Created on Wednesday, 24 Feb 2021 10:36:44

 

Entrevista exclusiva per a la Festibity

Ignasi Terraza és un dels músics de jazz més consagrats i internacionals del nostre país. Llicenciat en Enginyeria Informàtica a la FIB (Facultat d’Informàtica de Barcelona), va canviar les tecles de l’ordinador per les del piano.

Va començar els seus estudis de piano al Conservatori de Barcelona poc després de perdre la vista a l’edat de 9 anys. Les seves primeres actuacions les va alternar amb els estudis d’informàtica a la UPC, convertint-se en la primera persona sense visió a obtenir aquesta llicenciatura a l’estat espanyol. Tot i que va exercir la professió durant un temps, aviat la música va guanyar la partida a la tecnologia.

Fundador de la Barcelona Jazz Orquestra i de l’Ignasi Terraza Jazz Trio, ha publicat una trentena de discs amb diverses formacions i ha guanyat més de 15 premis. Té la seva pròpia discogràfica, Swit Records, és professor a l’ESMUC, comparteix escenaris amb l’Andrea Motis i recentment ha publicat amb el cantant Randy Greer un disc de nadales.

-----

Vas començar a tocar el piano després de perdre la vista. Com va començar tot? El fet de perdre la vista et va portar a tocar el piano?

Als 9-10 anys vaig perdre la vista i vaig començar tocar el piano als 11 anys. Tot i això, una cosa no va portar a l’altra, no són fets relacionats. La meva àvia tenia un piano i vaig començar a experimentar-hi, a passar-hi estones. Així vaig descobrir el piano.

Tot i això, vas decidir estudiar Enginyeria Informàtica. Per què? Què et va motivar?

M’agradaven molt els cotxes i sempre havia pensat en dedicar-me al món del motor. Les meves llibretes estaven plenes de dibuixos de cotxes i Pininfarina, un dissenyador d’automòbils de l’època, era el meu ídol. A més, tenia un oncle enginyer i idealitzava la figura de l’enginyer. En perdre la vista, vaig haver de deixar de dibuixar i la música va acabar omplint aquest espai lúdic i d’expressió. Tot i això, la idea de l’enginyeria la seguia tenint igualment.

Amb la intenció de fer una carrera tècnica, vaig estar parlant amb un professor de telecomunicacions de França que va venir a fer una xerrada sobre uns temes de tecnologia per a cecs, i ell va ser qui em va adreçar cap a l’Enginyeria Informàtica. Estem parlant de l’any 1979, i la Facultat d’Informàtica de Barcelona encara era molt jove. Arrel del seu consell, ens vam entrevistar amb el degà de la facultat d’aquell moment per avaluar-ne la viabilitat. Finalment em van acceptar i l’any 1980 vaig entrar a la UPC.

De fet, vas ser la primera persona cega en llicenciar-se en informàtica a l’estat espanyol. Com va ser l’experiència? Tots ens imaginem una pantalla quan parlem d’informàtica...

Aquest professor francès que comentava, em va parlar d’una experiència d’un noi que estudiava la branca d’informàtica a la Facultat de Telecomunicacions. Arran d’aquesta experiència, m’ho vaig plantejar. Em va dir hi havia possibilitats, ja que s’estaven fent nous terminals i l’accessibilitat en la informàtica s’estava obrint i que, per tant, podia ser un bon camp on entrar.

En aquell moment a la facultat tampoc hi havia pantalles. L’ordinador en què feia les pràctiques eren targes perforades. Però a França estaven treballant sobre un aparell especial que funcionava com a terminal amb Braille pels usuaris cecs. Mentre estava a la Facultat, aquests aparells es van començar a desenvolupar de forma més àmplia i van aparèixer els primers displays de Braille per PC. Llavors ens vam plantejar la possibilitat o bé d’adquirir-ne, un o bé de desenvolupar-lo al departament d’electrònica. I es va optar per desenvolupar-lo. Aquest projecte va començar quan jo estava fent tercer de carrera, però es va allargar molt i es va acabar quan jo ja havia finalitzat la carrera.

"Hi ha aspectes de la música que són matemàtics i estructurals. Hi ha una part d’organització, de patró, d’estructura. Però evidentment la música no és només això."

A priori, la informàtica i la música no tenen gaire relació...O sí?

Hi ha aspectes de la música que són matemàtics i estructurals. Hi ha una part d’organització, de patró, d’estructura. Però evidentment la música no és només això.  Hi ha una part molt important d’expressió i d’emocions que no trobes en la informàtica. Tot i que un programador pot sentir molta emoció quan un programa funciona o molta decepció quan no funciona! 

