Created on Monday, 11 Jul 2022 11:56:19

 

Entrevista exclusiva per a la Festibity

Karina Gibert és catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) des de 2018 i docent de la UPC, des de 1990 impartint diverses assignatures sobre estadística, anàlisi multivariant, mineria de dades, ciència de les dades, intel·ligència artificial i sistemes intel·ligents de suports.

Llicenciada en Informàtica per la FIB, en les especialitats en Estadística Computacional i Intel·ligència Artificial, té un doctorat en Informàtica i un postgrau en Docència Universitària. És membre de la junta de FIB Alumni, cofundadora i directora del centre d’investigació “Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI)” i membre experta de l’estratègia catalana d’Intel·ligència Artificial Catalonia AI, a més de vicedegana en ètica i igualtat al Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya.

---

 

Les TIC han anat evolucionant i a dia d’avui un dels temes d’actualitat és el de la intel·ligència artificial. Juga un paper en la vida de milions de persones i transforma la nostra societat. Quins desafiaments planteja?

En efecte la Intel·ligència Artificial és una disciplina que ve desenvolupant-se des de 1956, però que recentment ha fet un salt al teixit productiu i estem envoltats d’aplicacions reals que la utilitzen i interactuen amb nosaltres cada dia, com el GPS, o la roomba i tantes i tantes aplicacions que treballen amb dades personals o sistèmiques per fer models predictius de tota mena, des del màrqueting digital fins a l’avaluació de les nostres sol·licituds de crèdit. El principal repte és que és invisible. Difícilment un ciutadà de peu serà conscient que hi ha una IA actuant que li recomana quines pel·lícules de Netflix li agradarà veure per exemple. I que si això passa per triar la pel·lícula que veiem un diumenge a la tarda a casa en família, l’impacte no té res a veure amb el d’una IA que determina que no tenim cap tumor (o que si) sobre una tomografia, o que determina que no ens han de donar un crèdit o fer una assegurança pel cotxe perquè “donem el perfil de risc de no poder complir les quotes”.

Amb el que us descric ja es fa evident que el segon desafiament és que la implantació de la IA sigui ÈTICA i respectuosa amb els drets humans i sobretot no incrementi les desigualtats socials ni actuï amb biaixos.

 

Estàs col·laborant amb  la Comissió Europea en qüestions d’ètica i IA. Necessitem polítiques i marcs normatius internacionals i nacionals?

No només amb la CE, molt amb el govern de Catalunya a diferents nivells i també he col·laborat amb institucions de caire estatal, com el Senat  o el Consejo General de Colegios de Ingeniería Informática de España. Estem a l’era de la transformació digital, tot sembla que es digitalitza, i la IA juga un paper fonamental en aquesta transformació. Si, en efecte, necessitem un marc que doni cobertura a quins usos de la IA considerem acceptables i quins no. Actualment, s’està gestant la llei Europea de la IA sobre un document de bases, ja famós, l'AI ACT, on Europa pren un posicionament clar respecte aquesta voluntat de fer que la IA sigui un motor de desenvolupmanet integral del territori, però basat en tres principis fonamentalment divergents de la visió americana o la xinesa: una IA centrada en les persones, una IA pel bé comú, una IA ètica i segura. El marc actual europeu es basa en la RGPD del 2016  i al 2018 van sortir les recomanacions per una IA ètica segura i confiable amb un model basat en 8 eixos (transparència, robustesa i seguretat, manca de biaixos, sostenibilitat, etc) que serveixen de marc de referència, però no tenen valor legal en realitat.

Estem en l'era de la transformació digital, tot sembla que es digitalitza, i la IA juga un paper fonamental en aquesta transformació. Necessitem un marc que doni cobertura a quins usos de la IA considerem acceptables i quins no.”

 

Què es fa a Catalunya, més en concret?

A Catalunya, d'acord amb l’estratègia catalana d’IA es va crear ja fa un temps l’Observatori d’Ètica de la IA de Catalunya, que fa molt pocs dies, a finals de juny, va presentar un primer segell ètic que les companyies, els projectes i les aplicacions de IA es poden posar i que va canviant de colors de més verd a més vermell segons el nivell de més o menys maduresa en cadascun d’aquests eixos ètics que proposa Europa.

