."
Quins són els principals objectius i iniciatives de la Diputació en el camp de les TIC i la transformació digital?
Com comentava abans la Diputació de Barcelona presta una quantitat important de serveis basats en tecnologia. Un primer objectiu, per obvi que pugui resultar, és el de garantir la continuïtat d’aquests serveis. I la continuïtat d’aquests serveis ha de fer-se fomentant l’adaptació contínua i evolutiva en la manera en què es presten. Per això, aquest mandat, estem promovent un Pla de Transformació Digital de la nostra Institució, que permeti analitzar, sota l’òptica de les noves tecnologies disruptives, els serveis tant interns com municipals que es presten per veure si es poden redissenyar o substituir per serveis que resultin encara més eficients. Tenim clar que la innovació i l’adaptació continua no són negociables si volem prestar serveis de qualitat.
Al marge d’aquest objectiu global, i en el pla més municipal, estem promovent un nou model de prestació de serveis basat en una major col·laboració institucional entre els diferents actors institucionals, de manera que puguem garantir majors eficiències i estandarditzacions. La transformació digital de les administracions públiques al servei dels ciutadans contempla reptes estratègics com la ciberseguretat, el tractament de les dades o la sobirania digital que requereixen d’esforços mancomunats per arribar més lluny.
Quines estratègies s’estan implementant per reduir la bretxa digital i garantir un accés equitatiu a la tecnologia a tots els ciutadans?
La desigualtat entre individus, llars, negocis i àrees geogràfiques respecte a les seves oportunitats d’accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i a l’ús d’Internet és una de les principals causes d’acceleració i ampliació de les desigualtats socials ja existents. L’accés i el domini en l’ús de les noves tecnologies depenen de l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic o geogràfic. Aquesta bretxa pot afectar la capacitat dels ciutadans per participar plenament en la societat digital i pot tenir implicacions significatives per a la igualtat d’oportunitats.
La Diputació, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, ha desplegat a través de les carreteres locals un seguit de canalitzacions per la tirada de fibra òptica per la Xarxa Oberta de Catalunya que ha permès fer arribar la banda ampla a zones del territori on el mercat privat no hi arribava. Això permet l’aparició d’operadors locals que ofereixen serveis residencials a la ciutadania de les poblacions afectades. La introducció del teletreball en zones rurals només és possible si es disposa de banda ampla, de manera que aquesta estratègia de desplegament ha ajudat també a frenar la pèrdua de població o inclús a promoure el repoblament de determinades zones.
D’altra banda la Diputació, a través de la Xarxa de Biblioteques, posa a disposició de la ciutadania una xarxa d’estacions de treball per connectar-se a internet i tenir serveis ofimàtics, del qual l’any passat més de 700.000 persones en van fer ús. Així mateix proveeix de servei wifi amb connexió a internet per als usuaris, del qual es van beneficiar més de 1.500.000 de persones.
També s’actua a nivell del disseny de serveis digitals que es creen per ser utilitzats directament per la ciutadania, tenint en compte en el seu disseny paràmetres d’usabiltat i d’accessibilitat per a persones amb alguna discapacitat.
Quins programes s'estan implementant per formar als ciutadans i als professionals en les competències digitals necessàries per afrontar els reptes del futur?
A nivell municipal es col·labora amb els ajuntaments en el desplegament de polítiques públiques de capacitació.
A nivell intern, el Pla de Transformació Digital que s’està elaborant també contemplarà un pla de capacitació digital pels professionals de la nostra institució.
Recentment hem celebrat la 21a Festibity, un espai de trobada entre les empreses TIC, la Universitat i les institucions. Com valores aquestes tipus d’iniciatives?
Penso que aquestes iniciatives són extremadament valuoses i juguen un paper important en el foment de la innovació i el desenvolupament tecnològic. Tot allò que ens apropi a la transferència de coneixement entre Universitats, institucions i sector privat és benvingut en un context on només junts podrem afrontar els reptes planteja la digitalització de la nostra societat.
La col·laboració, la innovació, la formació, el desenvolupament econòmic, etc., requereixen d’un ecosistema tecnològic saludable i dinàmic.
Entrevista exclusiva para la Festibity
Pilar Díaz Romero, presidenta delegada del Área de Servicios Generales y Transición Digital de la Diputació de Barcelona y alcaldesa de Esplugues de Llobregat. Ingeniera superior de telecomunicaciones y doctorada por la UPC, en la que también ejerce como profesora titular.
A lo largo de su carrera trayectoria ha sido reconocida por sus contribuciones al campo de las telecomunicaciones, recibiendo el prestigioso premio Ericsson a la Mejor Tesis Doctoral en Comunicaciones Móviles. Además de su destacado papel en el ámbito académico y científico, ha tenido una influyente trayectoria en la política local en la que ha impulsado iniciativas que fomentan el desarrollo sostenible y la inclusión social.