Quan estudiava relacionava la programació amb un joc d’escacs en què jugues amb estratègia, però també hi ha l’emoció de la partida. La música pot ser més o menys complicada i tenir més o menys relació amb una partida d’escacs, però sempre hi ha una part d’expressió personal essencial, que evidentment en la informàtica no trobes.

De fet ara hi ha la música computacional, però s’allunya molt del que tu fas que és jazz i improvisació. 

Quan estudiava em vaig interessar per la música computacional, però mai em va emocionar gaire. Des d’un punt de vista intel·lectual era interessant, però musicalment mai em va emocionar. Em vaig estimar més separar el món de la informàtica i de la música.

"Vaig treballar sis anys com a informàtic i, de fet, quan vaig començar els estudis d’informàtica, no em plantejava dedicar-me a la música professionalment."

Durant un temps vas exercir d’informàtic. Va ser fàcil prendre la decisió de deixar-ho per dedicar-te exclusivament a la música?

Vaig treballar sis anys com a informàtic i, de fet, quan vaig començar els estudis d’informàtica, no em plantejava dedicar-me a la música professionalment. El plantejament a casa dels meus pares era que la música estava molt bé com a afició però com a professió, havia de buscar alguna cosa més seriosa.

Quan vaig acabar la carrera vaig treballar en una empresa de síntesi de veu i després a l’ONCE com a informàtic en diferents departaments, com el centre de recursos educatius, o al de desenvolupament de tecnologia. Després em vaig agafar una excedència d’un any i ja no vaig tornar mai més.

Tens una discogràfica, Swit Records, és fàcil tenir una discogràfica davant la digitalització, en un moment en què poca gent compra CDs?

Estem en una situació en què els discogràfiques estan en ple procés de reconversió; de la venda física del suport CD, a la venda digital.  Tot i això, aquesta reconversió no és fàcil ja que abans de començar a tenir ingressos per còpia digital, primer hi ha hagut la còpia digital pirata.  

Anys enrere, quan va sortir Napster, totes les discogràfiques van aconseguir que es tanqués perquè era un model que amenaçava totalment el seu negoci. Com que la còpia pirata va seguir, el model de Napster (que era el que actualment seria Spotify, Youtube o Apple Music, entre d’altres), s’ha vist com un mal menor. Si no hi hagués hagut la possibilitat d’una còpia digital indiscriminada (pirata), els termes d’aquestes plataformes no s’haurien acceptat.

En aquests models, hi ha un cert retorn però aquest és molt baix. Això porta a un canvi en el model de negoci. Fa poc parlava amb una persona d’Universal que em comentava que el seu departament de merchandisign és tant gran com el de música. Quan això passa en una discogràfica, alguna cosa vol dir.

La pandèmia actual està tenint un gran impacte en el món de la cultura. Quina és la situació de la música en viu? Com viu el sector de la música aquesta situació?

Últimament les vendes de discos estaven molt relacionades amb el directe, tenien molt a veure amb el que estaves promovent als concerts. Durant aquest últim any en què hi ha hagut molts pocs directes, la venda de CDs també s’ha desplomat. Això ha fet que s’acceleri molt la reconversió de les discogràfiques.

Quan va aparèixer la pandèmia al març, jo tenia tres mesos molt intensos i vaig veure com se’m cancel·laven 70 concerts. Amb l’arribada de l’estiu semblava que fins a un cert punt es recuperava, i a finals de juliol van tornar a programar alguns festivals. Tot i això, amb les diverses onades, no s’ha acabat de recuperar. Estem amb una incertesa total, però també amb esperança de cara a l’estiu. Esperem que amb el bon temps, entre les vacunes i la confiança amb l’aire lliure on el risc és molt més baix, es pugui reprendre l’activitat musical.

"A les persones cegues la informàtica ens ha donat un accés a la informació molt gran, ens ha obert una porta enorme. Tot i això, sovint ens tanca portes que ens havia obert anteriorment."

La tecnologia en el cas de persones amb discapacitat és important. T’ha obert moltes portes?

A les persones cegues la informàtica ens ha donat un accés a la informació molt gran, ens ha obert una porta enorme. Tot i això, sovint ens tanca portes que ens havia obert anteriorment.