De moment tot és molt voluntari, però jo personalment, que formo part del Consell Assessor de l’OEIAC i sempre dono soport a la idea de crear segells, trobo que és molt interessant que les entitats, projectes i aplicacions que compleixin molts eixos ètics es pengin el segell perquè això permet als usuaris de conèixer quan s’adopta aquesta visió més ètica i permet, sens dubte, fer una tria més selectiva entre aplicacions que usen IA i potser fan coses semblants. Espero que amb el temps, siguem un públic format, responsable i crític amb predilecció per aplicacions amb segell OEIAC el més verd possible per exemple.

Ja sabem que les regulacions i la legislació sempre van a remolc i no sempre apareixen quan les necessitem. Però estratègies com la del segell OEIAC són alternatives a mig camí que poden orientar el mercat cap a la cerca de distintius de qualitat ètic que ajudin la ciutadanIA a saber què utilitzen i fomentin la creació d’aplicacions ètiques que es puguin utilitzar de forma segura.

 

Has participat en la redacció del Pla estratègic per la IA del govern català.

Doncs, mira, lliga molt bé amb el que deia a la pregunta anterior. La IA és a tot arreu, i no la sabem veure molts cops perquè és encara una gran desconeguda per a molts de nosaltres. Des de l’estratègia es fomenten accions que ens ajudin a identificar-la, per exemple, com el segell OEIAC, entre d’altres moltes accions. Però formar la ciutadanIA en els principis més bàsics per entendre quan interactuem amb una IA i imaginar sobre quins mecanismes actua ens permet desenvolupar l’esperit crític per decidir què utilitzem i què no, o com ho utilitzem, o quins drets tenim en els diferents casos i com els exercim, de manera que ens puguem aprofitar de tots els beneficis de la IA i no n’hàgim de patir els riscos.

La IA és a tot arreu, i no la sabem veure molts cops perquè és encara una gran desconeguda per a molts de nosaltres.”

 

Per què un projecte de formació en IA com el de CiutadanIA?

CiudatanIA, doncs, és un curs que hem dissenyat des de l’equip d’experts en IA de IDEAI, el centre de recerca que jo dirigeixo a la UPC, i que té 70 especialistes en les diferents branques de la IA, per exemple la visió artificial, o el reconeixement de la veu, la robòtica, el raonament automàtic o l’aprenentatge automàtic, entre tants d’altres. Com deia, ciutadanIA l’hem dissenyat des del coneixement més especialitzat, però amb una forta vocació divulgativa i inclusiva.

Ha estat un repte descloure la complexitat que hi ha al darrere de la IA en un relat.”

El curs és interactiu, gratuït i està pensat pel gran públic. Les persones interessades es poden registrar des del web ciutadanIA.cat i anar-lo fent lliurement, a estones, en família, en grups d’amics, o com vulguin. Aprendran una mica d’història de la IA en les diferents vessants, i el munt d’aplicacions intel·ligents que els envolten gairebé cada dia i amb els que ja estan interactuant, i sabran què s’hi cou per dins dels algorismes que fan recomanacions, troben rutes, determinen malalties o risc de morositat, etc. Ha estat un repte descloure la complexitat que hi ha al darrere de la IA en un relat, gairebé mig literari en alguns punts, on la persona del carrer, sense coneixements tècnics pot anar penetrant en aquesta nova realitat de forma amable i divertida i acabar el curs amb criteris per saber com actuar davant d’aquestes aplicacions intel·ligents, perdre la por  i garantir que no cedim dades a qui n’ha de fer usos controvertits per exemple.

El curs fa molt d’èmfasi en la part ètica i aprofita també per visibilitzar l’ecosistema català d’IA, que és molt potent, a través de molts exemples basats en aplicacions reals que es fan a casa nostra. Té una protagonista nena, que ens guia per tot el curs, la Icàtia, que a més esperem que serveixi d’inspiració per regir l’escletxa de gènere al sector.

