Created on Wednesday, 25 Nov 2020 13:38:27

 

Entrevista en exclusiva per a la Festibity

Biògraf d’internet, tecnòleg, professor universitari i emprenedor digital són només algunes de les paraules que ens serveixen per introduir l’Andreu Veà. Expresident de la Internet Society (ISOC-ES) i únic membre europeu del Internet Hall of Fame Board, ha publicat els llibres Cómo creamos Internet i Tecnología para andar por casa.

Recentment ha estat impulsor dels COVIDWarriors, una associació de professionals units en la lluita contra el Covid-19. Una tasca que l’ha dut a convertir-se en el "Hombre del año 2020" de la revista Esquire.

Has estat impulsor i presideixes als COVIDWarriors. Ens pots explicar què són? Com va sorgir la idea de crear l’associació?

Els COVIDWarriors responen a la necessitat d’innovació per desesperació. Quan va morir la meva mare vaig crear una petita comunitat, que es diu IP (Interesting People), de gent que he anat trobant pel món i actualment en aquesta petita comunitat som 1.800 persones de 98 ciutats dels 5 continents. Després, al morir el meu germà de càncer vaig prometre-li que canviaria la manera com se’n fa recerca i d’aquesta manera va néixer Cancer Warriors.

D’altra banda, del 8 al 12 de març vaig estar a Viena per un projecte de l’ONU que premia aplicacions mòbils del qual jo en sóc seleccionador nacional espanyol. El 12 de març, mentre estava a Viena, em trucava gent plorant perquè havien mort els seus pares. Veient aquesta situació, vaig pensar que s’havia de fer alguna cosa i l’únic que se’m va acudir va ser seguir la frase que jo sempre dic: “Quan no sàpigues fer alguna cosa, treballa en xarxa i demana-ho a la comunitat”. Al tornar de Viena, per precaució, em vaig tancar 22 dies en una habitació on només tenia un mòbil i connexió a internet.

En aquest context, amb l’experiència prèvia dels Cancer Warriors i gràcies a la comunitat IP, vaig sortir d’aquella habitació amb una associació amb quasi 500 persones enginyeres voluntàries, 253 metges d’elit, 34 advocats, tecnòlegs i bioinformàtics. Així va néixer COVIDWarriors.

Els COVIDWarriors no fem projectes, fem realitats. El secret és que els warriors som doers, gent acostumada a fer coses, a gestionar persones, a buscar recursos, a navegar sola. El nostre crit de guerra és: “No demanis permís, ja demanaràs perdó”.

"Els COVIDWarriors som gent que ha deixat la seva vida per tal d'ajudar, per tal de portar 198 robots que estan fent més d'un milió de PCR al mes. "

Aquest és un dels punts del vostre decàleg. N’hi ha un altre que és: “Fes el que creguis que als altres als agradaria rebre”. La COVID-19 ha posat de manifest la importància de la col·laboració i la solidaritat. Creus que hem après a ser més solidaris?  

Tots no. Jo veig gent sense mascareta, aquests no han après res. És una actitud d’un gran ignorància i manca de solidaritat. Ara bé, en moments de grans crisi com l’actual, hi ha un procés de centrifugació, de polarització. Les persones dolentes es tornen més dolentes i les persones bones, més bones. Hi ha gent a qui considerava molt bones persones i que ara són herois. Són gent que ha deixat la seva vida sense cobrar ni un euro per tal d’ajudar, per tal de portar 198 robots a 18 hospitals de tot Espanya que ara mateix estan fent més d’un milió de PCR al mes.

Aquest és possiblement el projecte de major èxit que heu dut a terme; la construcció, programació i entrega a hospitals de tot Espanya de robots que realitzen PCR massives. Un projecte fet en el temps record de tres setmanes. Com ho vau aconseguir?

Cada any, des d’en fa 12, organitzo una calçotada per la comunitat IP. És un esdeveniment de “desvirtualització” massiva. L’última va ser el 29 de febrer quan el Covid-19 ja havia arribat a molts països i jo els vaig preguntar: “Què podem fer amb tot aquest enrenou?” La Rocío Teresa Martínez-Núñez del King’s College London estava dissenyant uns robots pel seu laboratori tot i que finalment no li van deixar comprar. Malgrat en aquell moment jo no tenia diners per comprar-los, vam seguir amb el disseny per fer una cosa super bèstia. Si el normal era fer 100-120 PCR al dia, vam decidir muntar no un robot, sinó una cadena de robots que fessin 2.400 PCR cada 24 hores.  