Cap a finals dels 80, el PC es va estandarditzar i es van fer molts aparells que a través de veu sintètica o de Braille, accedien directament a la memòria i permetien un accés total a la informació de la pantalla. Però això, als anys 90 amb l’aparició de Windows va canviar i va ser una galleda d’aigua freda molt gran. Amb Windows tota la comunicació es feia a través d’un entorn gràfic que impedia que tots aquest aparells per cecs accedissin a la memòria de la pantalla. Als 90 hi va haver un “apagón” de les pantalles per cecs que no es va recuperar fins al 2000. Mentre tothom treballava amb Windows jo seguir treballant amb MS-DOS.

Tot i que això s’ha resolt, segueix havent-hi el fantasma, la por que torni a passar. A finals dels 80 ens pensàvem que a partir d’aquell moment, la informàtica i tots els seus avenços ens inclourien però no ha estat així.  

Falta més consciència pel que fa a l’accessibilitat?

Actualment hi ha més consciència en el tema de l’accessibilitat però tot i així, no està integrada. Per exemple, Apple va ser la primera companyia que va integrar al seu sistema els navegadors de veu per Braille, i va ser una aposta per l’accessibilitat molt important que creava tendència. Però no totes les companyies l’han seguit de manera tant integrada com van fer ells, ja que el software d’accessibilitat estava integrat en el propi sistema. El mateix Apple, darrerament està invertint menys en accessibilitat i les noves versions no són tan bones com les antigues.

"Malgrat que s’ha millorat, falta prendre consciència. Les empreses sempre pensen en les persones amb discapacitats com una minoria."

Per tant, sempre estàs amb la por que hagis de deixar de fer coses que abans podies fer per una manca de sensibilitat cap a la inclusió.

Clar! Sempre hi ha coses noves que abans no podies fer i que gràcies a la tecnologia ara pots fer però també passa al revés i això costa molt de pair i no acabes de trobar-li explicació. Molts cops és per una nova versió.  

Malgrat s’ha millorat, falta prendre consciència. Les empreses sempre pensen en les persones amb discapacitats com una minoria i en termes econòmics ho som. Ara bé, en termes poblacionals no som tant pocs. Més enllà de les persones totalment invidents, hi ha la gent gran amb una vista deteriorada. Les pròximes generacions ja hauran conegut l’ordinador des de joves i per tant necessitaran l’ajuda de l’accessibilitat. Si ho mires així, tots som potencials usuaris de les ajudes per l’accessibilitat.

Què t’agradaria poder fer i que la tecnologia encara no t’ha permès?

Conduir, sense cap mena de dubte!

 

 

Entrevista en exclusiva para la Festibity

Ignasi Terraza es uno de los músicos de jazz más consagrados e internacionales de nuestro país. Licenciado en Ingeniería Informática en la FIB (Facultad de Informática de Barcelona), cambió las teclas del ordenador por las del piano.

Comenzó sus estudios de piano en el Conservatorio de Barcelona poco después de perder la vista a la edad de 9 años. Sus primeras actuaciones las alternó con los estudios de informática en la UPC, convirtiéndose en la primera persona sin visión en obtener esta licenciatura en España. Aunque ejerció la profesión durante un tiempo, pronto la música ganó la partida a la tecnología.

Fundador de la Barcelona Jazz Orquesta y del Ignasi Terraza Jazz Trio, ha publicado una treintena de discos con diversas formaciones y ha ganado más de 15 premios. Tiene su propia discográfica, Swit Records, es profesor en la ESMUC, comparte escenarios con Andrea Motis y recientemente ha publicado con el cantante Randy Greer un disco de villancicos.

-----

Empezaste a tocar el piano después de perder la vista. ¿Cómo empezó todo? ¿El hecho de perder la vista te llevó a tocar el piano?

A los 9-10 años perdí la vista y empecé a tocar el piano a los 11 años. Sin embargo, una cosa no llevó a la otra, no son hechos relacionados. Mi abuela tenía un piano y empecé a experimentar, a pasar ratos. Así descubrí el piano.

Sin embargo, decidiste estudiar Ingeniería Informática. ¿Por qué? ¿Qué te motivó?

Me gustaban mucho los coches y siempre había pensado en dedicarme al mundo del motor. Mis libretas estaban llenas de dibujos de coches y Pininfarina, un diseñador de automóviles de la época, era mi ídolo. Además, tenía un tío ingeniero e idealizaba la figura del ingeniero. Al perder la vista, tuve que dejar de dibujar y la música terminó llenando este espacio lúdico y de expresión. Sin embargo, la idea de la ingeniería la seguía teniendo igualmente.

Con la intención de hacer una carrera técnica, estuve hablando con un profesor de telecomunicaciones de Francia que vino a dar una charla sobre unos temas de tecnología para ciegos y él fue quien me dirigió hacia la Ingeniería Informática. Estamos hablando del año 1979 y la Facultad de Informática de Barcelona todavía era muy joven. A raíz de su consejo nos entrevistamos con el decano de la facultad de aquel momento para evaluar la viabilidad. Finalmente me aceptaron y en 1980 entré en la UPC.

