Entrevista exclusiva per a la Festibity
Valerio Pruneri, és el líder del grup de recerca en Optoelectrònica a l'ICFO, l'Institut de Ciències Fotòniques, així com president de Corning Inc. a l'ICFO. Anteriorment va treballar a Avanex, Corning, Pirelli i a la Universitat de Southampton. És inventor de més de 60 famílies de patents i ha impartit més de 100 conferències convidades. Amb el seu grup ha desenvolupat tecnologies per a les indústries de fotònica, quàntica, detecció i visualització. Aquests inclouen superfícies òptiques multifuncionals per a aplicacions antirreflexants i antimicrobianes, moduladors integrats de baix voltatge i làasers sintonitzables per a DWDM, generadors quàntics de nombres aleatoris, generadors d’imatges de fase quàntica, sistemes de distribució de claus quàntiques per a criptografia. El seu treball ha donat lloc a nombroses col·laboracions industrials (per exemple, Corning Inc., Carl Zeiss i HP) i a la creació de tres spin-offs, Quside, Sixsenso i Luxquanta. És el director de PIXEurope, la nova línia pilot coordinada per l'ICFO i centrada en el disseny i desenvolupament de circuits integrats fotònics.
Ha rebut diversos premis al llarg de la seva carrera: Pirelli Fellowship, Philip Morris Prize, IBM Faculty Award, Duran Farell Prize, Ignite Award (SLAS Europe), Paul Ehrenfest Best Paper Award, National Innovation Award per a noves empreses (Luxquanta), RSEF-Premi BBVA de Física, Innovació i Tecnologia i Càtedra Corning Inc.
---
ICFO està liderant un projecte pioner en el desenvolupament de xips fotònics. Podria explicar una mica sobre el projecte?
El projecte és una línia pilot anomenada PixEurope, que està coordinada per l'ICFO, i és paneuropea. És una línia pilot distribuïda, i l'objectiu d'aquesta línia és oferir serveis de desenvolupament així com de prototipat a usuaris finals, que poden ser tant empreses com institucions, sobretot a usuaris que no tenen la infraestructura de circuits fotònics integrats perquè el seu cost inicial és molt elevat, no només en termes de CAPEX (inversions en béns de capital) sinó també d'OPEX (despeses operatives). Amb aquesta línia, aquesta infraestructura serveix per accelerar el desenvolupament dels productes de les empreses, i per permetre a les institucions públiques - que a Europa es coneixen com a Organitzacions de Tecnologia de Recerca - demostrar noves idees que puguin tenir un impacte a nivell industrial.
"Aquesta infraestructura serveix per accelerar el desenvolupament dels productes de les empreses, i per permetre a les institucions públiques demostrar noves idees que puguin tenir un impacte a nivell industrial."
I com es lidera un projecte amb 11 països diferents?
El projecte està constituït per onze països d'Europa, cadascun amb una capacitat tecnològica diferent a causa que en fotònica, les plataformes i els dispositius tecnològics no estan formats per un únic material. La fotònica necessita molts materials que tenen propietats diferents, és una mica diferent de l'electrònica, que es basa essencialment en el silici i les seves variants. A causa d'aquesta diversitat, cal coordinar aquests centres, cadascun especialitzat en un material o plataforma. Això òbviament és un repte, però també permet crear una línia pilot distribuïda que podrà abastir molts països, i serà una avantatge també per aconseguir usuaris finals. ICFO coordina la línia pilot a través d'un equip de gestió com si fos una entitat única, i serà el punt d'entrada per a tots els usuaris finals que seran dirigits als centres especialitzats en aquelles tecnologies que els siguin rellevants per poder assolir els seus objectius.
Quins són els desafiaments tècnics que afrontarà el desenvolupament de xips a mig i llarg termini?
Un dels desafiaments tècnics d’aquest programa està relacionat amb el fet que, com he dit abans, la línia pilot de fotònica treballarà amb diferents materials i plataformes, i per tant farà falta unificar i aconseguir el que avui es defineix com a process design kits, kits de disseny de processos, que simplifiquin l’accés als serveis de la línia pilot per als usuaris finals amb processos estandarditzats que les línies pilot puguin oferir. Tindrem estàndards definits, i si l'usuari requereix un procés específic, li podrem oferir blocs que s’adaptin de la millor manera possible a les seves necessitats.
A llarg termini, el repte serà assegurar que les empreses s’involucrin i siguin parts actives en el procés, a nivell de disseny, proveïdors, equips de fabricació o de la integració d’aquests productes al mercat. Crear aquest ecosistema dinàmic al voltant de la línia pilot ens beneficiarà des d’un punt de vista industrial, i també tindrà el seu impacte a nivell social a la regió europea.