Tot això ho hem fet amb donacions privades. Una sola entitat, per exemple, ens va donar 400.000 euros. Al principi, vaig contactar amb el senyor de Corea del Sud que va dissenyar la primera aplicació de rastreig de contactes. Ens la regalava per tal que en copiéssim el codi i la utilitzéssim. Com que s’ha de connectar al sistema públic de salut, vaig picar les portes dels governs a alts nivells però no em van fer cas. Ens vam trobar les portes tancades i va ser molt frustrant. L’administració pública et demana tantes coses per tal que no defraudis, que hauríem fet realitat el projecte l’any vinent i teníem molta pressa. Així que vam decidir tirar endavant amb projectes que les administracions no poguessin parar, com ha estat el cas dels robots, i amb inversions privades.

Va ser una missió que va suposar l’esforç de molta gent. Vam estar 25 dies i 24 nits programant i amb el temps rècord de 3 setmanes vam posar en marxa un projecte d’un any i mig en un moment en què el país estava paralitzat i la mobilitat bruscament reduïda. Per aconseguir-ho vam comptar amb voluntaris als que vam “empoderar”. Per exemple, vam dissenyar unes peces a una fàbrica de joguines d’Alacant. Quan ja teníem les peces no hi havia transport, així que el propietari de la fàbrica va venir amb cotxe fins a Madrid. I per portar la meitat de les peces cap a Barcelona, vam emprar l´únic que quedava en moviment en un país aturat: el tren d'Alta Velocitat. Al final hem regalat a 18 hospitals (els que més PCRs feien) de 14 províncies amb una capacitat total d'un milió de PCRs al mes.

Pot qualsevol professional unir-s'hi? Què ha de fer?

Sí però per a entrar a la comunitat IP sempre demanem 2 avals i superar 12 petites proves. Per una banda, no volem quantitat sinó qualitat. Per l’altra, qui entra ha de tenir molt present que ens ajudem els uns altres sense esperar res a canvi i no tothom és així. Però per als COVIDWarriors només cal que omplis aquest formulari per a inscriure't.

Més enllà dels robots, teniu molts altres projectes. Quins són?

Els COVIDWarriors tenim 14 divisions. Com que això és una guerra amb un enemic invisible, teníem una war room i cada divisió estava dirigida per un general warrior, que normalment era una dona. Cada nit durant 172 dies seguits a les 21.30h ens reuníem virtualment per millorar tots els projectes que anaven fent-se realitat.

Un d’aquests projectes es Derecho a Conectarse per tal que gent que es trobava aïllada es pogués acomiadar de la seva família. La situació era brutal. Hem repartit 3.000 tauletes gratuïtament a residènciès i hospitals. També tenim el projecte Conectemos Ya per ajudar a trencar la bretxa digital en les famílies de risc garantint la connectivitat i la distribució i reutilització de dispositius. Ara mateix estem treballant en mesuradors de CO2 de baix cost per a colocar-ne 70.000 en totes les aules d'escoles i universitats. Amb el projecte Transcendencia acompanyem a les famílies que no han pogut enterrers els seus éssers estimats. Entre molts d'altres. 

"Estem perdent l’oportunitat de fer amb IA un sistema que pugui reconèixer si tens Covid-19 o no segons el tipus de tos."

Com bé comentes, un dels problemes que s’han posat més de manifest amb l’acceleració de la transformació digital ha estat la bretxa digital. Quins altres reptes creus que ens planteja la revolució digital?

La seguretat i la disponibilitat de les dades, dos aspectes que es tensionen. Estem perdent l’oportunitat de fer amb intel·ligència artificial un sistema que pugui reconèixer si tens Covid-19 o no segons el tipus de tos perquè el GDPR, Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, diu que no pots gravar el nom de l’usuari. Paradoxalment, mentrestant Facebook et segueix espiant, i sap inclús les hores que dorms i amb qui dorms. Facebook sap 100.000 camps per registre teus. Com a humans ens hem instal·lat en una situació bastant absurda.

La utilització de tecnologies com la intel·ligència artificial o el Big Data ens plantegen alguns dilemes ètics. Creus que hem d’humanitzar la tecnologia?

La tecnologia proporciona eines i com a eina, la pots agafar amb uns objectius o amb uns altres. La tecnologia sempre és neutra, l’ús que en fas, és una altra cosa. S’ha de treballar sobre aquest ús. Sinó la humanitat hagués pogut dir: “No inventem l’espasa perquè talla”. Bé, també pot fer moltes altres coses. Jo em dedico a fer avançar la humanitat amb tecnologia de forma disruptiva.