De hecho, fuiste la primera persona ciega en licenciarse en informática en España. ¿Cómo fue la experiencia? ¿Cómo se hace? Todos nos imaginamos una pantalla cuando hablamos de informática ...

Este profesor francés que comentaba, me habló de una experiencia de un chico que estudiaba la rama de informática en la Facultad de Telecomunicaciones. A raíz de esta experiencia, me lo planteé. Me dijo que había posibilidades, ya que se estaban haciendo nuevos terminales y la accesibilidad en la informática se estaba abriendo y que, por tanto, podía ser un buen campo donde entrar.

En aquel momento en la facultad tampoco había pantallas. El ordenador en el que hacía las prácticas eran tarjetas perforadas. Pero en Francia estaban trabajando sobre un aparato especial que funcionaba como terminal con Braille para los usuarios ciegos. Mientras estaba en la Facultad, estos aparatos se comenzaron a desarrollar de forma más amplia y aparecieron los primeros displays de Braille para PC. Entonces nos planteamos la posibilidad o bien de adquirir uno, o bien de desarrollarlo en el departamento de electrónica. Y se optó por desarrollarlo. Este proyecto comenzó cuando yo estaba haciendo tercero de carrera, pero se alargó mucho y se acabó cuando yo ya había finalizado la carrera.

"Hay aspectos de la música que son matemáticos y estructurales. Hay una parte de organización, de patrón, de estructura. Pero evidentemente la música no es sólo eso."

A priori, la informática y la música no tienen mucha relación ... ¿O sí?

Hay aspectos de la música que son matemáticos y estructurales. Hay una parte de organización, de patrón, de estructura. Pero evidentemente la música no es sólo eso. Hay una parte muy importante de expresión y de emociones que no encuentras en la informática. ¡Aunque un programador puede sentir mucha emoción cuando un programa funciona o mucha decepción cuando no funciona!

Cuando estudiaba relacionaba la programación con un juego de ajedrez en el que juegas con estrategia, pero también hay la emoción de la partida. La música puede ser más o menos complicada y tener más o menos relación con una partida de ajedrez, pero siempre hay una parte de expresión personal esencial, que evidentemente en la informática no encuentras.

De hecho, existe la música computacional pero se aleja mucho de lo que tú haces que es jazz e improvisación.

Cuando estudiaba me interesé por la música computacional, pero nunca me emocionó mucho. Desde un punto de vista intelectual era interesante, pero musicalmente nunca me emocionó. Preferí separar el mundo de la informática y el de la música.

"Trabajé seis años como informático y, de hecho, cuando empecé los estudios de informática, no me planteaba dedicarme a la música profesionalmente."

Durante un tiempo ejerciste de informático. ¿Fue fácil tomar la decisión de dejarlo para dedicarte exclusivamente a la música?

Trabajé seis años como informático y, de hecho, cuando empecé los estudios de informática, no me planteaba dedicarme a la música profesionalmente. El planteamiento en casa de mis padres era que la música estaba muy bien como afición, pero como profesión, tenía que buscar algo más serio.

Cuando terminé la carrera trabajé en una empresa de síntesis de voz y luego en la ONCE como informático en diferentes departamentos, como el centro de recursos educativos, o al de desarrollo de tecnología. Luego me cogí una excedencia de un año y ya no volví nunca más.

Tienes una discográfica, Swit Records. ¿Es fácil tener una discográfica ante la digitalización, en un momento en que poca gente compra CDs?

Estamos en una situación en que los discográficas están en pleno proceso de reconversión; de la venta física del soporte CD, a la venta digital. Sin embargo, esta reconversión no es fácil ya que antes de empezar a tener ingresos por copia digital, primero ha habido la copia digital pirata.

Años atrás, cuando salió Napster, todas las discográficas consiguieron que se cerrara porque era un modelo que amenazaba totalmente su negocio. Como la copia pirata siguió, el modelo de Napster (que era lo que actualmente serían Spotify, Youtube o Apple Music, entre otros), se ha visto como un mal menor. Si no hubiera habido la posibilidad de una copia digital indiscriminada (pirata), los términos de estas plataformas no se hubieran aceptado.

En estos modelos, hay un cierto retorno, pero este es muy bajo. Esto lleva a un cambio en el modelo de negocio. Hace poco hablaba con una persona de Universal que me comentaba que su departamento de merchandising es tan grande como el de música. Cuando esto ocurre en una discográfica, algo quiere decir.