"El repte serà assegurar que les empreses s’involucrin i siguin parts actives en el procés, a nivell de disseny, proveïdors, equips de fabricació o de la integració d’aquests productes al mercat."
Quina creus que és la millor manera de combinar la financiació pública i privada per impulsar la recerca científica?
Inicialment, cal assegurar-se que hi hagi fons públics per promocionar projectes de desenvolupament conjunts, i quan els processos pilots estiguin estabilitzats, les empreses privades haurien de pagar pels serveis, per poder crear les seves noves línies de productes. La fase inicial de desenvolupament, potser pot estar finançada per projectes europeus o iniciatives similars, però posteriorment, quan aquests kits de disseny de processos dels quals comentàvem abans ja estiguin disponibles, les empreses haurien de pagar pel servei dels mateixos.
Quines creus que són les àrees de major creixement en el futur de la cantera fotònica?
La fotònica és una tecnologia habilitadora, que facilita l’emergència de les nostres tecnologies i que abasta molts camps d’innovació. Per exemple, la fotònica és essencial en el camp de la intel·ligència artificial, en els centres de dades on es necessiten interconnexions més ràpides i més eficients. Des d’un punt de vista energètic, la fotònica pot guanyar a l’electrònica. També serveix per a aplicacions en sectors com l’automoció, com en el cas del cotxe autònom o sense conductor. També en el cas de la defensa i seguretat, per a la detecció de contaminació, o en el camp de la salut on permet realitzar dispositius que els pacients puguin utilitzar a casa. Finalment, en les tecnologies quàntiques, la fotònica és una tecnologia habilitadora per a totes les tecnologies quàntiques, des dels àtoms neutres als ions, als semiconductors o els superconductors fotònics.
Quines habilitats consideres fonamentals per als joves investigadors que volen destacar en el camp de la fotònica?
Haurien de tenir, òbviament, una curiositat innata cap a la ciència, la tecnologia i després una propensió, un interès cap a la transferència tecnològica. És a dir, assegurar-se que el que és la part científica es transformi en tecnologia, i eventualment en innovació, desenvolupant patents o prototips per demostrar els productes del futur. Al final, aconseguir transferir el coneixement a la indústria, que és un element essencial per al creixement d’una regió.
Entrevista exclusiva para la Festibity
Valerio Pruneri, es el líder del grupo de investigación de Optoelectrónica en ICFO, el Instituto de Ciencias Fotónicas, así como presidente de Corning Inc. en ICFO. Anteriormente trabajó para Avanex, Corning, Pirelli y la Universidad de Southampton. Es inventor de más de 60 familias de patentes y ha impartido más de 100 charlas invitadas. Con su grupo ha desarrollado tecnologías para las industrias de fotónica, cuántica, detección y visualización. Estos incluyen superficies ópticas multifuncionales para aplicaciones antirreflectantes y antimicrobianas, moduladores integrados de bajo voltaje y láseres sintonizables para DWDM, generadores cuánticos de números aleatorios, generadores de imágenes de fase cuántica, sistemas de distribución de claves cuánticas para criptografía. Su trabajo ha dado lugar a numerosas colaboraciones industriales (por ejemplo, Corning Inc. , Carl Zeiss y HP) y la creación de tres spin offs, Quside, Sixsenso y Luxquanta. Es el director de PIXEurope, la nueva línea piloto coordinada por ICFO y centrada en el diseño y desarrollo de circuitos integrados fotónicos.
Ha recibido varios premios a lo largo de su carrera: Pirelli Fellowship, Philip Morris Prize, IBM Faculty Award, Duran Farell Prize, Ignite Award (SLAS Europe), Paul Ehrenfest Best Paper Award, National Innovation Award para nuevas empresas (Luxquanta), RSEF- Premio BBVA de Física, Innovación y Tecnología y Cátedra Corning Inc.
---
ICFO está liderando un proyecto pionero en el desarrollo de chips fotónicos. ¿Puede explicar un poco sobre el proyecto?
El proyecto es una línea piloto que se llama PixEurope, que está coordinado por ICFO, y es pan-europeo. Es una línea piloto distribuida, y el objetivo de esta línea es ofrecer servicios de desarrollo así como de prototipaje a usuarios finales, que pueden ser tanto empresas como instituciones, sobre todo a usuarios que no tienen la infraestructura de circuitos fotónicos integrados porque su un coste inicial es muy elevado, no sólo de CAPEX (inversiones en bienes de capital) sino también de OPEX (gastos operativos). Con esta línea, esta infraestructura sirve para acelerar el desarrollo de los productos de las empresas, y para permitir a las instituciones públicas - que en Europa se llaman Research Technology Organizations - demostrar nuevas ideas que puedan tener un impacto a nivel industrial.