Al teu llibre Tecnología para andar por casa comentes que el gran salt tecnològic que estem vivint s’ha produït quan els ordinadors s’han disfressat d’altres coses. A què et refereixes? De què toca ara disfressar-los?  

Actualment els mòbils són ordinadors. Malgrat els hi seguim dient mòbils, aquests van desaparèixer quan els vam disfressar d’ordinadors. Seria el cas d’un Nokia, per exemple. Ara toca disfressar la televisió i el cotxe.

Les televisions comencen a ser ordinadors, ja no són teles. Ja les has de connectar a internet. Als any 70 Alvin Toffler la va clavar dient que els aparells que van per cable acabaran anant per ràdio i que tots els que van per ràdio aniran per cable. I efectivament, estem abandonant els telèfons fixes i ja hem començat amb la tele que va per cable, és a dir, connectada a internet.

Pel que fa als cotxes, ja existeixen cotxes que porten un ordinador incorporat que ho controla tot, tot està centralitzat. I d’això se’n diu Tesla. La capacitat d’autoconducció serà una realitat d’aquí menys anys dels que ens pensem. Actualment, la conducció està matant 1.400.000 persones l’any al món. La conducció autònoma és molt més segura. De fet, Singapur ja s’està plantejant prohibir els conductors humans. 

"Puc afirmar sense cap dubte que internet és la revolució definitiva de les comunicacions humanes."   

És internet la revolució definitiva de les comunicacions humanes?

I tant! La veu, el llenguatge, és una comunicació d’una persona a una altra. Després, la impremta de Gutenberg va ser la gran revolució perquè la comunicació va passar a ser d’una persona a n individus.  Un escriu i n llegeixen. Però internet permet la comunicació de n a n, és a dir, de moltes persones a moltes altres. Una persona pot tenir un blog, escriure a la Wikipedia, o posar un vídeo a Youtube. En definitiva, pot esdevenir un canal de manera fàcil i natural.

Internet en un futur podrà ser més ràpida o més eficient però ja no podrà superar la comunicació de n a n. Així doncs  puc afirmar que internet és la revolució definitiva de les comunicacions humanes.   

 

Entrevista en exclusiva para la Festibity 

Biógrafo de internet, tecnólogo, profesor universitario y emprendedor digital son sólo algunas de las palabras que nos sirven para introducir Andreu Veà. Ex presidente de la Internet Society (ISOC-ES) y único miembro europeo del Internet Hall of Fame Board, ha publicado los libros Cómo creamos Internet y Tecnología para andar por casa.

Recientemente ha sido impulsor de los COVIDWarriors, una asociación de profesionales unidos en la lucha contra el Covid-19. Una tarea que le ha llevado a convertirse en "Hombre del año 2020" por la revista Esquire.

Has sido impulsor y presides a los COVIDWarriors. ¿Nos puedes explicar qué son? ¿Cómo surgió la idea de crear la asociación?

Los COVIDWarriors responden a la necesidad de innovación por desesperación. Cuando murió mi madre creé una pequeña comunidad, que se llama IP (Interesting People), de gente que he ido encontrando por el mundo y actualmente en esta pequeña comunidad somos 1.800 personas de 98 ciudades de los 5 continentes. Después, al morir mi hermano de cáncer le prometí que cambiaría la forma en que se hace investigación y de este modo nació Cancer Warriors.

Por otra parte, del 8 al 12 de marzo estuve en Viena para un proyecto de la ONU que premia aplicaciones móviles del cual yo soy seleccionador nacional español. El 12 de marzo, mientras estaba en Viena, me llamaba gente llorando porque habían muerto sus padres. Viendo esta situación, pensé que había que hacer algo y lo único que se me ocurrió fue seguir la frase que yo siempre digo: "Cuando no sepas hacer algo, trabaja en red y pídelo a la comunidad ". Al regresar de Viena, por precaución, me encerré 22 días en una habitación donde sólo tenía un móvil y conexión a internet.

En este contexto, con la experiencia previa de los Cancer Warriors y gracias a la comunidad IP, salí de aquella habitación con una asociación con casi 500 personas ingenieras voluntarias, 253 médicos de élite, 34 abogados, tecnólogos y bioinformáticos. Así nació COVIDWarriors.

Los COVIDWarriors no hacemos proyectos, hacemos realidades. El secreto es que los warriors somos doers, gente acostumbrada a hacer cosas, a gestionar personas, a buscar recursos, a navegar sola. Nuestro grito de guerra es: "No pidas permiso, ya pedirás perdón".