---
¿Qué te llevó a estudiar una Ingeniería en Telecomunicaciones en la UPC? ¿Cómo fueron los primeros años en el ámbito tecnológico?
Una mujer estudiante Telecomunicaciones en la UPC en 1985 era realmente un “rara avis”, y más aún hacer el Doctorado. Recuerdo que éramos 4 o 5 chicas en clases de 120 alumnos, aspecto que también ha ido mejorando, pero aunque queda muchísimo camino por recorrer en materia de igualdad.
Inicialmente tenía pensado estudiar Ciencias Económicas, me gustaban las matemáticas y la física mucho y se me daban muy bien. Al llegar a COU, mi profesor de física tuvo un papel determinante en mi elección. Él me abrió los ojos a la posibilidad de estudiar una ingeniería porque veía que eran carreras con mucho futuro y que podían tener buenas capacidades.
Por otra parte, también estaba la inquietud, que seguro comparto con muchos compañeros diplomados de esta época, de entender, comprender y explorar cómo una determinada información o contenido es capaz de trasladarse por una determinada señal, y reproducirse en otro sitio. Una idea tan sencilla pero a la vez tan potente y brillante. Este potencial tan grande sin desarrollar en aquellos años es el que me mueve a estudiar y conseguir el Premio Ericsson a la mejor tesis doctoral en comunicaciones móviles en España, concedido por el Colegio Oficial y la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación.
En ese momento decidí continuar formándome y hacer el Doctorado ya en el marco del Departamento de Teoría de la Señal y Comunicaciones (TSC) que se constituyó en 1987 en el marco de la Ley de Reforma Universitaria. En ese momento, las áreas de actividad investigadora en el ámbito de las telecomunicaciones, que ya se habían iniciado en la década anterior, estaban sólidamente asentadas. Mientras realizaba el Doctorado ya empecé a dar clases como profesora asociada, y en 1995 ya ingresé como profesora titular en el mismo Departamento.
¿Qué desafío has tenido que hacer frente como mujer líder en el sector? ¿Cómo los has superado?
La mayoría de las mujeres trabajadoras sufrimos las barreras invisibles, pero reales, que nos dificultan alcanzar los niveles más altos de la jerarquía profesional, independientemente de nuestras calificaciones o logros. Estas barreras son barreras muchas veces implícitas y basadas en prejuicios y estereotipos de género que persisten en la cultura laboral.
Hice una carrera en la que un 97% de estudiantes eran chicos y la mayoría de profesorado también. Evidentemente, la mirada masculina era predominante en muchos aspectos, pero es cierto que con determinación y fuerza fuimos abriendo camino a las chicas, y hoy las carreras técnicas en la UPC llegan al 23% de matriculación, todavía insuficiente, pero la evolución es positiva.
También el mundo de la política ha ido evolucionando, cuando empecé había muchas menos mujeres concejalas y alcaldesas que en la actualidad. Estas barreras se superan con mucho esfuerzo, determinación, trabajo pedagógico y normativo. Tener a mujeres referentes en todos los ámbitos de la vida es vital para avanzar en la igualdad, y yo he intentado siempre aportar en este sentido.
"Estas barreras se superan con mucho esfuerzo, determinación, trabajo pedagógico y normativo. Tener mujeres referentes en todos los ámbitos de la vida es vital para avanzar en la igualdad"
¿Puedes mencionar algún proyecto o iniciativa tecnológica en la que hayas participado?
De las primeras acciones que hice al ser elegida alcaldesa fue en 2007 aprobar el proyecto “Ayuntamiento Digital” que ya sentaba las bases de la racionalización de los procedimientos internos, la modernización administrativa y la mejora de la interacción de los ciudadanos con su ayuntamiento mediante las TIC. Con este objetivo ya consolidado, en 2016 aprobamos el “Plà Estratègic Smart City d'Esplugues” donde reafirmamos la apuesta por la innovación y el uso de las nuevas tecnologías como elementos imprescindibles para conseguir un nuevo modelo productivo que permita la creación de oportunidades de generación de empleo y de actividad económica (planes de digitalización comercial) y nos llevan a participar en proyectos relacionados con la movilidad urbana, la gestión inteligente y sostenible de la energía o en proyectos de marcado carácter social que busca mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos.
Y en 2019 aprobamos el “Plà d'Innovació d'Esplugues”, un plan que comporta una combinación virtuosa de participación y capacidades ciudadanas, tecnologías digitales y estrategias abiertas y colaborativas para catalizar la innovación en todos los ámbitos.
