You are here

Created on Tuesday, 14 Dec 2021 12:49:34
Article facilitat per CAPGEMINI.
  • Fundacions, empreses i la Creu Roja impulsen l’aliança per identificar i intervenir en situacions d’aïllament social i, per tant, de risc d’exclusió social.
  • Persones grans, joves, dones víctimes de violència masclista, famílies monoparentals són els col·lectius més exposats a aquesta problemàtica, que s’ha accentuat a causa de la pandèmia.
  • Un 22% de persones a Espanya ateses per la Creu Roja han patit soledat de manera continuada en aquests dos últims anys. El 54% reconeix que la situació els ha afectat emocionalment.

Vuit fundacions, empreses i entitats socials han constituït l’aliança per combatre la solitud no desitjada en un pla pilot a Espanya. Formen part d'aquesta iniciativa: Aigües de Barcelona, ​​Fundació ”la Caixa”, Capgemini Espanya, Fundació Cellnex, Creu Roja, Fundació Pimec, Fundació Tecnologies Socials TECSOS i Vodafone.

L'aliança pretén dissenyar i implementar de forma col·laborativa amb actors privats d'àrees tan diferents com l'àmbit tecnològic, empresarial, social, de la gestió d'aigua, o de les telecomunicacions, diferents estratègies, accions, solucions i per abordar la problemàtica de la solució no desitjada i l'aïllament social utilitzant la tecnologia al servei de les persones per enfortir el model d'intervenció i la protecció social.

Han participat a la roda de premsa de presentació de l'aliança per combatre la solitud no desitjada, per part de la Creu Roja: Josep Quitet, President a Catalunya, Carlos Capataz, Director de Serveis Tecnològics Digitals de Creu Roja Espanyola, i Manel Górriz, Responsable d'Innovació a Catalunya Per part seva, com a partners de l'aliança, han intervingut: Felipe Campos, Conseller Delegat d'Aigües de Barcelona, ​​Isabel Ordoyo, Vice President Public Sector & health a Capgemini Espanya, Toni Brunet, Director d'Afers Públics i Corporatius de Cellnex i Patró de la Fundació Cellnex, la Montserrat Buisan Gallardo, Directora Corporativa de Programes Socials. Fundació “la Caixa”, Maria Àngels Benítez, Responsable de projectes i polítiques d'inclusió, Fundació PIMEC, Julián Andújar, Director Gerent de la Fundació Tecnologies Socials-TECSOS, Alejandro Carballo, Director Comercial d'Administracions Públiques de Vodafone Espanya a Catalunya.

L’epidèmia silenciosa del segle XXI

L'aïllament social i la solitud no desitjada generada per la manca de teixit social, de suport continuat o d'accés a serveis comunitaris per la manca de recursos o habilitats, és una problemàtica social polièdrica que provoca situacions de vulnerabilitat i riscos en determinats col·lectius, podent causar efectes negatius en la salut física i mental de les persones generant, de vegades, un risc més gran de mortalitat.

En el context actual, marcat per l'impacte de la pandèmia de la COVID-19, les mesures de confinament aplicades per frenar la propagació han accentuat situacions d'aïllament, durant llargs períodes de temps, generant entre la població un increment de sentiments de solitud, angoixa, por, baix estat d’ànim, etc. A més, també s'ha aguditzat i ha causat un major impacte en la salut i el benestar emocional d'aquelles persones que ja es trobaven prèviament en una situació de soledat.

De fet, quant a salut emocional, les persones usuàries del Pla Creu Roja RESPON enfront dels efectes de la pandèmia, el 22,1% ha manifestat que ha patit solitud de forma continuada, mentre que el 54% ha sentit por a la malaltia, cosa que els ha afectat emocionalment.

La solitud no desitjada és considerada l'epidèmia silenciosa del segle XXI; una de les principals problemàtiques socials existents actualment i amb una projecció ascendent preocupant, que afecta diversos col·lectius de la societat i que requereix una detecció primerenca, així com del disseny i la implementació de respostes d'atenció i protecció social personalitzades i transformadores. a diferents nivells: individual, grupal i comunitari.

Què és la soledat no desitjada

És el sentiment subjectiu i mantingut en el temps que sorgeix quan una persona sent que no pot compartir les seves vivències amb algú més o no pot acudir a ningú quan es troba en una situació en què està en risc la seva vida, seguretat o benestar.

Es tracta d'una problemàtica social polièdrica, en què intervenen diversos factors condicionants i que provoca situacions de vulnerabilitat en les persones afectades, cosa que pot tenir efectes negatius en la salut física i mental de les persones i generar, de vegades, un risc més gran de mortalitat. Alguns dels factors condicionants d'aquest sentiment són: la persona (personalitat, estat de salut, educació, ingressos, gènere…), l'entorn físic (barreres arquitectòniques dins i fora del domicili, accessibilitat…), la xarxa social (funcionalitat social, enllaços, relacions, jubilació, viduïtat…), o la cultura i societat (polítiques socials, societat, modulation de la solitud recursos, attachement, comunitat, …) .