"Los COVIDWarriors somos gente que ha dejado su vida para ayudar, para traer 198 robots que están haciendo más de un millón de PCR al mes."

Este es uno de los puntos de vuestro decálogo. Hay otro que es: "Haz lo que creas que a los demás les gustaría recibir". La Covid-19 ha puesto de manifiesto la importancia de la colaboración y la solidaridad. ¿Crees que hemos aprendido a ser más solidarios?

Todos no. Yo veo gente sin mascarilla, estos no han aprendido nada. Es una actitud de un gran ignorancia y falta de solidaridad. Ahora bien, en momentos de grandes crisis como la actual, hay un proceso de centrifugación, de polarización. Las personas malas se vuelven más malas y las personas buenas, más buenas. Hay gente a la que consideraba muy buenas personas y que ahora son héroes. Son gente que ha dejado su vida sin cobrar un euro para ayudar, para llevar 198 robots a 18 hospitales de toda España que ahora mismo están haciendo más de un millón de PCR al mes.

Este es posiblemente el proyecto de mayor éxito que habéis llevado a cabo; la construcción, programación y entrega a hospitales de toda España de robots que realizan PCR masivas. Un proyecto hecho en el tiempo récord de tres semanas. ¿Como lo conseguisteis?

Cada año, desde hace 12, organizo una calçotada para la comunidad IP. Es un evento de "desvirtualización" masiva. La última fue el 29 de febrero cuando el Covid-19 ya había llegado a muchos países y yo les pregunté: "¿Qué podemos hacer con todo este revuelo?" Rocío Teresa Martínez-Núñez del King’s College London estaba diseñando unos robots para su laboratorio aunque finalmente no le dejaron comprarlos. Aunque en ese momento yo no tenía dinero para comprarlos, seguimos con el diseño para hacer algo super bestia. Si lo normal era hacer 100-120 PCR al día, decidimos montar no un robot, sino una cadena de robots que hicieran 2.400 PCR cada 24 horas.

Todo esto lo hemos hecho con donaciones privadas. Una sola entidad, por ejemplo, nos dio 400.000 euros. Al principio, contacté con el señor de Corea del Sur que diseñó la primera aplicación de rastreo de contactos. Nos la regalaba para que en copiásemos el código y la utilizáramos. Dado que se debe conectar al sistema público de salud, piqué las puertas de los gobiernos a altos niveles pero no me hicieron caso. Nos encontramos las puertas cerradas y fue muy frustrante. La administración pública te pide tantas cosas para que no defraudes, que habríamos hecho realidad el proyecto el próximo año y teníamos mucha prisa. Así que decidimos salir adelante con proyectos que las administraciones no pudieran parar, como ha sido el caso de los robots, y con inversiones privadas.

Fue una misión que supuso el esfuerzo de mucha gente. Estuvimos 25 días y 24 noches programando y con el tiempo récord de 3 semanas pusimos en marcha un proyecto de un año y medio en un momento en que el país estaba paralizado y la movilidad bruscamente reducida. Para ello contamos con voluntarios a los que empoderamos. Por ejemplo, diseñamos unas piezas en una fábrica de juguetes de Alicante. Cuando ya teníamos las piezas no había transporte, así que el propietario de la fábrica vino en coche hasta Madrid. Y para llevar la mitad de las piezas hacia Barcelona, empleamos el único que quedaba en movimiento en un país parado: el tren de Alta Velocidad. Al final hemos regalado a 18 hospitales (los que más PCRs hacían) de 14 provincias con una capacidad total de un millón de PCRs al mes.

¿Puede cualquier profesional unirse? ¿Qué tiene que hacer?

Sí pero para entrar a la comunidad IP siempre pedimos 2 avales y superar 12 pequeñas pruebas. Por un lado, no queremos cantidad sino calidad. Por la otra, quien entra debe tener muy presente que nos ayudamos los otros sin esperar nada a cambio y no todo el mundo es así. Pero para formar parte de los COVIDWarriors, solo es necesario rellenar este formulario para inscribirse. 

Más allá de los robots, tenéis muchos otros proyectos. ¿Cuáles son?

Los COVIDWarriors tenemos 14 divisiones. Como esto es una guerra con un enemigo invisible, teníamos una war room y cada división estaba dirigida por un general warrior, que normalmente era una mujer. Cada noche durante 172 días seguidos a las 21:30h nos reuníamos virtualmente para mejorar todos los proyectos que iban haciéndose realidad.