En definitiva, como ve, durante mi trayectoria de servidora pública he impulsado las telecomunicaciones y las tecnologías de la información desde todos los ámbitos públicos convencida de que los pasos que se han dado han mejorado, y lo seguirán haciendo, la vida en las nuestras ciudades.
Ahora, además de alcaldesa y presidenta delegada del Área de Servicios Generales y Transición Digital de la Diputació, también tengo el honor de ser la presidenta del Consorcio Localret, desde donde representamos, acompañamos y asesoramos a los municipios en la transformación digital de sus pueblos y ciudades.
¿Qué te llevó a dar el salto a la política y postularte como alcaldesa de Esplugues de Llobregat?
Hay un hecho histórico en mi familia que nos marca a todos, y es el fusilamiento de mi abuelo, concejal del Ayuntamiento de San Fernando (Cádiz) en 1936 asesinado a manos de las tropas franquistas y del que nunca vamos poder recuperar sus restos.
Este terrible suceso, unido a una personalidad inquieta y hasta cierto punto transgresora, que además nos acompaña especialmente a muchas personas que hemos vivido de lleno la época de la Transición, me lleva a interesarme mucho para poder transformar la sociedad desde un punto de vista socialdemócrata, y decido iniciar el camino de la política local. Justo antes de empezar la carrera, ya estoy militando en el Partido Socialista de Cataluña, y en 2003 entro en el Ayuntamiento de Esplugues como primera teniente de alcalde, para posteriormente ser elegida alcaldesa desde el año 2006 hasta la actualidad.
Desde que tengo responsabilidades de gobierno, tanto en mi ciudad, como en organismos supramunicipales, como la Diputació de Barcelona o el Área Metropolitana de Barcelona (AMB) el impulso de las telecomunicaciones ha sido uno de mis objetivos a tres niveles: nivel interno de las organizaciones; nivel de relación de los ciudadanos con los servicios públicos; y expansión de las infraestructuras de conectividad en la ciudad.
¿Cómo ves el rol de la Diputació de Barcelona en el fomento de la innovación y el desarrollo tecnológico en la región?
Yo creo que la Diputació de Barcelona juega un papel clave en el fomento de la innovación y desarrollo tecnológico del sector público de la provincia.
Desde el Área de Servicios Generales y Transición Digital nos ocupamos de dar soporte técnico, económico y tecnológico a los ayuntamientos para que puedan prestar servicios locales de calidad en todo el territorio con independencia de su tamaño y de los recursos económicos y personal de que dispongan . Por tanto, somos un actor con una incidencia relevante en el diseño de soluciones innovadoras basadas en tecnología por los ayuntamientos.
El ámbito de prestación se basa en una estrategia integral que pivota en tres ejes:
- Servicios gestionados para ofrecer las soluciones de gestión esenciales para garantizar el funcionamiento ordinario del ayuntamiento
- Soporte técnico para los ámbitos a implementar en el ámbito local
- Apoyo económico para realizar las inversiones necesarias en el ámbito local que permitan alcanzar el nivel de adecuación tecnológica requerido.
El eje de servicios gestionados se traduce en la actuación de la Diputació como nube tecnológica de los ayuntamientos. Así, ponemos a disposición de los ayuntamientos soluciones que les resulten necesarias para garantizar su funcionamiento ordinario. Estamos hablando de soluciones tecnológicas que permiten a los ayuntamientos llevar a cabo su contabilidad municipal, la gestión de expedientes, la confección de las nóminas, la gestión del padrón municipal de habitantes, el uso de una plataforma sensoria para automatizaciones, soluciones de portales web municipales, etc. De esta forma fomentamos la aparición de economías de escala en la prestación de los servicios municipales, configurando las soluciones tecnológicas de los ayuntamientos a escala supramunicipal y garantizando su evolución y la incorporación de elementos innovadores.
El eje de soporte técnico también favorece la aparición de economías de escala y, sobre todo, de modelos estandarizados, incidiendo, por ejemplo, en el diseño de las soluciones de telecomunicaciones, el cumplimiento de la normativa de protección de datos, etc. .
Cabe destacar también el peso específico de un ámbito funcional singular de servicios municipales gestionados que corresponde al conjunto de soluciones tecnológicas que permiten el funcionamiento de las bibliotecas municipales, dando servicios a más de 230 bibliotecas con casi 1500 empleados para dar servicio a una población potencial de casi 6 millones de personas. Hoy en día destinamos casi el 25% del presupuesto en materia tecnológica al mantenimiento, constante evolución e incorporación de elementos innovadores en la red de bibliotecas.
Al margen de estos ámbitos de actuación, y con carácter más general, cabe remarcar que la Diputació de Barcelona dispone de un Plan de Actuación de Mandato que busca adaptarse constantemente a las coyunturas que puedan vivirse, sin perder de vista el proyecto de ambición, progreso e innovación que hay detrás del impulso de las agendas globales.