"Esta infraestructura sirve para acelerar el desarrollo de los productos de las empresas, y para permitir a las instituciones públicas demostrar nuevas ideas que puedan tener un impacto a nivel industrial."
¿Y cómo se lidera un proyecto con 11 países distintos?
El proyecto está constituido por once países de Europa, cada uno con una diferente capacidad tecnológicas debido a que en fotónica, las plataformas y los dispositivos tecnológicos no están constituidas por un único material. La fotónica necesita de muchos materiales que tienen propiedades distintas, es un poco diferente respecto a la electrónica, que se basa esencialmente en el silicio y sus variantes. Debido a esta diversidad, hay que coordinar estos centros, cada uno especializado en un material o plataforma. Eso obviamente es un reto, pero también permite crear una línea piloto distribuida que podrá abastecer a muchos países, y será una ventaja también para conseguir usuarios finales. ICFO coordina la línea piloto a través de un equipo de gestión como si fuese una entidad única, y será el punto de entrada para todos los usuarios finales que serán dirigidos a los centros especializados en aquellas tecnologías que les sean relevantes para poder alcanzar sus objetivos.
¿Cuáles son los desafíos técnicos que afrontará el desarrollo de chips a medio y largo plazo?
Uno de los desafíos técnicos de este programa está relacionado con el hecho de que, como he dicho antes, la línea piloto de fotónica trabajará con distintos materiales y plataformas, y por tanto hará falta unificar y conseguir lo que hoy se define como process design kits, kits de diseño de procesos, que simplifiquen el acceso a los servicios de la línea piloto para los usuarios finales con procesos estandarizados que las líneas piloto puedan ofrecer. Tendremos estándares definidos, y si el usuario requiere de un proceso específico, le podremos ofrecer bloques que se adecuen de la mejor manera posible a sus necesidades.
A largo plazo, el desafío será asegurar que las empresas se involucren y sean partes activas en el proceso, a nivel de diseño, proveedores, equipos de manufactura o de la integración de estos productos en el mercado. Crear este ecosistema dinamico alrededor de la línea piloto nos beneficiará desde un punto de vista industrial, y también tendrá su impacto a nivel social en la región europea.
"El desafío será asegurar que las empresas se involucren y sean partes activas en el proceso, a nivel de diseño, proveedores, equipos de manufactura o de la integración de estos productos en el mercado."
¿Cuál crees que es la mejor manera de combinar financiación pública y privada para impulsar la investigación científica?
Inicialmente, hay que asegurarse de que haya fondos públicos para promocionar proyectos de desarrollos conjuntos, y cuando los procesos piloto están estabilizados, las empresas privadas deberían pagar por los servicios, para poder crear sus nuevas líneas de productos. La fase inicial de desarrollo, tal vez pueda estar financiada por proyectos europeos o similares iniciativas, pero posteriormente, cuando estos kits de diseño de procesos de los que comentabamos antes ya estén disponibles, las empresas deberían pagar por el servicio de los mismos.
¿Cuáles crees que son las áreas de mayor crecimiento en el futuro de la cantera fotónica?
La fotónica es una tecnología habilitadora, que facilita la emergencia de nuestras tecnologías y que abarca muchos campos de innovación. Por ejemplo, la fotónica es esencial en el campo de la inteligencia artificial, en los centros de datos donde se necesitan interconexiones más rápidas y más eficientes. Desde un punto de vista energético, la fotónica puede ganar a la electrónica. También sirve para aplicaciones en sectores como la automoción, como en el caso del coche autónomo o sin conductor. También en el caso de defensa y seguridad, para la detección de contaminación, o en el campo de la salud donde permite realizar dispositivos que puedan utilizar los pacientes en casa. Por último, en las tecnologías cuánticas, la fotónica es una tecnología habilitadora para todas las tecnologías cuánticas, desde los átomos neutros a los iones, a los semiconductores o los superconductores fotónicos.
¿Qué habilidades consideras fundamentales para los jóvenes investigadores que quieren destacar en el campo de la fotónica?
Deberían tener, obviamente, una curiosidad innata hacia la ciencia, la tecnología y luego una propensión, un interés hacia la transferencia tecnológica. Es decir, asegurarse que lo que es la parte científica se transforme en tecnología, y eventualmente en innovación, desarrollando patentes o prototipos para demostrar los productos del futuro. Al final, conseguir transferir el conocimiento a la industria, que es un elemento esencial para el crecimiento de una región.
22a Festibity
13 de maig de 2025 - Teatre Nacional de Catalunya