Uno de estos proyectos se Derecho a Conectarse para que gente que se encontraba aislada se pudiera despedir de su familia. La situación era brutal. Hemos repartido 3.000 tabletas gratuitamente en residencias y hospitales. También tenemos el proyecto Conectemos Ya para ayudar a romper la brecha digital en las familias de riesgo garantizando la conectividad y la distribución y reutilización de dispositivos. Ahora estamos trabajando en medidores de CO2 de bajo coste para colocar 70.000 en todas las aulas de escuelas y universidades. Con el proyecto Transcendencia ayudamos a las familias que no han podido enterrar a sus seres queridos. Entre muchos otros.

"Estamos perdiendo la oportunidad de hacer con IA un sistema que pueda reconocer si tienes Covid-19 o no según el tipo de tos." 

Como bien comentas, uno de los problemas que se han puesto más de manifiesto con la aceleración de la transformación digital ha sido la brecha digital. ¿Qué otros retos crees que nos plantea la revolución digital?

La seguridad y la disponibilidad de los datos, dos aspectos que se tensionan. Estamos perdiendo la oportunidad de hacer con inteligencia artificial un sistema que pueda reconocer si tienes Covid-19 o no según el tipo de tos porque el GDPR, Reglamento General de Protección de Datos de la Unión Europea, dice que no puedes grabar nombre del usuario. Paradójicamente, mientras, Facebook te sigue espiando, y sabe incluso las horas que duermes y con quien duermes. Facebook sabe 100.000 campos por registro tuyos. Como humanos nos hemos instalado en una situación bastante absurda.

La utilización de tecnologías como la inteligencia artificial o el Big Data nos plantean algunos dilemas éticos. ¿Crees que debemos humanizar la tecnología?

La tecnología proporciona herramientas y como herramienta, la puedes coger con unos objetivos o con otros. La tecnología siempre es neutra, el uso que haces, es otra cosa. Hay que trabajar sobre este uso. Sino la humanidad hubiera podido decir: "No inventamos la espada porque corta". Bueno, también puede hacer muchas otras cosas. Yo me dedico a hacer avanzar la humanidad con tecnología de forma disruptiva.

En tu libro Tecnología para andar por casa comentas que el gran salto tecnológico que estamos viviendo se produjo cuando los ordenadores se han disfrazado de otras cosas. ¿A qué te refieres? ¿De qué toca ahora disfrazarlos?

Actualmente los móviles son ordenadores. A pesar de que les seguimos diciendo móviles, éstos desaparecieron cuando los disfrazamos de ordenadores. Sería el caso de un Nokia, por ejemplo. Ahora toca disfrazar la televisión y el coche.

Las televisiones empiezan a ser ordenadores, ya no son teles. Ya las tienes que conectar a internet. En los años 70 Alvin Toffler la clavó diciendo que los aparatos que van por cable acabarán yendo por radio y que todos los que van por radio irán por cable. Y efectivamente, estamos abandonando los teléfonos fijos y ya hemos empezado con la tele por cable, es decir, conectada a internet.

En cuanto a los coches, ya existen coches que llevan un ordenador incorporado que lo controla todo, todo está centralizado. Y esto se llama Tesla. La capacidad de autoconducción será una realidad en menos años de lo que creemos. Actualmente, la conducción está matando 1.400.000 personas al año en el mundo. La conducción autónoma es mucho más segura. De hecho, Singapur ya se está planteando prohibir los conductores humanos.

"Puedo afirmar sin ninguna duda que internet es la revolución definitiva de las comunicaciones humanas."

¿Es internet la revolución definitiva de las comunicaciones humanas?

¡Por supuesto! La voz, el lenguaje, es una comunicación de una persona a otra. Después, la imprenta de Gutenberg fue la gran revolución porque la comunicación pasó a ser de una persona a n individuos. Uno escribe y n leen. Pero internet permite la comunicación de n a n, es decir, de muchas personas a muchas otras. Una persona puede tener un blog, escribir en la Wikipedia, o subir un vídeo a Youtube. En definitiva, puede convertirse en un canal de manera fácil y natural.

Internet en un futuro podrá ser más rápida o más eficiente pero ya no podrá superar la comunicación de n a n. Así pues puedo afirmar que internet es la revolución definitiva de las comunicaciones humanas.

 



Comparteix això:

12 de juny de 2024

21a Festibity

12 de juny de 2024

#ITalent

Sobre nosaltres

"La gran festa de les tecnologies de la informació"

         

 

Contacte

Per a més informació:

festibity@festibity.com

T. 93 000 92 02