Article facilitat per IN2
L’envelliment de la població i la cronificació de moltes malalties fa que les necessitats assistencials de les persones siguin cada vegada més una combinació dels serveis que ofereixen els serveis socials i el sistema sanitari. La separació entre el món social i el món sanitari, l’amplitud de serveis, la fragmentació dels proveïdors i la complexitat de l’administració fa que calgui un nou model organitzatiu en el que, més enllà del tòpic de posar el ciutadà al centre, hi hagi una revisió del model. Aquest nou model és el que s’anomena l’atenció integrada.
Els avenços tecnològics han d’ajudar a superar els reptes que presenta aquest nou model, tenint en compte que la tecnologia no és la única solució al problema, però sense tecnologia difícilment tindrem una solució que sigui eficient i sostenible.
Aquest model d’atenció integrada ha de tenir però una sèrie de premisses:
Com veuen aquesta Història Social Única HSU ?
Cal considerar que donats els escassos recursos que es destinen a l’atenció a les persones i els endarreriments en les concessions de les ajudes, una bona part de l’assistència la proporcionen les pròpies famílies, bé mitjançant la contractació d’ajuda externa o bé directament prestada pels familiars (normalment dones). Cal també que tota aquesta informació estigui integrada en aquesta història social.
Aquesta història social no ha de ser el sumatori de les interaccions de les persones amb el sistema, el sumatori d’expedients, ajudes i valoracions sinó que ha de recollir també ‘el curs social’, al igual que la història clínica té les proves, diagnosis i tractaments.
Cal també que les històries clíniques i socials es puguin compartir i visualitzar mútuament, que tots els professionals puguin accedir a la informació complerta del ciutadà d’una manera clara, entenedora i evidentment preservant la privacitat de les dades i la intimitat de les persones i , visualitzant només aquella que sigui imprescindible.
Perquè aquesta informació sigui útil cal també que estigui convenientment normalitzada, tal com ja passa en l’àmbit de la salut. Cal acabar de definir el vocabulari comú a utilitzar per interoperar informació dins els sistemes d’informació de l’atenció social i també entre salut i social i sobretot implementar-lo (Projecte Intersocial de la Fundació Tic Salut Social).
Fa temps que IN2 treballa en interoperabilitat, tant tècnica com semàntica (proveeixen les oficines tècniques corresponents al Departament de Salut des de fa més de 10 anys). Darrerament, a més, han estat treballant en l’estàndard Open EHR, el qual facilita el modelatge de la informació relativa a una persona, i el fa independent de la tecnologia que l’hagi d’utilitzar. Gràcies a aquest estàndard estan intentant definir el modelatge de les dades socials, que pugui ajudar a estructurar-les i integrar-les per poder-hi treballar.
Fa temps també que treballan en una visió integrada de la persona, tant des del punt de vista clínic com social, per exemple, modelant indicadors conjunts que permetin preveure accions necessàries des dels ajuntaments (com estan treballant a l’Àrea Bàsica del Baix Penedès, projecte impulsat per la Fundació Santa Tecla).
És així, doncs, que estan posant el seu esforç i experiència al servei de la millora del model d’atenció integrada, i de la creació de la HSU, tant des d’un punt de vista tècnic com del coneixement de les necessitats assistencials, gràcies als seus equips multi-disciplinars i col·laboradors experts.
21a Festibity
12 de juny de 2024
#ITalent