Estem molt contents, en escassament un mes ja hi ha més de 500 persones fent el curs i ensenyant el reconeixement com una formació que aporta punts als professors que el cursin, la qual cosa ens omple de satisfacció, perquè ajuda a fer que la capa docent de la societat s’aproximi a aquesta nova realitat i en pugui parlar als escolars també. 

 

Com estem en relació amb altres països?

Catalunya és un pol molt desenvolupat en Intel·ligència Artificial, amb un gran potencial per convertir-se en el Hub d’IA del sud d’Europa. L’ecosistema és molt potent i Barcelona surt ben qualificada en tots els rànquings internacionals pel que fa a la tecnologia, la innovació i la IA, i això afavoreix l’atracció de talent i inversió internacional, que ens ha d’ajudar a acabar de créixer. L’estratègia del govern és un impulsor important per vertebrar l’ecosistema, que ja tenia una comunitat científica molt solvent lligada a l’ACIA (l’associació Catalana d’IA de més de 30 anys d’antiguitat, i amb primeres figures a nivell internacional) i una flota d’start-ups d’alt nivell innovador que ja era de primeríssim nivell. L’única cosa que ens llastra un pel, és que els nivells d’inversió són minsos en relació amb el que passa fora, però aquí hi ha molt enginy i malgrat tot som punters.

A Catalunya ens hem alineat amb la visió europea de la IA, que és molt diferent de la Xinesa (on el control el té el govern i la surveillance plana per l’horitzó tota l’estona) o l’americana (on el control el te el propietari del software que recull les dades i en pot fer el que vulgui, incloent-hi tota mena de bussiness venent-les o utilitzant-les per perfilar els usuaris i manipular-los a través de màrqueting agressiu). El novembre del 2021 la UNESCO va publicar les seves recomanacions ètiques de la IA en línia amb Europa i per primer cop un organisme internacional interpel·la aquestes grans potències cap a una visió centrada en les persones i respectuosa amb la privacitat i els drets de les persones.  

 

Cap on creus que avançarà la IA en els propers anys?

Tot es dibuixa ara... fa de mal dir què passarà. Però jo crec que hem entès el valor estratègic de les dades i que això no tindrà marxa enrere. Que anirem trobant les bones formes d’injectar les dades en els processos de decisió per fer millors polítiques, millors estratègies, i millors recomanacions, dins un marc ètic, i que també trobarem l’espai de convivència just entre persones i màquines (mòbils o no, com els robots) on la IA ens incrementi el potencial com a persones sense passar-nos per sobre. És el gran repte i és per al que molts de nosaltres estem treballant cada dia, no només des de la vessant científica, sinó també fent estratègia i ajudant als nostres governs a implantar bé els progressos tecnològics.

 

Vas ser una de les fundadores de la comissió de gènere dones COEINF i un vicedeganat de presidència en igualtat i ètica. Heu notat un increment de les vocacions femenines en l’àmbit de la tecnologia?

Aquest és un altre repte que em preocupa moltíssim. Les dones som el 51% de la societat i tenim una mirada i unes necessitats que són complementàries a les dels nostres companys homes. Que el futur tecnològic que s’està construint sigui obra i gràcia d’equips majoritàriament masculins té un biaix intrínsec que no ens podem permetre. Fem tot el que podem i a base de divulgar molt el rol central de la tecnologia en el futur més immediat i l’interès d’aquestes professions hem pogut veure com en  els darrers anys la Facultat d’Informàtica de Barcelona per exemple està començant a remuntar i ha pujat d’un 7% a un 14% en els darrers 4 anys. També estem molt contents de constatar que al nou grau oficial d’intel·ligència artificial de la FIB hi ha un 45% de noies a la primera promoció, després d’haver treballat un relat amb perspectiva de gènere en els primers vídeos de promoció de la titulació.

 

Com estan les vocacions femenines en l’àmbit IA? La IA tendeix a ampliar o reduir les diferències de gènere?