"La Diputació de Barcelona juega un papel clave en el fomento de la innovación y el desarrollo tecnológico del sector público de la provincia."
¿Cuáles son los principales objetivos e iniciativas de la Diputació en el campo de las TIC y la transformación digital?
Como comentaba antes, la Diputació de Barcelona presta una cantidad importante de servicios basados en tecnología. Un primer objetivo, por obvio que pueda resultar, es garantizar la continuidad de estos servicios. Y la continuidad de estos servicios debe hacerse fomentando la adaptación continua y evolutiva en la forma en que se prestan. Por eso, este mandato, estamos promoviendo un Plan de Transformación Digital de nuestra Institución, que permita analizar, bajo la óptica de las nuevas tecnologías disruptivas, los servicios tanto internos como municipales que se prestan para ver si se pueden rediseñar o sustituir por servicios que resulten aún más eficientes. Tenemos claro que la innovación y la adaptación continua no son negociables si queremos prestar servicios de calidad.
Al margen de este objetivo global, y en el plano más municipal, estamos promoviendo un nuevo modelo de prestación de servicios basado en una mayor colaboración institucional entre los diferentes actores institucionales, de forma que podamos garantizar mayores eficiencias y estandarizaciones. La transformación digital de las administraciones públicas al servicio de los ciudadanos contempla retos estratégicos como la ciberseguridad, el tratamiento de los datos o la soberanía digital que requieren esfuerzos mancomunados para llegar más lejos.
¿Qué estrategias se están implementando para reducir la brecha digital y garantizar un acceso equitativo a la tecnología a todos los ciudadanos?
La desigualdad entre individuos, hogares, negocios y áreas geográficas con respecto a sus oportunidades de acceso a las Tecnologías de la Información y la Comunicación y al uso de Internet es una de las principales causas de aceleración y ampliación de las desigualdades sociales ya existentes. El acceso y dominio en el uso de las nuevas tecnologías dependen de la edad, el género, el nivel formativo, la procedencia o el contexto económico o geográfico. Esta brecha puede afectar a la capacidad de los ciudadanos para participar plenamente en la sociedad digital y puede tener implicaciones significativas para la igualdad de oportunidades.
La Diputació, en colaboración con la Generalitat de Cataluña, ha desplegado a través de las carreteras locales una serie de canalizaciones por la tirada de fibra óptica por la Xarxa Oberta de Catalunya que ha permitido hacer llegar la banda ancha a zonas del territorio donde el mercado privado no llegaba. Esto permite la aparición de operadores locales que ofrecen servicios residenciales a la ciudadanía de las poblaciones afectadas. La introducción del teletrabajo en zonas rurales sólo es posible si se dispone de banda ancha, por lo que esta estrategia de despliegue ha ayudado también a frenar la pérdida de población o incluso a promover la forestación de determinadas zonas.
Por otra parte la Diputació, a través de la Red de Bibliotecas, pone a disposición de la ciudadanía una red de estaciones de trabajo para conectarse a internet y tener servicios ofimáticos, del que el pasado año más de 700.000 personas en hicieron uso. Asimismo provee de servicio wifi con conexión a internet para los usuarios, del que se beneficiaron más de 1.500.000 personas.
También se actúa a nivel del diseño de servicios digitales que se crean para ser utilizados directamente por la ciudadanía, teniendo en cuenta en su diseño parámetros de usabilidad y accesibilidad para personas con alguna discapacidad.
¿Qué programas se están implementando para formar a los ciudadanos y profesionales en las competencias digitales necesarias para afrontar los retos del futuro?
A nivel municipal se colabora con los ayuntamientos en el despliegue de políticas públicas de capacitación.
A nivel interno, el Plan de Transformación Digital que se está elaborando contemplará también un plan de capacitación digital para los profesionales de nuestra institución.
Recientemente hemos celebrado la 21a Festibity, un espacio de encuentro entre las empresas TIC, la Universidad y las instituciones. ¿Cómo valoras estos tipos de iniciativas?
Creo que estas iniciativas son extremadamente valiosas y juegan un papel importante en el fomento de la innovación y el desarrollo tecnológico. Todo lo que nos acerque a la transferencia de conocimiento entre Universidades, instituciones y sector privado es bienvenido en un contexto en el que sólo juntos podremos afrontar los retos plantea la digitalización de nuestra sociedad.
La colaboración, la innovación, la formación, el desarrollo económico, etc. requieren de un ecosistema tecnológico saludable y dinámico.
Esdeveniment
22a Festibity - Maig 2025
22a Festibity
Maig de 2025