Algunes de les conseqüències de la solitud no desitjada poden ser de caràcter: física (tensió muscular, malalties), psicològica (dificultats cognitives, trastorns de l'estat d'ànim), social (pèrdua d'interès o dependència), ocupacional (sota rendiment).

També pot provocar situacions d'aïllament social, en les quals hi ha una mancança o una inexistència de relacions interpersonals significatives que pot resultar causa i conseqüència alhora d'una situació de solitud no desitjada. Alguns dels factors que augmenten el risc d'aïllament social són: la invisibilitat urbana de les persones, la despoblació de les zones rurals, les dificultats econòmiques i la desocupació o la bretxa digital, manca d'accés a recursos i competències digitals.

Col·lectius i públics objectius

Qualsevol persona pot patir solitud no desitjada o aïllament social, tant en l’àmbit urbà com rural, però atenent determinats condicionants, els col·lectius i persones que presenten més vulnerabilitat són:

Gent gran, principalment per la involució de processos vitals, viscuts a través de les pèrdues de la seva xarxa social, capacitats físiques i/o mentals, així com l'accés a espais o recursos per als quals calen mitjans o habilitats digitals que impliquen pèrdua de la seva independència i autonomia.

Famílies monoparentals o adults que viuen sols (solters, separats, etc.) amb càrregues físiques i emocionals més grans, sense el suport necessari per a la cura dels fills i de l'autocura.

• Víctimes de violència de gènere la situació de les quals les ha mantingut aïllades i necessiten reforçar la xarxa social.

• Infància i Joves amb escassa xarxa de relacions igualitàries.

• Atur o persones desocupades de llarga durada.

Amb capacitats diferents.

Amb malalties cròniques o de llarga durada, malalties mentals, amb addiccions que impacten en l'autonomia personal i en la qualitat de vida.

Migrants i refugiats, per la manca de xarxa de suport social al país d'acollida i manca d'arrelament i de sentiment de pertinença.

Afectades per la bretxa digital

Sense llar

Recluses o exrecluses

En situació de vulnerabilitat extrema

Com combatre la solitud no desitjada?
La solitud no desitjada i l'aïllament social plantegen una problemàtica polièdrica que requereix una intervenció a nivell individual, grupal i comunitari. El seu abordatge requereix un enfocament centrat en les persones i amb perspectiva de gènere.
Per abordar la seva problemàtica, es proposen executar accions que enforteixin el model d'intervenció i protecció social, basat en la participació comunitària i la tecnologia com a eina facilitadora per detectar i fer un diagnòstic de les necessitats basades en l'anàlisi de les dades, identificar problemes emergents a través de l'anàlisi de patrons d'actuació i executar el disseny i la resposta personalitzada, a nivell individual, grupal i comunitari, més eficaços i eficients orientats a l'empoderament de les persones i a l'autosostenibilitat de les solucions aportades.
Per això, algunes de les eines facilitadores utilitzades a l'aliança seran: l'anàlisi de dades, la intel·ligència artificial (IA), els patrons de comportament, l'automatització de processos, la Internet de les coses (IoT), la connectivitat i les xarxes 5G , l'accessibilitat a recursos, les xarxes comunitàries de proximitat i els entorns formatius digitals.
D'aquesta manera, s'han establert 8 reptes prioritaris a implementar en el desenvolupament del projecte:
1. Optimitzar els procediments de diagnòstic i identificació de necessitats desenvolupant eines que permetin prediccions de futures situacions i possibles escenaris de vulnerabilitat.
2. Augmentar les capacitats de la resposta humanitària incorporant tècniques d'intel·ligència artificial per a una presa de decisions millor en temps real.
3. Creació d'entorns per cuidar i fomentar l'autonomia de les persones mitjançant l'aplicació de tecnologia IoT, 5G i Cloud&Data.
4. Fomentar noves formes de relació, espais més sostenibles i saludables i una accessibilitat més gran dels recursos i serveis de la comunitat mitjançant la tecnologia i disminuint la bretxa digital. 
5. Gestió i mobilització de recursos més eficaç i eficient creant un entorn digital, aprofitant xarxes comunitàries de proximitat i oferint un espai d'Open Data.
6. Automatitzar processos de gestió que afavoreixin una atenció ràpida i un ús més eficient dels recursos utilitzant recursos d'intel·ligència artificial.
7. Creació d'un entorn formatiu digital mitjançant la simulació i la realitat augmentada.
8. Sensibilitzar la ciutadania implicant-la en la detecció, la prevenció i la resposta per a un abordatge integral de la problemàtica.

 

Consulta la web de CAPGEMINI



Comparteix això:

21 d'octubre de 2021

18a edició de la Festibity
Dijous 21 d'octubre 2021
Pavelló d l'Estació del Nord de Barcelona
En directe per Fibracat TV 

Sobre nosaltres

"La gran festa de les tecnologies de la informació"

       

 

Contacte

Per a més informació:

festibity@festibity.com

T. 93 000 92 02