Ah! Mira, doncs això mateix et deia. Nosaltres hem impulsat, a l’empar de l’estratègia catalana d’IA que compta amb un eix específic de talent, que la FIB pogués tenir el primer grau oficial en IA de Catalunya, i es va posar en marxa el setembre del 2021. Estem molt contents perquè vam fer un esforç molt gran des de la FIB per poder explicar l’interès dels estudis des de l’impacte social de les professions que un especialista en IA per arribar a exercir, i hem pogut captar l’interès de les noies fins a l’extrem de tenir una primera promoció gairebé paritària!

Estem convençuts que visibilitzar el valor de la IA en la millora del benestar la salut de les persones o el medi ambient és un gran exercici d’evidenciar l’interès d’aquestes professions per construir un futur millor per tothom.

 

Com a docent a la UPC, quin missatge donaries a qui vol ser professional IA?

Que no dubti. Que es matriculi del grau, del màster o del doctorat que fem a la UPC, que es lideren des de la FIB de fet, que compten tots amb un professorat de primeríssim nivell i trobaran bones feines sens dubte, molt probablement fins i tot abans d’acabar els estudis.

Que la IA és un sector en creixement, amb una manca de talent important actualment i que el sector està important talent internacional perquè amb el que generem a casa no en fem prou i que, per tant, entrar en aquest àmbit promet una inserció laboral excel·lent, plena de possibilitats engrescadores, en tots els àmbits imaginables, des del sector salut a l’automoció passant per la qualitat de l’aire, de l’aigua, el negoci electrònic, el màrqueting, l’agricultura, el turisme, la indústria 4.0, i tants altres. La FIB és una facultat molt prestigiosa i els seus professionals són reconeguts entre els millors, aquí i a fora.

Jo gaudeixo cada dia d’aquesta professió i he pogut treballar amb metges, químics, polítics, treballadors socials, filòsofs, sempre veient com resolia problemes que permetien portar benestar a pacients o empresaris. És un àmbit molt apassionant.

 

 

Entrevista exclusiva para la Festibity

Karina Gibert es catedrática de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) desde 2018 y docente de la UPC desde 1990 impartiendo diversas asignaturas sobre estadística, análisis multivariante, minería de datos, ciencia de los datos, inteligencia artificial y sistemas inteligentes de soporte.

Licenciada en Informática por la FIB, en las especialidades en Estadística Computacional e Inteligencia Artificial, tiene un doctorado en Informática y un postgrado en Docencia Universitaria. Es un miembro de la junta de FIB Alumni, cofundadora y directora del centro de investigación “Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI)” y miembro experta de la estrategia catalana de Inteligencia Artificial Catalonia AI, además de vicedecana en ética e igualdad en el Colegio Oficial de Ingeniería de Catalunya.

---

 

Las TIC han ido evolucionando y a día de hoy uno de los temas de actualidad es el de la inteligencia artificial. Juega un papel en la vida de millones de personas y transforma nuestra sociedad. ¿Qué desafíos plantea?

En efecto la Inteligencia Artificial es una disciplina que se viene desarrollando desde 1956 pero que recientemente ha hecho un salto al tejido productivo y estamos rodeados de aplicaciones reales que la utilizan e interactúan con nosotros cada día, como el GPS, o la roomba, y tantas y tantas aplicaciones que trabajan con datos personales o sistémicas para hacer modelos predictivos de todo tipo, desde el marketing digital hasta la evaluación de nuestras solicitudes de crédito. El principal reto es que es invisible. Difícilmente un ciudadano de pie será consciente que hay una IA actuante que le recomienda qué por el-licules de Netflix le gustará ver por ejemplo. Y que si esto pasa para elegir la película que vemos un domingo por la tarde en casa en familia, el impacto no tiene nada que ver con el de una IA que determina que no tenemos ningún tumor (o si) sobre una tomografía, o que determina que no nos tienen que dar un crédito o hacer un seguro por el coche porque “damos el perfil de riesgo de no poder cumplir las cuotas”.

Con lo que os describo ya se hace evidente que el segundo desafío es que la implantación de la IA sea ÉTICA y respetuosa con los derechos humanos y sobre todo no incremente las desigualdades sociales ni actúe con sesgos.