La pandemia actual está teniendo un gran impacto en el mundo de la cultura. ¿Cuál es la situación de la música en vivo? ¿Como vive el sector de la música esta situación?

Últimamente las ventas de discos estaban muy relacionadas con el directo, tenían mucho que ver con lo que estabas promoviendo en los conciertos. Durante este último año en el que ha habido muy pocos directos, la venta de CDs también se ha desplomado. Esto ha hecho que se acelere mucho la reconversión de las discográficas.

Cuando apareció la pandemia en marzo, yo tenía tres meses muy intensos y vi cómo se me cancelaban 70 conciertos. Con la llegada del verano parecía que hasta cierto punto se recuperaba, y a finales de julio volvieron a programar algunos festivales. Sin embargo, con las diversas olas, no se ha terminado de recuperar. Estamos con una incertidumbre total, pero también con esperanza de cara al verano. Esperamos que, con el buen tiempo, entre las vacunas y la confianza en el aire libre donde el riesgo es mucho más bajo, se pueda retomar la actividad musical.

"A las personas ciegas la informática nos ha dado un acceso a la información muy grande, nos ha abierto una puerta enorme. Sin embargo, a menudo nos cierra puertas que nos había abierto anteriormente."

La tecnología en el caso de personas con discapacidad es importante. ¿Te ha abierto muchas puertas?

A las personas ciegas la informática nos ha dado un acceso a la información muy grande, nos ha abierto una puerta enorme. Sin embargo, a menudo nos cierra puertas que nos había abierto anteriormente.

Hacia finales de los 80, el PC se estandarizó y se hicieron muchos aparatos que a través de voz sintética o de Braille, accedían directamente a la memoria y permitían un acceso total a la información de la pantalla. Pero esto, en los años 90 con la aparición de Windows cambió y fue un jarro de agua fría muy grande. Con Windows toda la comunicación se hacía a través de un entorno gráfico que impedía que todos estos aparatos para ciegos accedieran a la memoria de la pantalla. En los 90 hubo un apagón de las pantallas para ciegos que no se recuperó hasta el 2000. Mientras todo el mundo trabajaba con Windows yo seguí trabajando con MS-DOS.

Aunque esto se ha resuelto, sigue habiendo el fantasma, el miedo de que vuelva a pasar. A finales de los 80 pensábamos que, a partir de ese momento, la informática y todos sus avances nos incluirían pero no ha sido así.

¿Falta más conciencia en cuanto a la accesibilidad?

Actualmente hay más conciencia en el tema de la accesibilidad, pero aún así, no está integrada. Por ejemplo, Apple fue la primera compañía que integró a su sistema los navegadores de voz para Braille, y fue una apuesta por la accesibilidad muy importante que creaba tendencia. Pero no todas las compañías lo han seguido de manera tan integrada como hicieron ellos, ya que el software de accesibilidad estaba integrado en el propio sistema. El mismo Apple, últimamente está invirtiendo menos en accesibilidad y las nuevas versiones no son tan buenas como las antiguas.

"Aunque se ha mejorado, falta tomar conciencia. Las empresas siempre piensan en las personas con discapacidades como una minoría." 

Por lo tanto, siempre estás con el miedo que tengas que dejar de hacer cosas que antes podías hacer por una falta de sensibilidad hacia la inclusión.

¡Claro! Siempre hay cosas nuevas que antes no podías hacer y que gracias a la tecnología ahora puedes hacer, pero también pasa al revés y eso cuesta mucho de digerir y no acabas de encontrarle explicación. Muchas veces es por una nueva versión.

Aunque se ha mejorado, falta tomar conciencia. Las empresas siempre piensan en las personas con discapacidades como una minoría y en términos económicos lo somos. Ahora bien, en términos poblacionales no somos tan pocos. Más allá de las personas totalmente invidentes, está la gente mayor con una vista deteriorada. Las próximas generaciones ya habrán conocido el ordenador desde jóvenes y, por tanto, necesitarán la ayuda de la accesibilidad. Si lo miras así, todos somos potenciales usuarios de las ayudas para la accesibilidad.

¿Qué te gustaría poder hacer y que la tecnología aún no te ha permitido?

¡Conducir, sin lugar a dudas!

 

 



Comparteix això:

12 de juny de 2024

21a Festibity

12 de juny de 2024

#ITalent

Sobre nosaltres

"La gran festa de les tecnologies de la informació"

         

 

Contacte

Per a més informació:

festibity@festibity.com

T. 93 000 92 02