 

¿Estás colaborando con la Comisión Europea en cuestión de ética e IA? ¿Necesitamos políticas y marcos normativos internacionales y nacionales?

No solo con la CE, también con el gobierno de Cataluña a diferentes niveles y también he colaborado con intitucions de cariz estatal, como el Senado o el Consejo General de Colegios de Ingeniería Informática de España. Estamos en la era de la transformación digital, todo parece que se digitaliza, y la IA juega un papel fundamental en esta transformación. Si, en efecto, necesitamos un marco que dé cobertura a qué usos de la IA consideramos aceptables y cuáles no. Actualmente se está gestando la ley Europea de la IA sobre un documento de bases, ya famoso, la AI ACT, donde Europa toma un posicionamiento claro respeto esta voluntad de hacer que la IA sea un motor de desarrollo integral del territorio, pero basado en tres principios fundamentalmente divergentes de la visión americana o la china: una IA centrada en las personas, una IA por el bien común, una IA ética y segura. El marco actual europeo se basa en la RGPD del 2016 y al 2018 salieron las recomendaciones por una IA ética segura y confiable con un modelo basado en 8 ejes (transparencia, robustez y seguridad, carencia de sesgos, sostenibilidad, etc), que sirven de marco de referencia pero no tienen valor legal en realidad.

Estamos en la era de la transformación digital, todo parcece que se digitaliza, y la IA juega un papel fundamental en esta transformación. Necesitamos un marco que dé cobertura a qué usos de la IA consideramos aceptables y cuáles no.”

 

¿Qué se hace en Cataluña, más en concreto?

En Cataluña, a tenor de la estrategia catalana de IA se creó ya hace un tiempo el Observatorio de Ética de la IA de Cataluña, que hace muy pocos días, a finales de junio, presentó un primer sello ético que las compañías, los proyectos y las aplicaciones de IA se pueden poner y que va cambiando de colores de más verde a más rojo según el nivel de más o menos madurez en cada uno de estos ejes éticos que propone Europa.

De momento todo es muy voluntario, pero yo personalmente, que formo parte del Consejo Asesor del OEIAC y siempre apoyo mucho la idea de crear sellos, encuentro que es muy interesante que las entidades, proyectos y aplicaciones que cumplan muchos ejes éticos se cuelguen el sello porque esto permite a los usuarios de conocer cuando se adopta esta visión más ética y permite, sin duda, hacer una elige más selectiva entre aplicaciones que usen IA y quizás hacen cosas parecidas. Espero que con el tiempo, seamos un público formado, responsable y crítico con predilección por aplicaciones con sello OEIAC e más verde posible por ejemplo.

Ya sabemos que las regulaciones y la legislación siempre van a remolque y no siempre aparecen cuando las necesitamos. Pero estrategias como la del sello OEIAC son alternativas a medio camino que pueden orientar el mercado hacia la busca de distintivos de calidad ético que ayuden la ciudadanía a saber que utilizan y fomenten la creación de aplicaciones éticas que se puedan utilizar de forma segura.

 

Has participado en la redacción del Plan estratégico para la IA del gobierno catalán. 

Pues, mira, liga muy bien con el que decía a la pregunta anterior. La IA está en todas partes, y no la sabemos ver muchas veces porque es todavía una grande desconocida por muchos de nosotros. Desde la estrategia se fomentan acciones que nos ayuden a identificarla, por ejemplo, como el sello OEIAC, entre otros muchas acciones. Pero formar la ciudadanía en los principios más básicos para entender cuando interactuamos con una IA e imaginar sobre qué mecanismos actúa nos permite desarrollar el espíritu crítico para decidir qué utilizamos y que no, o como lo utilizamos, o qué derechos tenemos en los diferentes casos y como los ejercemos, de forma que podamos aprovechar todos los beneficios de la IA y no tengamos de sufrir los riesgos.

La IA está en todas partes, y no la sabemos ver muchas veces porque es todavía una grande desconocida para muchos de nosotros.”

 

¿Por qué un proyecto de formación de IA como de la CiudtanIA?

CiudatanIA, pues, es un curso que hemos diseñado desde el equipo de expertos en IA de IDEAI, el centro de investigación que yo dirijo a la UPC, y que tiene 70 especialistas en las diferentes ramas de la IA, por ejemplo, la visión artificial, o el reconocimiento de la voz, la robótica, el razonamiento automático o el aprendizaje automático, entre tantos otros. Cómo decía, ciudadanía lo hemos diseñado desde el conocimiento más especializado, pero con una fuerte vocación divulgativa e inclusiva.

Ha sido un reto abrir la complejidad que hay al detrás de la IA en un relato.”

El curso es interactivo y gratuito y está pensado por el gran público. Las personas interesadas se pueden registrar desde el web ciutadania.cat e irlo haciendo libremente, a ratos, en familia, en grupos de amigos, o como quieran. Aprenderán un poco de historia de la IA en las diferentes vertientes, y el montón de aplicaciones inteligentes que los rodean casi cada día y con los que ya están interactuando, y sabrán qué se cuece por dentro de los algoritmos que hacen recomendaciones, encuentran rutas, determinan enfermedades o riesgo de morosidad, etc. Ha sido un reto abrir la complejidad que hay al detrás de la IA en un relato, casi medio literario en algunos puntos, donde la persona de la calle, sin conocimientos técnicos puede ir penetrante en esta nueva realidad de forma amable y divertida y acabar el curso con criterios por saber cómo actuar ante estas aplicaciones inteligentes, perder el miedo y garantizar que no cedemos datos a quienes tiene que hacer usos controvertidos, por ejemplo.

El curso hace mucho de énfasis en la parte ética y aprovecha también para visibilizar el ecosistema catalán de IA, que es muy potente, a través de muchos ejemplos basados en aplicaciones reales que se hacen en casa nuestra. Tiene una protagonista niña, que nos guía por todo el curso, la Icàtia, que además esperamos que sirva de inspiración por reguir la rendija de género al sector.

Estamos muy contentos, en escasamente un mes ya hay más de 500 personas haciendo el curso y Enseñanza lo reconoce como una formación que aporta puntos a los profesores que lo cursen, lo cual nos llena de satisfacción, porque ayuda a que la capa docente de la sociedad se aproxime a esta nueva realidad y pueda hablar a los escolares también.

 

¿Cómo estamos en relación a otros países?

Cataluña es un polo muy desarrollado en Inteligencia Artificial, con un gran potencial para convertirse en el Hub de IA del sur de Europa. El ecosistema es muy potente y Barcelona sale muy calificada en todos los ránquines internacionales en cuanto a la tecnología, la innovación y la IA, y esto favorece la atracción de talento e inversión internacional, que nos tiene que ayudar a acabar de crecer. La estrategia del gobierno es un impulsor importando para vertebrar el ecosistema, que ya tenía una comunidad científica muy solvente enjarje al ACIA (la asociación Catalana de IA de más de 30 años de antigüedad, y con primeras figuras a nivel internacional) y una flota de start ups de alto nivel innovador que ya era de primer nivel. Lo único que nos lastra uno por él, es que los niveles de inversión son minsos en relación con lo que pasa fuera, pero aquí hay mucho ingenio y a pesar de todo somos punteros.

En Cataluña nos hemos alineado con la visión europea de la IA, que es mucho diferente a la China (donde el control lo tiene el gobierno y la surveillance plana por el horizonte todo el rato) o la americana (donde el control lo tiene el propietario del software que recoge los datos y puede hacer el que quiera, incluyendo todo tipo de bussiness vendiéndolas o utilizándolas para perfilar los usuarios y manipularlos a través de marketing agresivo). En noviembre del 2021 la UNESCO publicó sus recomendaciones éticas de la IA en línea con Europa y por primera vez un organismo internacional interpela estas grandes potencias hacia una visión centrada con las personas y respetuosa con la privacidad y los derechos de las personas.

 

¿Hacia dónde crees que avanzará la IA en los próximos años?

Todo se dibuja ahora. Pero yo creo que hemos entendido el valor estratégico de los datos y que esto no tendrá marcha atrás. Que iremos encontrando las buenas formas de inyectar los datos en los procesos de decisión para hacer mejores políticas, mejores estrategias, y mejores recomendaciones, dentro de un marco ético, y que también encontraremos el espacio de convivencia justo entre personas y máquinas (móviles o no, como los robots) donde la IA nos incremente el potencial como personas sin pasarnos por sobre. Es el gran reto y es para el que muchos de nosotros estamos trabajando cada día, no solo desde la vertiente científica, sino también haciendo estrategia y ayudante a nuestros gobiernos a implantar bien los progresos tecnológicos.

 

Fuiste una de las fundadoras de la comisión de género mujeres COEINF y un vicedecanato de presidencia en igualdad y ética. ¿Habéis notado un incremento de las vocaciones femeninas en el ámbito de la tecnología?

Este es otro reto que me preocupa muchísimo. Las mujeres somos el 51% de la sociedad y tenemos una mirada y unas necesidades que son complementarias a las de nuestros compañeros hombres. Que el futuro tecnológico que se está construyendo sea obra y gracia de equipos mayoritariamente masculinos tiene un sesgo intrínseca que no nos podemos permitir. Hagamos todo el que podamos y a base de divulgar mucho el rol central de la tecnología en el futuro más inmediato y el interés de estas profesiones hemos podido ver como en los últimos años la Facultad de Informática de Barcelona por ejemplo está empezando a remontar y ha subido de un 7% a un 14% en los últimos 4 años. También estamos muy contentos de constatar que en el nuevo grado oficial de inteligencia artificial de la FIB hay un 45% de chicas a la primera promoción, después de haber trabajado un relato con perspectiva de género en los primeros videos de promoción de la titulación.

 

¿Cómo están las vocaciones femeninas en el ámbito IA? ¿La IA tiende a ampliar o reducir las diferencias de género?

¡Ah! Mira, pues esto mismo te decía. Nosotros hemos impulsado, a raíz de la estrategia catalana de IA que cuenta con un eje específico de talento, que la FIB pudiera tener el primer grado oficial en IA de Cataluña, y se puso en marcha el septiembre del 2021. Estamos muy contentos porque hicimos un esfuerzo muy grande desde la FIB para poder explicar el interés de los estudios desde el impacto social de las profesiones que un especialista en IA puede llegar a ejercer, ¡y hemos podido captar el interés de las chicas hasta el extremo de tener una primera promoción casi paritaria!

Estamos convencidos que visibilizar el valor de la IA en la mejora del bienestar la salud de las personas o el medioambiente es un gran ejercicio de evidenciar el interés de estas profesiones para construir un futuro mejor por todo el mundo.

 

Como docente a la UPC, ¿qué mensaje darías a quién quiere ser profesional IA?

Que no dude. Que se matricule del grado, del máster o del doctorado que hacemos en la UPC, liderados desde la FIB, cuentan todos con un profesorado de primer nivel y econtrarán buenos trabajos sin duda, muy probablemente incluso antes de acabar los estudios.

La IA es un sector en crecimiento, con una carencia de talento importante actualmente y que el sector está importando talento internacional porque con el que generamos en casa no es suficiente y que por lo tanto entrar en este ámbito promete una inserción laboral excelente, llena de posibilidades alentadoras, en todos los ámbitos imaginables, desde el sector salud a la automoción pasando por la calidad del aire, del agua, el negocio electrónico, el marketing, la agricultura, el turismo, la industria 4.0, y tantos otros. La FIB es una facultad muy prestigiosa y sus profesionales son reconocidos entre los mejores, aquí y afuera.

Yo disfruto cada día de esta profesión y he podido trabajar con médicos, químicos, políticos, trabajadores sociales, filósofos, siempre viendo como resolvía problemas que permitían llevar bienestar a pacientes o empresarios. Se un ámbito muy apasionante.



Comparteix això:

5 d'octubre 2022

19a edició de la Festibity
5 d'octubre 2022

Sobre nosaltres

"La gran festa de les tecnologies de la informació"

       

 

Contacte

Per a més informació:

festibity@festibity.com

T. 93 000 92 02